344
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Traducció automàtica de Wikipèdia revisada.
La '''toponímia''' o '''onomàstica geogràfica''' és una disciplina de l'[[onomàstica]] que consistix en l'estudi [[etimologia|etimològic]] dels [[Nom propi|noms propis]] d'un lloc.<ref>{{cita llibre |llinage=Martínez Jiménez |llinage2=Muñoz Marquina |llinage3= Sarrión Mora |nom=José Antonio |nom2= Francisco |nom=Miguel Ángel |any=2011 |títul=Lengua Castellana y Literatura |pàgina=17 |capítul=Clases de palabra (I). El sustantivo y el adjetivo. |edició= Akal |lloc=Madrit |editorial=Akal Sociedad Anónima |idioma=Espanyol |isbn=9788446033677 |fechaacceso=2 de decembre de 2016 |número-autors=3}}</ref> El terme «toponímia» deriva [[etimologia|etimològicament]] de l'[[idioma grec|grec]] τόπος (''tópos'', «lloc») i ὄνομα (''ónoma'', «nom»).
Ademés de l'[[onomàstica]], atres ciències utilisen el concepte de toponímia en significacions específiques: en [[anatomia]] s'utilisa el terme ''topònim'' per a fer referència al nom d'una regió del [[cos (anatomia)|cos]], en quant és distinta del nom d'un [[Orgue (biologia)|orgue]]; en [[biologia]] el terme ''toponímia'' és sinònim del d'''[[Orgue (biologia)|nom biològic]]''; en [[etnologia]] el terme ''topònim'' fa referència a un nom derivat d'un lloc o regió.
[[Archiu:D468- N° 286. Toponymie arabe en Espagne. -liv3-ch4.png|thumb|Toponímia àrap en Espanya. ''L'Homme et la Terre''.]]
== Història ==
En l'idioma espanyol la [[RAE]] no registra este nom fins a finals del [[sigle XIX]]. En llengua anglesa, d'acort en el Diccionari Oxford d'anglés, la primera volta que apareix el terme «toponomiste» data aproximadament de mitan del sigle XIX. Se sap que els primers toponimistes varen ser els contistes i els poetes que es dedicaven, en el desenroll de les seues activitats, a explicar l'orige de certs llocs en el motiu de decidir el nom dels mateixos. En alguns casos els noms de certs llocs ya eren llegendes en sí.
== Característiques ==
Els topònims en ocasions tenen el seu orige en [[llinage]]s o noms propis de persones, pero habitualment el seu orige està en algun aspecte físic o material del lloc que designen. Per eixemple, [[Ocotlán]] significa 'on abunden els pins' pero també s'ha interpretat com a 'lloc de pins o ocotes', mentres que [[Purroy]], l'orige del qual està en el llatí <small>PODIUM RUBEUM</small> 'lloc elevat rojós, pueyo rojós', té precisament la seua motivació en que el poble designat està situat sobre un alter les terres i roques del qual posseïxen la mencionada qualitat cromàtica. Els topònims poden ser classificats d'acort a la seua manera de referir-se al lloc en tres tipos:
# Topònims que descriuen o enumeren alguna característica física del lloc, que resulta especialment sobreixent o rellevant.
# Topònims que tenen el seu orige en noms de persona (antropònims) o derivats d'ells.
# Topònims d'orige desconegut, generalment procedents de noms comuns antics que, en el transcurs del temps, encerts o evolució llingüística dels territoris, han deixat d'entendre's.
Els estudis de la toponímia generalment requerixen cert grau de coneiximent en [[dialectologia]], [[fonètica]], [[història]], [[lexicologia]] i [[Morfologia llingüística|morfologia]], d'una o més llengües de la zona a estudiar a on es troba el topònim. Encara que de fet l'estudi dels topònims és en essència un [[etimologia|estudi etimològic]] més, pero en dificultats afegides, puix els [[canvi fonètic|canvis fonètics]] no operen en la mateixa regularitat en la toponímia com en el restant del [[lèxic]] general.
