524
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: + + + + − Les '''Torres de Serrans''' van ser construïdes entre 1392 i 1398 per l'arquitecte Pere Balaguer per encàrrec dels Jurats de Valéncia. Va prendre com a model el Portal Real del monasteri del Poblet. − La seua ubicació va ser ocupada anteriorment pel Portal dels Roters i la Porta d'Alcàntera, i eren l'entrada a la ciutat dels que provenien de la comarca dels Serrans . Este fet és el que els dona nom. Llínea 21:
Llínea 23: + + + + + + + + + + + + + + + + + − Cada una de les torres posseïx tres plantes voltades, unides per un cos central més davall, decorat en estil flamíger. La part posterior presenta unes escales que es van afegir en el sigle XIV. La porta està disposta a gola oberta. − La fabrica està realisada en murs de maçoneria i selleria molt cuidat, pera la que es va utilisar pedres de pedreres pròximes com Alginet i Rocafort. Tota la part que dona cap a l'exterior de la ciutat tenia un rematada de marlets, perdut el de la zona central per damunt de la porta; no obstant això, sí que es conserva en la cuidadosa restauració de fins del segle XIX i principis del segle XX, la llabor de traçeria calada d'arqueries cegues sobre columnetes, que junt en l'escut real i els escuts de la ciutat, proporcionen el caràcter essencialment ornamental d'esta zona central de la porta. Per damunt d'esta llabor decorativa i unint les torres dels extrems es trobava el camí de ronda o barbacana en els seus corresponents marlets recolzats sobre grossos elements escalonats i revoltons − Atres funcions − + Llínea 36:
Llínea 52: − + − +
sense resum d'edició
[[Image:Torres de Serrans.jpg|right|thumb|Torres de Serrans]]
[[Image:Torres de Serrans.jpg|right|thumb|Torres de Serrans]]
Les '''Torres de Serrans''' van ser construïdes entre 1392 i 1398 per l'arquitecte Pere Balaguer per encàrrec dels Jurats de Valéncia. Va prendre com a model el Portal Real del monasteri del Poblet.
La seua ubicació va ser ocupada anteriorment pel Portal dels Roters i la Porta d'Alcàntera, i eren l'entrada a la ciutat dels que provenien de la comarca dels Serrans . Este fet és el que els dona nom.
== Introducció ==
== Introducció ==
El monument, és una mostra del gòtic militar i va anar declarat Monument Històric Artístic Nacional en 1931, dispon de dos torres poligonals que remarquen el caràcter defensiu; la seua funció no es va llimitar a estes tasques perque la seua presencia, les fa semblar més a un arc triumfal que a una fortalea defensiva. I com a tal, van ser utilisades en diverses ocasions, com testifiquen documents de l'época.
El monument, és una mostra del gòtic militar i va anar declarat Monument Històric Artístic Nacional en 1931, dispon de dos torres poligonals que remarquen el caràcter defensiu; la seua funció no es va llimitar a estes tasques perque la seua presencia, les fa semblar més a un arc triumfal que a una fortalea defensiva. I com a tal, van ser utilisades en diverses ocasions, com testifiquen documents de l'época.
Per tant, en 1526 la Real Senyera va ser acompanyada per milers de lasquenetes alemanys v companyies valencianes, grans canons de Xàtiva, cos armat del Centenar de la Ploma i el Virrei, música marcial de tabals, pifres i trompetes. I no és per molestar. Pero, va haver-hi en alguna de les que ara es titulen "comunitats històriques" (Catalunya, País Vasc, Galícia...) una bandera equiparable a la Real Senyera en tant que valor material, històric i protocolari? Sospite que no."
Per tant, en 1526 la Real Senyera va ser acompanyada per milers de lasquenetes alemanys v companyies valencianes, grans canons de Xàtiva, cos armat del Centenar de la Ploma i el Virrei, música marcial de tabals, pifres i trompetes. I no és per molestar. Pero, va haver-hi en alguna de les que ara es titulen "comunitats històriques" (Catalunya, País Vasc, Galícia...) una bandera equiparable a la Real Senyera en tant que valor material, històric i protocolari? Sospite que no."
== L'edifici. ==
== L'edifici. ==
[[Image:Filigrana flamígera Serrans.jpg|thumb|Filigrana flamígera de l'arc de triumf central.]]
