124 560
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Masserof Actualment Masserof és una partida de Xaló, en la comarca alacantina de la Marina Alta, que...»
[[File:Masserof amb Bèrnia al fons.JPG|thumb|Masserof]]
Actualment Masserof és una partida de [[Xaló]], en la comarca alacantina de la [[Marina Alta]], que està situada al Sur-oest del terme municipal.
==Història==
Els primers assentaments humans es remonten a la [[Prehistòria]], com ara la [[Cova del Mançano]] en les seues figures humanes i animals de caça característics de l'estil de pintura rupestre nomenat art llevantí. També s'han trobat abundants restos de [[ceràmica]] ibèrica, i se sap que en temps dels [[Antiga Roma|romans]] va existir una vila o finca, que es considera l'orige de la posterior [[alqueria]] àrap (ubicada en el núcleu conegut com "les Cases del Masserof").
Ya en l'época cristiana, el dia [[17 de març]] de l'any [[1305]] l'insigne cavaller Bernat Bou de Sarrià, senyor de [[Callosa d'en Sarrià]], va comprar l'alqueria de Masserof, quan ya li pertanyien per adquisicions anteriors el restant de les partides que componen l'actual terme municipal de Xaló.
Entre els anys [[1435]] i [[1440]] Jaume Martorell, germà de l'excels novelista [[Joanot Martorell]], fon senyor de Masserof. El senyoriu l'havia rebut de son pare, Francesc Martorell, i el va perdre a causa d'un deute contret en Mateu Pujades, veí de [[Valéncia]], conseller i tesorer real, que es va convertir aixina en el nou senyor de Masserof.
Posteriorment, Masserof va entrar a formar part de l'antiga Baronia de Xaló, la qual pertanyia al llinage dels Ixer. Precisament, hi ha constància documental del llinage d'una família de moriscs -la dels Asén- que vivia en Masserof a finals del [[sigle XVI]]. Un dels seus membres, Benet Asén, el trobem instalat en Xaló en l'any [[1578]], a on se'l coneixia en l'apelatiu de "fill de Masserofí" com a recordatori de la seua procedència.
En l'any [[1609]], l'any de l'expulsió dels moriscs, Masserof i atres partides es convertixen en "llochs despoblats en los quals no y ha habitasió alguna", segons la [[Carta Pobla]] de l'any [[1611]]. Pero, de totes maneres, el cultiu de les terres de Masserof no va quedar mai desatés perque els nous pobladors vinguts de [[Mallorca]] i [[Eivissa]] s'hi varen obligar solemnement en la Capitulació Primera de l'esmenada Carta.
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Alqueries]]
Actualment Masserof és una partida de [[Xaló]], en la comarca alacantina de la [[Marina Alta]], que està situada al Sur-oest del terme municipal.
==Història==
Els primers assentaments humans es remonten a la [[Prehistòria]], com ara la [[Cova del Mançano]] en les seues figures humanes i animals de caça característics de l'estil de pintura rupestre nomenat art llevantí. També s'han trobat abundants restos de [[ceràmica]] ibèrica, i se sap que en temps dels [[Antiga Roma|romans]] va existir una vila o finca, que es considera l'orige de la posterior [[alqueria]] àrap (ubicada en el núcleu conegut com "les Cases del Masserof").
Ya en l'época cristiana, el dia [[17 de març]] de l'any [[1305]] l'insigne cavaller Bernat Bou de Sarrià, senyor de [[Callosa d'en Sarrià]], va comprar l'alqueria de Masserof, quan ya li pertanyien per adquisicions anteriors el restant de les partides que componen l'actual terme municipal de Xaló.
Entre els anys [[1435]] i [[1440]] Jaume Martorell, germà de l'excels novelista [[Joanot Martorell]], fon senyor de Masserof. El senyoriu l'havia rebut de son pare, Francesc Martorell, i el va perdre a causa d'un deute contret en Mateu Pujades, veí de [[Valéncia]], conseller i tesorer real, que es va convertir aixina en el nou senyor de Masserof.
Posteriorment, Masserof va entrar a formar part de l'antiga Baronia de Xaló, la qual pertanyia al llinage dels Ixer. Precisament, hi ha constància documental del llinage d'una família de moriscs -la dels Asén- que vivia en Masserof a finals del [[sigle XVI]]. Un dels seus membres, Benet Asén, el trobem instalat en Xaló en l'any [[1578]], a on se'l coneixia en l'apelatiu de "fill de Masserofí" com a recordatori de la seua procedència.
En l'any [[1609]], l'any de l'expulsió dels moriscs, Masserof i atres partides es convertixen en "llochs despoblats en los quals no y ha habitasió alguna", segons la [[Carta Pobla]] de l'any [[1611]]. Pero, de totes maneres, el cultiu de les terres de Masserof no va quedar mai desatés perque els nous pobladors vinguts de [[Mallorca]] i [[Eivissa]] s'hi varen obligar solemnement en la Capitulació Primera de l'esmenada Carta.
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
[[Categoria:Alqueries]]