== Toponímia popular ==
Un dels atractius de la toponímia per als aficionats és la creència popular dels pobles de que existix una conexió, a voltes [[místic|mística]], entre el nom de cada lloc en este nom que significa. Esta creència no és sorprenent, ya que molts topònims, com s'ha mencionat anteriorment, tenen el seu orige en alguna traça física del lloc designat que va cridar l'atenció dels parlants.
La tentativa que fan els toponimistes és la d'acostar el significat original d'un lloc a la seua denominació o nom; les seues conclusions competixen a sovint en les etimologies populars, ya que algunes de dites etimologies són falses o be poden sonar més poètiques o atractives als turistes. Aixina es té un eixemple en la denominació de riu «[[Mississippi]]», que s'amprava en significat de 'pare de les aigües' (encara que pot significar simplement 'riu gran'), el nom de l'estat de «[[Idaho]]» va ser nomenat per a significar 'gema de les montanyes' (encara que pot ser simplement un nom inventat), i el nom «[[Vladivostok]]» de la ciutat russa per al «dominador de l'est» (encara que este s'amprava a sovint com a «senyor de l'est»).
== Transcripció de topònims ==
Existix una polèmica substancial respecte a la pertinència de traduir o usar la forma original dels topònims. Actualment es tendix a acceptar que es traduïxquen els més estesos en cada llengua i respectar en lo possible el nom en l'idioma original. No obstant, la [[ONU]] recomana que no es creen més [[exònim]]s per a topònims nous i que, en la mesura de lo possible, els exònims tradicionals es llimiten a les localitats d'importància rellevant.
== Tipos de topònims ==
[[File:Calle Camino Carrasendero.jpg|thumb|Placa de carrer en Aguilafuente (localitat rural de la província de Segòvia). El seu nom és "Calle Camino Carrasendero", la qual cosa és una curiosa coincidència en un sol odònim (és dir, topònim viari){{sfn|Tort|2003}} de quatre odònims genèrics: "carrer", "camí", "carra-" (prefix molt comú en el camp espanyol)<ref>L'orige del prefix "carra"- no sembla estar establit, més allà del seu significat de "direcció", "cap a". Gargallo l'identifica com una "relíquia toponímica", i propon el seu orige en una antiga preposició originada a la seua volta en l'expressió "cara a":
*[[José Enrique Gargallo]], [http://books.google.es/books?id=bHcymNX8TYYC&pg=PA51&dq=prefijo+carra&hl=en&sa=X&ei=tVbsULDyE821hAf8joHACg&ved=0CDsQ6AEwAg#v=onepage&q=prefijo%20carra&f=false ''Habla y cultura popular en el Rincón de Ademuz''], CSIC, 2004, pg. 51.
*[[Antonio González Blanco]], [http://books.google.es/books?id=LrAk1DaTLVQC&pg=PA26&dq=prefijo+carra&hl=en&sa=X&ei=tVbsULDyE821hAf8joHACg&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=prefijo%20carra&f=false Diccionário de toponimia actual de la Rioja''], Editum, 1987, pg. 26.
*[[César Morán]], [http://books.google.es/books?id=QRxHAAAAIAAJ&q=prefijo+carra&dq=prefijo+carra&hl=en&sa=X&ei=tVbsULDyE821hAf8joHACg&ved=0CEoQ6AEwBQ ''Por tierras de Leon (historia, costumbres, monumentos, leyendas, filologia y arte)''], 1921, pg. 75.
*[[Manuel Criado del Val]], [http://books.google.es/books?id=F3yuAAAAIAAJ&q=prefijo+carra&dq=prefijo+carra&hl=en&sa=X&ei=tVbsULDyE821hAf8joHACg&ved=0CE8Q6AEwBg ''Teoría de Castilla la Nueva: la dualidad castellana en la lengua, la literatura y la historia''], Gredos, 1969 pg. 178.
*[[María Nieves Sánchez]], [http://books.google.es/books?id=aiJKAAAAYAAJ&q=prefijo+carra&dq=prefijo+carra&hl=en&sa=X&ei=tVbsULDyE821hAf8joHACg&ved=0CFQQ6AEwBw ''El habla y la toponimia de la Puebla de Arganzón y el Condado de Treviño''], Diputación Foral de Alava, 1985, pg. 48.
*[http://web.archive.org/web/http://www.celtiberia.net/verrespuesta.asp?idp=10668 celtiberia.net]</ref> y "sendero".]]