Cada una de les torres posseïx tres plantes voltades, unides per un cos central més davall, decorat en estil flamíger. La part posterior presenta unes escales que es van afegir en el sigle XIV. La porta està disposta a gola oberta.
La fabrica està realisada en murs de maçoneria i selleria molt cuidat, pera la que es va utilisar pedres de pedreres pròximes com Alginet i Rocafort. Tota la part que dona cap a l'exterior de la ciutat tenia un rematada de marlets, perdut el de la zona central per damunt de la porta; no obstant això, sí que es conserva en la cuidadosa restauració de fins del segle XIX i principis del segle XX, la llabor de traçeria calada d'arqueries cegues sobre columnetes, que junt en l'escut real i els escuts de la ciutat, proporcionen el caràcter essencialment ornamental d'esta zona central de la porta. Per damunt d'esta llabor decorativa i unint les torres dels extrems es trobava el camí de ronda o barbacana en els seus corresponents marlets recolzats sobre grossos elements escalonats i revoltons.
== Atres funcions ==
== Presó ==
===Presó===
Les Torres de Serrans albergarien des de fins del segle XVI i fins al segle XIX una de les presons de la ciutat, lo que va motivar el tancament de les estàncies cap a la zona interna, la seua subdivisió interior i atres obres de condicionament pera este fi, com successius enreixats, que van alterar substancialment el conjunt, encara que van servir en part per a conservar les torres quan a partir de 1865 va començar el derrocament de la muralla de Valéncia.
Les Torres de Serrans albergarien des de fins del segle XVI i fins al segle XIX una de les presons de la ciutat, lo que va motivar el tancament de les estàncies cap a la zona interna, la seua subdivisió interior i atres obres de condicionament pera este fi, com successius enreixats, que van alterar substancialment el conjunt, encara que van servir en part per a conservar les torres quan a partir de 1865 va començar el derrocament de la muralla de Valéncia.
== Funció simbòlica i avís de guerra. ==
===Funció simbòlica i avís de guerra.===
""EI 7 de juny es va activar la maquinària bèlica del Regne en la protocolària colocació de la Real Senyera en les Torres de Serrans; acció que significava la declaració de guerra "a sanc i foc". Durant els dies en que la bandera va estar exposta en les torres -mentres les forces del Regne anaven organisant-se-, mai va permanéixer sense custòdia: "la guardaren de dia i de nit vint hòmens del Centenar de la Ploma".
""EI 7 de juny es va activar la maquinària bèlica del Regne en la protocolària colocació de la Real Senyera en les Torres de Serrans; acció que significava la declaració de guerra "a sanc i foc". Durant els dies en que la bandera va estar exposta en les torres -mentres les forces del Regne anaven organisant-se-, mai va permanéixer sense custòdia: "la guardaren de dia i de nit vint hòmens del Centenar de la Ploma".
Pareix que no existia en la Corona d'Espanya -i potser en cap atre regne europeu- una bandera que tinguera per a la seua defensa una companyia armada, com succeïa en la Real Senyera." (RGM)
Pareix que no existia en la Corona d'Espanya -i potser en cap atre regne europeu- una bandera que tinguera per a la seua defensa una companyia armada, com succeïa en la Real Senyera." (RGM)
== Pistes de la llabor defensiva ==
===Pistes de la llabor defensiva===
“En la seua part posterior podem observar la bella escala i els arcs gòtics que mantenen l'estructura defensiva, així com la campana procedent del convent de Sant Antoni Abad, situat llavors en l'horta, hui en el carrer de Sagunt, que en 1363 va alertar la població de l'atac de les tropes del Rei de Castella, el senyor Pedro I el Cruel, en guerra contra el Rei d'Aragó, el senyor Pere IV el Cerimoniós.
“En la seua part posterior podem observar la bella escala i els arcs gòtics que mantenen l'estructura defensiva, així com la campana procedent del convent de Sant Antoni Abad, situat llavors en l'horta, hui en el carrer de Sagunt, que en 1363 va alertar la població de l'atac de les tropes del Rei de Castella, el senyor Pedro I el Cruel, en guerra contra el Rei d'Aragó, el senyor Pere IV el Cerimoniós.