Llínea 1: |
Llínea 1: |
| + | [[Image:Torres de Serrans.jpg|right|thumb|Torres de Serrans]] |
| == Introducció == | | == Introducció == |
| | | |
− | Les Torres de Serrans van ser construïdes entre 1392 i 1398 per l'arquitecte Pere Balaguer per encàrrec dels Jurats de Valéncia. Va prendre com a model el Portal Real del monasteri del Poblet. | + | Les '''Torres de Serrans''' van ser construïdes entre 1392 i 1398 per l'arquitecte Pere Balaguer per encàrrec dels Jurats de Valéncia. Va prendre com a model el Portal Real del monasteri del Poblet. |
| La seua ubicació va ser ocupada anteriorment pel Portal dels Roters i la Porta d'Alcàntera, i eren l'entrada a la ciutat dels que provenien de la comarca dels Serrans . Este fet és el que els dona nom. | | La seua ubicació va ser ocupada anteriorment pel Portal dels Roters i la Porta d'Alcàntera, i eren l'entrada a la ciutat dels que provenien de la comarca dels Serrans . Este fet és el que els dona nom. |
| | | |
| El monument, és una mostra del gòtic militar i va anar declarat Monument Històric Artístic Nacional en 1931, dispon de dos torres poligonals que remarquen el caràcter defensiu; la seua funció no es va llimitar a estes tasques perque la seua presencia, les fa semblar més a un arc triumfal que a una fortalea defensiva. I com a tal, van ser utilisades en diverses ocasions, com testifiquen documents de l'época. | | El monument, és una mostra del gòtic militar i va anar declarat Monument Històric Artístic Nacional en 1931, dispon de dos torres poligonals que remarquen el caràcter defensiu; la seua funció no es va llimitar a estes tasques perque la seua presencia, les fa semblar més a un arc triumfal que a una fortalea defensiva. I com a tal, van ser utilisades en diverses ocasions, com testifiquen documents de l'época. |
| + | |
| | | |
− | :Un eixemple lo tenim en este fragment de don Ricart Garcia Moya | + | :Un eixemple lo tenim en este fragment de don Ricart Garcia Moya: |
| + | |
| | | |
| ::“ ...en l'assalt a la Serra d'Espadà, l'eixèrcit del Regne -debilitat pel mal d'Almenara- va contar en el reforç de 4.000 lasquenetes alemanys, cedits pel rei Carles I de Valéncia. | | ::“ ...en l'assalt a la Serra d'Espadà, l'eixèrcit del Regne -debilitat pel mal d'Almenara- va contar en el reforç de 4.000 lasquenetes alemanys, cedits pel rei Carles I de Valéncia. |
| ::Precisament, els alemanys van tindre l'honor d'acompanyar a la Real Senyera per la tornada triumfal a Valéncia, "entraren-la per damunt el portal dels Serrans", mercé concedida pel governador del Regne El senyor Don Hieromi de Cabanyelles, en tindre autoritat sobre el protocol de la regnícola ensenya. | | ::Precisament, els alemanys van tindre l'honor d'acompanyar a la Real Senyera per la tornada triumfal a Valéncia, "entraren-la per damunt el portal dels Serrans", mercé concedida pel governador del Regne El senyor Don Hieromi de Cabanyelles, en tindre autoritat sobre el protocol de la regnícola ensenya. |
− | ::Hi ha molts detalls que han sigut interpretats erròneament en els nostres dies. Un Jurat en Cap de 1526, dels que acompanyaven a la bandera junt en el governador del Regne, no equivalia a un regidor de l'actual Ajuntament de Valéncia, sino al d'un alt comandament de l'eixèrcit." | + | ::Hi ha molts detalls que han sigut interpretats erròneament en els nostres dies. Un Jurat en Cap de 1526, dels que acompanyaven a la bandera junt en el governador del Regne, no equivalia a un regidor de l'actual Ajuntament de Valéncia, sino al d'un alt comandament de l'eixèrcit."(...) |
− | (...) | + | |
| ::"Darrere de la victòria a Espadà, l'entrada triumfal de la Real Senyera en Valéncia (25 de setembre de 1526) va ser apoteòsica: quatre mil alemanys de cinc en cinc en filera, en escopetes, piques i "espases de tres pams, amples com tres dits" formaven la vanguarda de la desfilada; després "venien els tabals, trompetes i ministres" i el Justícia Criminal en la Real Senyera o bandera del Rat Penat junt en "Hieroni Cabanyelles", governador general del Reyne de Valéncia, ab oficials reals e el capità dels alemanys Rogondolfo" i les companyies valencianes. | | ::"Darrere de la victòria a Espadà, l'entrada triumfal de la Real Senyera en Valéncia (25 de setembre de 1526) va ser apoteòsica: quatre mil alemanys de cinc en cinc en filera, en escopetes, piques i "espases de tres pams, amples com tres dits" formaven la vanguarda de la desfilada; després "venien els tabals, trompetes i ministres" i el Justícia Criminal en la Real Senyera o bandera del Rat Penat junt en "Hieroni Cabanyelles", governador general del Reyne de Valéncia, ab oficials reals e el capità dels alemanys Rogondolfo" i les companyies valencianes. |
| | | |
− | ::Tanta expectació com els alemanys -especialment la companyia armada en "espases de dos mans"- despertava en l'eixèrcit del Regne els famosos canons de Xàtiva, artilleria de campanya que ya va estar present al començament de la sublevació en el sege de Benaguasil: "les dos bombardes de Xàtiva; la que sa nomena el Bou i la que es diu el Porc". Precisament en la solemne entrada de la Real Senyera en la catedral, i en el cerimoniós ingrés en la Sala de l'archiu, es van disparar grans canons: "Quan dalt la Bandera a la Seu i a la Sala, tiraren grans bombardes". | + | ::Tanta expectació com els alemanys -especialment la companyia armada en "espases de dos mans"- despertava en l'eixèrcit del Regne els famosos canons de Xàtiva, artilleria de campanya que ya va estar present al començament de la sublevació en el sege de Benaguasil: "les dos bombardes de Xàtiva; la que sa nomena el Bou i la que es diu el Porc". Precisament en la solemne entrada de la Real Senyera en la catedral, i en el cerimoniós ingrés en la Sala de l'archiu, es van disparar grans canons: "Quan dalt la Bandera a la Seu i a la Sala, tiraren grans bombardes".[[Image:Real Senyera Coronada.jpg|right|thumb|Real Senyera Coronada]] |
| + | |
| + | |
| Per tant, en 1526 la Real Senyera va ser acompanyada per milers de lasquenetes alemanys v companyies valencianes, grans canons de Xàtiva, cos armat del Centenar de la Ploma i el Virrei, música marcial de tabals, pifres i trompetes. I no és per molestar. Pero, va haver-hi en alguna de les que ara es titulen "comunitats històriques" (Catalunya, País Vasc, Galícia...) una bandera equiparable a la Real Senyera en tant que valor material, històric i protocolari? Sospite que no." | | Per tant, en 1526 la Real Senyera va ser acompanyada per milers de lasquenetes alemanys v companyies valencianes, grans canons de Xàtiva, cos armat del Centenar de la Ploma i el Virrei, música marcial de tabals, pifres i trompetes. I no és per molestar. Pero, va haver-hi en alguna de les que ara es titulen "comunitats històriques" (Catalunya, País Vasc, Galícia...) una bandera equiparable a la Real Senyera en tant que valor material, històric i protocolari? Sospite que no." |
− |
| |
| | | |
| == L'edifici. == | | == L'edifici. == |