Depenent de l'orige de les paraules de lloc originats per diversos motius tals com la forma del terreny, la pedra, les plantes, els animals, els deus i deeses, els colors, les aigües, els hòmens i dònes, els cultius, la vida social, els héroes, els camins, etc. Els topònims usualment deriven de térmens que tenen a vore en la forma o l'apariència física del paisage a on se situa el referent dels topònims:
* L'[[hidronímia]] es referix als [[hidrònim]]s (noms que es designen masses d'aigua, usualment rius -cursos d'aigua-).
:* La [[limnonímia]], als [[limnònim]]s (noms de llac o atres masses d'aigua estancada).
:* La [[talasonímia]], als [[talasònim]]s (noms de mars o oceans).
* La [[litonímia]], als [[litònim]]s (noms de les formacions rocoses).
* L'[[oronímia]], als [[orònim]]s (nom de les montanyes i atres accidents del relleu).
L'[[antroponímia]], si be es considera a part de la toponímia, és font de topònims. Entre els antropònims que donen lloc a topònims pot diferenciar-se entre:
* [[Epònim]]s o térmens d'objectes o llocs procedents d'un antropònim.
* [[Hagiònim]]s, en relació en el nom dels sants, és font d'alguns topònims moderns.
* [[Teònim]]s, referit als noms de deus en cultures [[politeisme|politeistes]].
Alguns pocs topònims deriven del nom de grups humans o noms de [[Ètnia|grups ètnics]], per la qual cosa l'estudi d'este tipo d'onomàstica resulta moltes voltes útil en onomàstica. Les següents classes de noms es referixen a grups de persones:
* [[Etnònim]]s, és l'estudi dels noms que s'apliquen a grups ètnics. Entre ells devem diferenciar entre:
** [[Autònim]]s o [[endònim]]s són els noms que es donen aixina mateixos els diversos grups humans. El significat expressat pels autònims es basa en característiques prou diferents dels exònims.
** [[Exònim]]s, són els noms donats a certs grups humans, per atres grups ètnics veïns, a un cert grup humà. Moltes voltes el nom usual dels grups ètnics més minoritaris o en menys poder, són exònims presos a partir d'algun grup veí més poderós o en major conexió comercial o cultural en els grups que usen l'exònim.
Per un atre costat, els [[gentilici]]s són noms de grups humans a voltes convertits en [[etnònim]]s que deriven històricament d'algun tipo de topònim.
La [[coronímia]] és la toponímia de zones d'entitat espacial superior a la de les localitats ([[comarca|comarques]], [[regions]], [[paisos]], [[continent]]s). "Si tots els registres toponímics expressen una realitat o un proyecte social, eixa qualitat es fa més present en els [[corònim]]s. O, més exactament, cobra major rellevància en ells."<ref>[[Fernando García de Cortázar]], [http://books.google.es/books?id=Xw0OXI9IH-8C&pg=PA168&lpg=PA168&dq=coronimia&source=bl&ots=vVMDyi7UNc&sig=9MV749Mq5RV21HKSW_fB8Mio6qg&hl=es&sa=X&ei=7fNvU56MOaya1AWH3IDQAg&ved=0CDkQ6AEwAg#v=onepage&q=coronimia&f=false ''Sociedad y organización del espacio en la España medieval''], pg. 168.</ref>
=== Tautopònims ===
Els [[tautopònim]]s són els topònims que repetixen la denominació de l'accident geogràfic o qualsevol atre orige que tinguen els térmens que designen ad eixe lloc. Eixemple d'açò són: ''Cantalapiedra'' (''canta'' fa referència a ''vora o pedra''), o [[El Barco de Valdeorras|Barco de Valdeorras]] (tant ''Barco'', com ''Val'', com ''orra '', fan referència cadascun d'ells al pas d'una vall estreta).<ref>Atlas toponímico de España. De García Sánchez, Jairo Javier. Arco libros S.A. ISBN 9788476356609</ref>
== Topònims llarcs ==
* El topònim més llarc que existix en el món és el de la [[Capital (política)|capital]] de [[Tailàndia]], [[Bangkok]], [[Krung Thep Maha Nakhon]]. El seu nom tradicional complet és Krung Thep, que s'escriu (en [[idioma tailandés|tailandés]]) กรุงเทพมหานคร อมรรัตนโกสินทร์ มหินทรายุธยา มหาดิลกภพ นพรัตนราชธานีบูรีรมย์ อุดมราชนิเวศน์มหาสถาน อมรพิมานอวตารสถิต สักกะทัตติยวิษณุกรรมประสิทธิ์, i en alfabet llatí [[Amonrattanakosin Mahintharayutthaya Mahadilokphop Noppharatratchathaniburirom Udomratchaniwetmahasathan Amonphimanawatansathit Sakkathattiyawitsanukamprasit]].
