Canvis

::Tanta expectació com els alemanys -especialment la companyia armada en "espases de dos mans"- despertava en l'eixèrcit del Regne els famosos canons de Xàtiva, artilleria de campanya que ya va estar present al començament de la sublevació en el sege de Benaguasil: "les dos bombardes de Xàtiva; la que sa nomena el Bou i la que es diu el Porc". Precisament en la solemne entrada de la Real Senyera en la catedral, i en el cerimoniós ingrés en la Sala de l'archiu, es van disparar grans canons: "Quan dalt la Bandera a la Seu i a la Sala, tiraren grans bombardes".[[Image:Real Senyera Coronada.jpg|right|thumb|Real Senyera Coronada]]

::Tanta expectació com els alemanys -especialment la companyia armada en "espases de dos mans"- despertava en l'eixèrcit del Regne els famosos canons de Xàtiva, artilleria de campanya que ya va estar present al començament de la sublevació en el sege de Benaguasil: "les dos bombardes de Xàtiva; la que sa nomena el Bou i la que es diu el Porc". Precisament en la solemne entrada de la Real Senyera en la catedral, i en el cerimoniós ingrés en la Sala de l'archiu, es van disparar grans canons: "Quan dalt la Bandera a la Seu i a la Sala, tiraren grans bombardes".[[Image:Real Senyera Coronada.jpg|right|thumb|Real Senyera Coronada]]

Cada una de les torres posseïx tres plantes voltades, unides per un cos central més davall, decorat en estil flamíger. La part posterior presenta unes escales que es van afegir en el sigle XIV. La porta està disposta a gola oberta.

Cada una de les torres posseïx tres plantes voltades, unides per un cos central més davall, decorat en estil flamíger. La part posterior presenta unes escales que es van afegir en el sigle XIV. La porta està disposta a gola oberta.

La fabrica està realisada en murs de maçoneria i selleria molt cuidat, pera la que es va utilisar pedres de pedreres pròximes com Alginet i Rocafort.[[Image:Escut Real Serrans.jpg|left|thumb|Escut Real.]] Tota la part que dona cap a l'exterior de la ciutat tenia un rematada de marlets, perdut el de la zona central per damunt de la porta; no obstant això, sí que es conserva en la cuidadosa restauració de fins del segle XIX i principis del segle XX, la llabor de traçeria calada d'arqueries cegues sobre columnetes, que junt en l'escut real i els escuts de la ciutat, proporcionen el caràcter essencialment ornamental d'esta zona central de la porta. Per damunt d'esta llabor decorativa i unint les torres dels extrems es trobava el camí de ronda o barbacana en els seus corresponents marlets recolzats sobre grossos elements escalonats i revoltons.

La fabrica està realisada en murs de maçoneria i selleria molt cuidat, pera la que es va utilisar pedres de pedreres pròximes com Alginet i Rocafort.[[Image:Escut Real Serrans.jpg|left|thumb|Escut Real.]] Tota la part que dona cap a l'exterior de la ciutat tenia un rematada de marlets, perdut el de la zona central per damunt de la porta; no obstant això, sí que es conserva en la cuidadosa restauració de fins del segle XIX i principis del segle XX, la llabor de traçeria calada d'arqueries cegues sobre columnetes, que junt en l'escut real i els escuts de la ciutat, proporcionen el caràcter essencialment ornamental d'esta zona central de la porta. Per damunt d'esta llabor decorativa i unint les torres dels extrems es trobava el camí de ronda o barbacana en els seus corresponents marlets recolzats sobre grossos elements escalonats i revoltons.

== Atres funcions ==

== Atres funcions ==

Des de l'any 1404 en el Rei el senyor Martí I l'humà i fins a 1976, en el Rei el senyor Joan Carles I, les torres han sigut testimonis mudes de les primeres entrades de 22 sobirans de la Corona d'Aragó, rumbo a la catedral. (J.D.A.)

Des de l'any 1404 en el Rei el senyor Martí I l'humà i fins a 1976, en el Rei el senyor Joan Carles I, les torres han sigut testimonis mudes de les primeres entrades de 22 sobirans de la Corona d'Aragó, rumbo a la catedral. (J.D.A.)

[[Categories: Arquitectura]]

[[Categoria: Arquitectura]]