Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 39:
Llínea 39:
− +
sense resum d'edició
A la mort de [[Ferran el Catòlic]], el seu net Carles fon coronat rei d'Aragó en [[1518]] en [[Saragossa]], davant les corts, unint per primera vegada baix un mateix monarca les corones d'Aragó i [[Corona de Castella|Castella]]. En eixe context passa a formar part de la corona espanyola baix la dinastia dels Àustries. D'esta forma el Rosselló es convertix en terreny fronteriç entre la monarquia hispànica i Frànça. En [[1542]], Perpinyà fon defenguda pel duc d'Alba contra les tropes d'Enric, delfí de França (el futur Enric II). Els francesos efectuaren un nou intent d'anexió dels territoris al nort dels [[Pirineus]] en [[1595]]. Degut ad esta inseguritat, [[Carles I d'Espanya|Carles I]] i [[Felip II d'Espanya|Felip II]] reforçaren les fortificacions de Perpinyà i varen convertir l'antic palau dels reis de Mallorca en una [[ciutadella]].
A la mort de [[Ferran el Catòlic]], el seu net Carles fon coronat rei d'Aragó en [[1518]] en [[Saragossa]], davant les corts, unint per primera vegada baix un mateix monarca les corones d'Aragó i [[Corona de Castella|Castella]]. En eixe context passa a formar part de la corona espanyola baix la dinastia dels Àustries. D'esta forma el Rosselló es convertix en terreny fronteriç entre la monarquia hispànica i Frànça. En [[1542]], Perpinyà fon defenguda pel duc d'Alba contra les tropes d'Enric, delfí de França (el futur Enric II). Els francesos efectuaren un nou intent d'anexió dels territoris al nort dels [[Pirineus]] en [[1595]]. Degut ad esta inseguritat, [[Carles I d'Espanya|Carles I]] i [[Felip II d'Espanya|Felip II]] reforçaren les fortificacions de Perpinyà i varen convertir l'antic palau dels reis de Mallorca en una [[ciutadella]].
Durant la rebelió de [[Catalunya]] de [[1640]] fon ocupada per tropes franceses respalades pels sublevats catalans en setembre de [[1642]]. Posteriorment a la rendició de Barcelona davant del rei [[Felip IV d'Espanya]] en [[1654]], la Generalitat de Catalunya es va traslladar allí. La firma de la Pau dels Pirineus ([[1659]]) entre els reis de França i Espanya certifica la cessió de Perpinyà, junt en el restant dels territoris catalans que formarien la província del Rosselló, a la corona francesa. En [[1660]] la Generalitat és suprimida per la monarquia francesa.
Durant la rebelió de [[Ratalunya]] de [[1640]] fon ocupada per tropes franceses respalades pels sublevats catalans en setembre de [[1642]]. Posteriorment a la rendició de Barcelona davant del rei [[Felip IV d'Espanya]] en [[1654]], la Generalitat de Catalunya es va traslladar allí. La firma de la Pau dels Pirineus ([[1659]]) entre els reis de França i Espanya certifica la cessió de Perpinyà, junt en el restant dels territoris catalans que formarien la província del Rosselló, a la corona francesa. En [[1660]] la Generalitat és suprimida per la monarquia francesa.
En la creació del departament de Pirineus Orientals, poc despuix de la [[Revolució Francesa]] ([[4 de març]] de [[1790]]), Perpinyà es convertix en la capital del departament. En tot i això, a pesar del seu nou estatus com a capital departamental, Perpinyà entra en un estat de estancament durant el [[sigle XIX]]. En [[1794]], per eixemple, la seua universitat fon suprimida (no es fundaria una nova universitat en la ciutat fins 1979). A principis d'eixe sigle, la ciutat es poc més o manco la del [[sigle XIV]]. Les muralles son demolides a principis del [[sigle XX]], lo que permet l'expansió de la ciutat per la plana del Roselló.
En la creació del departament de Pirineus Orientals, poc despuix de la [[Revolució Francesa]] ([[4 de març]] de [[1790]]), Perpinyà es convertix en la capital del departament. En tot i això, a pesar del seu nou estatus com a capital departamental, Perpinyà entra en un estat de estancament durant el [[sigle XIX]]. En [[1794]], per eixemple, la seua universitat fon suprimida (no es fundaria una nova universitat en la ciutat fins 1979). A principis d'eixe sigle, la ciutat es poc més o manco la del [[sigle XIV]]. Les muralles son demolides a principis del [[sigle XX]], lo que permet l'expansió de la ciutat per la plana del Roselló.