* Un atre topònim llarc molt famós és el de la localitat [[Gales|galesa]] de [[Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch]] (abreviat, "Llanfair PG") que traduït de l'[[idioma galés|galés]] al [[valencià]] significa 'Iglésia de Santa María en el buit de l'avellaner blanc prop d'un tribulí ràpit i l'iglésia de Sant Tisili prop de la gruta roja'.
== Toponimistes afamats ==
* [[Joan Coromines]]
* [[John Mcneil Dodgson]]
* [[Eilert Ekwall]]
* [[Margaret Gelling]]
* [[Gillian Fellows Jensen]]
* [[Hans Krahe]]
* [[Robert L. Ramsay]]
* [[George R. Stewart]]
* [[Isaac Taylor (cànon)|Isaac Taylor]]
* [[William J. Watson]]
== Toponímia de paisos i regions ==
* [[Toponímia d'Espanya]]
** [[Toponímia d'Andalucia]]
** [[Toponímia d'Astúries]]
** [[Toponímia de Catalunya]]
** [[Toponímia d'Extremadura]]
** [[Toponímia de Galícia]]
** [[Toponímia de León]]
** [[Toponimía de Múrcia]]
** [[Toponímia de la Comunitat Valenciana]]
** [[Toponímia del País Vasc]]
* [[Toponímia de Chipre]]
* [[Toponímia indígena d'Argentina]]
* [[Toponímia de les Illes Malvines]]
* [[Toponímia de Mèxic]]
** [[Toponímia maya]]
* [[Toponímia de Sant Vicent de Tagua Tagua]].
*[[Toponímia eslava en Alemània]]
== Vejau també ==
* [[Epònim]]
* [[Antropònim]]
* [[Etimologia]]
* [[Exònim]]
* [[Tautopònim]]
* [[-ònim]]
== Referències ==
{{listaref}}
== Bibliografia ==
* Albaiges Olivart, Josep María (1998). "''Enciclopedia de los topónimos españoles''". Barcelona: Planeta.
* Amigo Angles, Ramón (1999). "''Introducció a la recerca en toponimia i antroponimia''". Barcelona: Publicaciones de la Abadía de Montserrat.
* Celdrán, Pancracio (2002). "''Diccionario de topónimos españoles y sus gentilicios''". Espasa.
* Nieto Ballester, Emilio (1997). "''Breve diccionario de topónimos españoles''". Alianza Editorial.
* Otero, Edgardo (2009). "''El origen de los nombres de los países''". Buenos Aires: Gargola.
* Stewart, George Rippey (1975). "''Names on the Globe''".
* {{cita publicació|publicació=Scripta Nova|editorial=[[Universitat de Barcelona]]|issn=1138-9788|volum=VII|número=138|data=1 d'abril de 2003|any=2003|títul=Toponímia i marginalitat geogràfica. Els noms de lloc com a reflex d'una interpretació de l'espai|nomene=Joan|apellidar={{versaleta|Tort}}|url=http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-138.htm}}
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Toponymy}}
* [http://web.archive.org/web/http://www.europarl.europa.eu/transl_es/plataforma/pagina/toponim/toponimo.htm Topónimos] Europarlamento.
