Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 84:
Llínea 84:
− +
− +
− +
− +
− +
− +
→Fets bèlics
*Els notables, van rebujar la protecció del Cid i negant-se a pagar-li més, enviant una embaixada al califa almoràvit Yusuf. Rodrigo havia ocupat [[el Puig]], va fortificar li castell i va fundar el poblat que va originar el poble actual, a mig de [[1093]] i des d'allí va preparar el siti de la ciutat, com poc més d'un sigle després faria [[Jaume I]]. Es va instalar per la contornada de [[Mestalla]] i va bloquejar la ciutat, va arrasar l'horta, va destruir les séquies, molins, i alguns ravals, en els que va deixar guarnició.
*Els notables, van rebujar la protecció del Cid i negant-se a pagar-li més, enviant una embaixada al califa almoràvit Yusuf. Rodrigo havia ocupat [[el Puig]], va fortificar li castell i va fundar el poblat que va originar el poble actual, a mig de [[1093]] i des d'allí va preparar el siti de la ciutat, com poc més d'un sigle després faria [[Jaume I]]. Es va instalar per la contornada de [[Mestalla]] i va bloquejar la ciutat, va arrasar l'horta, va destruir les séquies, molins, i alguns ravals, en els que va deixar guarnició.
Es van succeir els atacs per la zona del [[Tossal]], a on encara hui es poden observar restes arqueològiques de la trapa-séquia i el mur, els sitiats eixien per la [[porta de Roteros]] i entaulaven batalla. El raval del mateix nom va caure en les seues mans i on també va establir guarnició.
:Es van succeir els atacs per la zona del [[Tossal]], a on encara hui es poden observar restes arqueològiques de la trapa-séquia i el mur, els sitiats eixien per la [[porta de Roteros]] i entaulaven batalla. El raval del mateix nom va caure en les seues mans i on també va establir guarnició.
Alguns cristians de l'interior van eixir a viure als ravals.
:Alguns cristians de l'interior van eixir a viure als ravals.
Al setembre de l'any [[1093]], va canviar de campament i es va instalar en [[la Roqueta]]. El sege es va estretir i la situació de la ciutat fon calamitosa, segons les cròniques fon un dels sitis més durs de la història d'Espanya. Després de menjar-se a tots els animals de la ciutat, els habitants van passar al canibalisme. Van menjar cuiros bollits i qualsevol cosa que poguera emportar-se a la boca. Va aparéixer la pesta.
:Al setembre de l'any [[1093]], va canviar de campament i es va instalar en [[la Roqueta]]. El sege es va estretir i la situació de la ciutat fon calamitosa, segons les cròniques fon un dels sitis més durs de la història d'Espanya. Després de menjar-se a tots els animals de la ciutat, els habitants van passar al canibalisme. Van menjar cuiros bollits i qualsevol cosa que poguera emportar-se a la boca. Va aparéixer la pesta.
Els que eixien de la ciutat patien distintes sorts, els jóvens eren venuts als comerciants que esperaven en els campaments de meu Cid com a esclaus, les dones violades i venudes, i els hòmens cremats vius enfront de les muralles.
:Els que eixien de la ciutat patien distintes sorts, els jóvens eren venuts als comerciants que esperaven en els campaments de meu Cid com a esclaus, les dones violades i venudes, i els hòmens cremats vius enfront de les muralles.
Es van firmar les capitulacions i [[el Cid]] va permetre quedar-se a viure als moros que volgueren pagant un delme, la resta tindria llibertat d'anar en les seues pertinences.
:Es van firmar les capitulacions i [[el Cid]] va permetre quedar-se a viure als moros que volgueren pagant un delme, la resta tindria llibertat d'anar en les seues pertinences.
El [[15 de juny]] de l'any [[1094]], van entrar les primeres tropes. Va prendre possessió de l'Alcàsser, es va instalar en els seus hòmens i va penjar la seua bandera en la torre més alta. Va manar cridar la seua dona i filles i les va instalar en la ciutat.<ref>La Valéncia musulmana, ps. 38 a la 41</ref>
:El [[15 de juny]] de l'any [[1094]], van entrar les primeres tropes. Va prendre possessió de l'Alcàsser, es va instalar en els seus hòmens i va penjar la seua bandera en la torre més alta. Va manar cridar la seua dona i filles i les va instalar en la ciutat.<ref>La Valéncia musulmana, ps. 38 a la 41</ref>
* Jaume I
* Jaume I