* [http://web.archive.org/web/http://www.asu.edu/lib/hayden/govdocs/maps/geogname.htm Placename indexes]
* [http://www.oteroweb.com.ar/ Libro sobre Toponimia Mundial]
* [http://www.abc.es/sociedad/20130525/abci-toponimos-comunes-espana-escriben-201305211253.html ''Los topónimos más comunes en España se escriben en gallego''].... ''casi medio millón de microtopónimos (nombres de tierras, vías...) recogidos. El municipio en que mayor densidad de nombres se registró fue Cangas (Pontevedra): tiene un superficie de 38 Km2 y se han recogido 6.043 topónimos, lo que nos da una media de 160 microtopónimos por km2'' (ABC, 25 de mayo de 2013).
[[Categoria:Toponímia| ]]
[[Categoria:Tipos de paraules]]
Ademés de l'[[onomàstica]], atres ciències utilisen el concepte de toponímia en significacions específiques: en [[anatomia]] s'utilisa el terme ''topònim'' per a fer referència al nom d'una regió del [[cos (anatomia)|cos]], en quant és distinta del nom d'un [[Orgue (biologia)|orgue]]; en [[biologia]] el terme ''toponímia'' és sinònim del d'''[[Orgue (biologia)|nom biològic]]''; en [[etnologia]] el terme ''topònim'' fa referència a un nom derivat d'un lloc o regió.
[[Archiu:D468- N° 286. Toponymie arabe en Espagne. -liv3-ch4.png|thumb|Toponímia àrap en Espanya. ''L'Homme et la Terre''.]]
== Història ==
En l'idioma espanyol la [[RAE]] no registra este nom fins a finals del [[sigle XIX]]. En llengua anglesa, d'acort en el Diccionari Oxford d'anglés, la primera volta que apareix el terme «toponomiste» data aproximadament de mitan del sigle XIX. Se sap que els primers toponimistes varen ser els contistes i els poetes que es dedicaven, en el desenroll de les seues activitats, a explicar l'orige de certs llocs en el motiu de decidir el nom dels mateixos. En alguns casos els noms de certs llocs ya eren llegendes en sí.
== Característiques ==
Els topònims en ocasions tenen el seu orige en [[llinage]]s o noms propis de persones, pero habitualment el seu orige està en algun aspecte físic o material del lloc que designen. Per eixemple, [[Ocotlán]] significa 'on abunden els pins' pero també s'ha interpretat com a 'lloc de pins o ocotes', mentres que [[Purroy]], l'orige del qual està en el llatí <small>PODIUM RUBEUM</small> 'lloc elevat rojós, pueyo rojós', té precisament la seua motivació en que el poble designat està situat sobre un alter les terres i roques del qual posseïxen la mencionada qualitat cromàtica. Els topònims poden ser classificats d'acort a la seua manera de referir-se al lloc en tres tipos:
# Topònims que descriuen o enumeren alguna característica física del lloc, que resulta especialment sobreixent o rellevant.
# Topònims que tenen el seu orige en noms de persona (antropònims) o derivats d'ells.
# Topònims d'orige desconegut, generalment procedents de noms comuns antics que, en el transcurs del temps, encerts o evolució llingüística dels territoris, han deixat d'entendre's.
Els estudis de la toponímia generalment requerixen cert grau de coneiximent en [[dialectologia]], [[fonètica]], [[història]], [[lexicologia]] i [[Morfologia llingüística|morfologia]], d'una o més llengües de la zona a estudiar a on es troba el topònim. Encara que de fet l'estudi dels topònims és en essència un [[etimologia|estudi etimològic]] més, pero en dificultats afegides, puix els [[canvi fonètic|canvis fonètics]] no operen en la mateixa regularitat en la toponímia com en el restant del [[lèxic]] general.
== Toponímia popular ==
Un dels atractius de la toponímia per als aficionats és la creència popular dels pobles de que existix una conexió, a voltes [[místic|mística]], entre el nom de cada lloc en este nom que significa. Esta creència no és sorprenent, ya que molts topònims, com s'ha mencionat anteriorment, tenen el seu orige en alguna traça física del lloc designat que va cridar l'atenció dels parlants.
La tentativa que fan els toponimistes és la d'acostar el significat original d'un lloc a la seua denominació o nom; les seues conclusions competixen a sovint en les etimologies populars, ya que algunes de dites etimologies són falses o be poden sonar més poètiques o atractives als turistes. Aixina es té un eixemple en la denominació de riu «[[Mississippi]]», que s'amprava en significat de 'pare de les aigües' (encara que pot significar simplement 'riu gran'), el nom de l'estat de «[[Idaho]]» va ser nomenat per a significar 'gema de les montanyes' (encara que pot ser simplement un nom inventat), i el nom «[[Vladivostok]]» de la ciutat russa per al «dominador de l'est» (encara que este s'amprava a sovint com a «senyor de l'est»).
== Transcripció de topònims ==
Existix una polèmica substancial respecte a la pertinència de traduir o usar la forma original dels topònims. Actualment es tendix a acceptar que es traduïxquen els més estesos en cada llengua i respectar en lo possible el nom en l'idioma original. No obstant, la [[ONU]] recomana que no es creen més [[exònim]]s per a topònims nous i que, en la mesura de lo possible, els exònims tradicionals es llimiten a les localitats d'importància rellevant.
== Tipos de topònims ==
[[File:Calle Camino Carrasendero.jpg|thumb|Placa de carrer en Aguilafuente (localitat rural de la província de Segòvia). El seu nom és "Calle Camino Carrasendero", la qual cosa és una curiosa coincidència en un sol odònim (és dir, topònim viari){{sfn|Tort|2003}} de quatre odònims genèrics: "carrer", "camí", "carra-" (prefix molt comú en el camp espanyol)<ref>L'orige del prefix "carra"- no sembla estar establit, més allà del seu significat de "direcció", "cap a". Gargallo l'identifica com una "relíquia toponímica", i propon el seu orige en una antiga preposició originada a la seua volta en l'expressió "cara a":
*[[José Enrique Gargallo]], [http://books.google.es/books?id=bHcymNX8TYYC&pg=PA51&dq=prefijo+carra&hl=en&sa=X&ei=tVbsULDyE821hAf8joHACg&ved=0CDsQ6AEwAg#v=onepage&q=prefijo%20carra&f=false ''Habla y cultura popular en el Rincón de Ademuz''], CSIC, 2004, pg. 51.
*[[Antonio González Blanco]], [http://books.google.es/books?id=LrAk1DaTLVQC&pg=PA26&dq=prefijo+carra&hl=en&sa=X&ei=tVbsULDyE821hAf8joHACg&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=prefijo%20carra&f=false Diccionário de toponimia actual de la Rioja''], Editum, 1987, pg. 26.
*[[César Morán]], [http://books.google.es/books?id=QRxHAAAAIAAJ&q=prefijo+carra&dq=prefijo+carra&hl=en&sa=X&ei=tVbsULDyE821hAf8joHACg&ved=0CEoQ6AEwBQ ''Por tierras de Leon (historia, costumbres, monumentos, leyendas, filologia y arte)''], 1921, pg. 75.
*[[Manuel Criado del Val]], [http://books.google.es/books?id=F3yuAAAAIAAJ&q=prefijo+carra&dq=prefijo+carra&hl=en&sa=X&ei=tVbsULDyE821hAf8joHACg&ved=0CE8Q6AEwBg ''Teoría de Castilla la Nueva: la dualidad castellana en la lengua, la literatura y la historia''], Gredos, 1969 pg. 178.
*[[María Nieves Sánchez]], [http://books.google.es/books?id=aiJKAAAAYAAJ&q=prefijo+carra&dq=prefijo+carra&hl=en&sa=X&ei=tVbsULDyE821hAf8joHACg&ved=0CFQQ6AEwBw ''El habla y la toponimia de la Puebla de Arganzón y el Condado de Treviño''], Diputación Foral de Alava, 1985, pg. 48.
*[http://web.archive.org/web/http://www.celtiberia.net/verrespuesta.asp?idp=10668 celtiberia.net]</ref> y "sendero".]]
Depenent de l'orige de les paraules de lloc originats per diversos motius tals com la forma del terreny, la pedra, les plantes, els animals, els deus i deeses, els colors, les aigües, els hòmens i dònes, els cultius, la vida social, els héroes, els camins, etc. Els topònims usualment deriven de térmens que tenen a vore en la forma o l'apariència física del paisage a on se situa el referent dels topònims:
* L'[[hidronímia]] es referix als [[hidrònim]]s (noms que es designen masses d'aigua, usualment rius -cursos d'aigua-).
:* La [[limnonímia]], als [[limnònim]]s (noms de llac o atres masses d'aigua estancada).
:* La [[talasonímia]], als [[talasònim]]s (noms de mars o oceans).
* La [[litonímia]], als [[litònim]]s (noms de les formacions rocoses).
* L'[[oronímia]], als [[orònim]]s (nom de les montanyes i atres accidents del relleu).
L'[[antroponímia]], si be es considera a part de la toponímia, és font de topònims. Entre els antropònims que donen lloc a topònims pot diferenciar-se entre:
* [[Epònim]]s o térmens d'objectes o llocs procedents d'un antropònim.
* [[Hagiònim]]s, en relació en el nom dels sants, és font d'alguns topònims moderns.
* [[Teònim]]s, referit als noms de deus en cultures [[politeisme|politeistes]].
Alguns pocs topònims deriven del nom de grups humans o noms de [[Ètnia|grups ètnics]], per la qual cosa l'estudi d'este tipo d'onomàstica resulta moltes voltes útil en onomàstica. Les següents classes de noms es referixen a grups de persones:
* [[Etnònim]]s, és l'estudi dels noms que s'apliquen a grups ètnics. Entre ells devem diferenciar entre:
** [[Autònim]]s o [[endònim]]s són els noms que es donen aixina mateixos els diversos grups humans. El significat expressat pels autònims es basa en característiques prou diferents dels exònims.
** [[Exònim]]s, són els noms donats a certs grups humans, per atres grups ètnics veïns, a un cert grup humà. Moltes voltes el nom usual dels grups ètnics més minoritaris o en menys poder, són exònims presos a partir d'algun grup veí més poderós o en major conexió comercial o cultural en els grups que usen l'exònim.
Per un atre costat, els [[gentilici]]s són noms de grups humans a voltes convertits en [[etnònim]]s que deriven històricament d'algun tipo de topònim.
La [[coronímia]] és la toponímia de zones d'entitat espacial superior a la de les localitats ([[comarca|comarques]], [[regions]], [[paisos]], [[continent]]s). "Si tots els registres toponímics expressen una realitat o un proyecte social, eixa qualitat es fa més present en els [[corònim]]s. O, més exactament, cobra major rellevància en ells."<ref>[[Fernando García de Cortázar]], [http://books.google.es/books?id=Xw0OXI9IH-8C&pg=PA168&lpg=PA168&dq=coronimia&source=bl&ots=vVMDyi7UNc&sig=9MV749Mq5RV21HKSW_fB8Mio6qg&hl=es&sa=X&ei=7fNvU56MOaya1AWH3IDQAg&ved=0CDkQ6AEwAg#v=onepage&q=coronimia&f=false ''Sociedad y organización del espacio en la España medieval''], pg. 168.</ref>
=== Tautopònims ===
Els [[tautopònim]]s són els topònims que repetixen la denominació de l'accident geogràfic o qualsevol atre orige que tinguen els térmens que designen ad eixe lloc. Eixemple d'açò són: ''Cantalapiedra'' (''canta'' fa referència a ''vora o pedra''), o [[El Barco de Valdeorras|Barco de Valdeorras]] (tant ''Barco'', com ''Val'', com ''orra '', fan referència cadascun d'ells al pas d'una vall estreta).<ref>Atlas toponímico de España. De García Sánchez, Jairo Javier. Arco libros S.A. ISBN 9788476356609</ref>
== Topònims llarcs ==
* El topònim més llarc que existix en el món és el de la [[Capital (política)|capital]] de [[Tailàndia]], [[Bangkok]], [[Krung Thep Maha Nakhon]]. El seu nom tradicional complet és Krung Thep, que s'escriu (en [[idioma tailandés|tailandés]]) กรุงเทพมหานคร อมรรัตนโกสินทร์ มหินทรายุธยา มหาดิลกภพ นพรัตนราชธานีบูรีรมย์ อุดมราชนิเวศน์มหาสถาน อมรพิมานอวตารสถิต สักกะทัตติยวิษณุกรรมประสิทธิ์, i en alfabet llatí [[Amonrattanakosin Mahintharayutthaya Mahadilokphop Noppharatratchathaniburirom Udomratchaniwetmahasathan Amonphimanawatansathit Sakkathattiyawitsanukamprasit]].
* Un atre topònim llarc molt famós és el de la localitat [[Gales|galesa]] de [[Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch]] (abreviat, "Llanfair PG") que traduït de l'[[idioma galés|galés]] al [[valencià]] significa 'Iglésia de Santa María en el buit de l'avellaner blanc prop d'un tribulí ràpit i l'iglésia de Sant Tisili prop de la gruta roja'.
== Toponimistes afamats ==
* [[Joan Coromines]]
* [[John Mcneil Dodgson]]
* [[Eilert Ekwall]]
* [[Margaret Gelling]]
* [[Gillian Fellows Jensen]]
* [[Hans Krahe]]
* [[Robert L. Ramsay]]
* [[George R. Stewart]]
* [[Isaac Taylor (cànon)|Isaac Taylor]]
* [[William J. Watson]]
== Toponímia de paisos i regions ==
* [[Toponímia d'Espanya]]
** [[Toponímia d'Andalucia]]
** [[Toponímia d'Astúries]]
** [[Toponímia de Catalunya]]
** [[Toponímia d'Extremadura]]
** [[Toponímia de Galícia]]
** [[Toponímia de León]]
** [[Toponimía de Múrcia]]
** [[Toponímia de la Comunitat Valenciana]]
** [[Toponímia del País Vasc]]
* [[Toponímia de Chipre]]
* [[Toponímia indígena d'Argentina]]
* [[Toponímia de les Illes Malvines]]
* [[Toponímia de Mèxic]]
** [[Toponímia maya]]
* [[Toponímia de Sant Vicent de Tagua Tagua]].
*[[Toponímia eslava en Alemània]]
== Vejau també ==
* [[Epònim]]
* [[Antropònim]]
* [[Etimologia]]
* [[Exònim]]
* [[Tautopònim]]
* [[-ònim]]
== Referències ==
{{listaref}}
== Bibliografia ==
* Albaiges Olivart, Josep María (1998). "''Enciclopedia de los topónimos españoles''". Barcelona: Planeta.
* Amigo Angles, Ramón (1999). "''Introducció a la recerca en toponimia i antroponimia''". Barcelona: Publicaciones de la Abadía de Montserrat.
* Celdrán, Pancracio (2002). "''Diccionario de topónimos españoles y sus gentilicios''". Espasa.
* Nieto Ballester, Emilio (1997). "''Breve diccionario de topónimos españoles''". Alianza Editorial.
* Otero, Edgardo (2009). "''El origen de los nombres de los países''". Buenos Aires: Gargola.
* Stewart, George Rippey (1975). "''Names on the Globe''".
* {{cita publicació|publicació=Scripta Nova|editorial=[[Universitat de Barcelona]]|issn=1138-9788|volum=VII|número=138|data=1 d'abril de 2003|any=2003|títul=Toponímia i marginalitat geogràfica. Els noms de lloc com a reflex d'una interpretació de l'espai|nomene=Joan|apellidar={{versaleta|Tort}}|url=http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-138.htm}}
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Toponymy}}
* [http://web.archive.org/web/http://www.europarl.europa.eu/transl_es/plataforma/pagina/toponim/toponimo.htm Topónimos] Europarlamento.
* [http://web.archive.org/web/http://www.asu.edu/lib/hayden/govdocs/maps/geogname.htm Placename indexes]
* [http://www.oteroweb.com.ar/ Libro sobre Toponimia Mundial]
* [http://www.abc.es/sociedad/20130525/abci-toponimos-comunes-espana-escriben-201305211253.html ''Los topónimos más comunes en España se escriben en gallego''].... ''casi medio millón de microtopónimos (nombres de tierras, vías...) recogidos. El municipio en que mayor densidad de nombres se registró fue Cangas (Pontevedra): tiene un superficie de 38 Km2 y se han recogido 6.043 topónimos, lo que nos da una media de 160 microtopónimos por km2'' (ABC, 25 de mayo de 2013).
[[Categoria:Toponímia| ]]
[[Categoria:Tipos de paraules]]