| Una '''llínea elèctrica aérea''' és una [[Infraestructura urbana|infraestructura]] usada en la [[Transmissió d'energia elèctrica|transmissió]] i la [[Ret de distribució d'energia elèctrica|distribució d'energia elèctrica]] per al transport d'este tipo d'energia a grans distàncies. Consistix en varis [[conductor elèctric|conductors]] (normalment múltiples de tres) suspesos per [[torre elèctrica|torres]] o [[poste|posts]]. ya que la majoria del [[Aïllament elèctric|aïllament]] és proporcionat per l'aire, les llínees aérees d'alta tensió són generalment el método més barat de transmissió d'energia en grans proporcions. | | Una '''llínea elèctrica aérea''' és una [[Infraestructura urbana|infraestructura]] usada en la [[Transmissió d'energia elèctrica|transmissió]] i la [[Ret de distribució d'energia elèctrica|distribució d'energia elèctrica]] per al transport d'este tipo d'energia a grans distàncies. Consistix en varis [[conductor elèctric|conductors]] (normalment múltiples de tres) suspesos per [[torre elèctrica|torres]] o [[poste|posts]]. ya que la majoria del [[Aïllament elèctric|aïllament]] és proporcionat per l'aire, les llínees aérees d'alta tensió són generalment el método més barat de transmissió d'energia en grans proporcions. |
− | Les torres de soport de les llínees elèctriques estan fetes de [[fusta]] (natural o laminada) o, més habitalment, de [[acer]] (ya siguen estructures reticulars o pals tubulars). Els conductors d'aram nuet en la llínea són generalment de [[alumini]] (ya siguen plans o reforçades en acer, o materials composts com el carbono i la fibra de vidre), encara que a voltes s'utilisen cables de [[coure]] en les rets de distribució de mija i sobretot baixa tensió. Un objectiu important del disseny de les llínees elèctriques aérees és mantindre la separació adequada entre els conductors energisats i el sol per a intentar evitar el contacte, molt perillós, en la llínea, i per a proporcionar un suport fiable per als conductors, resistent a [[tormenta]]s, càrregues de gèl, [[terremot]]s i atres causes de danys potencials.<ref name="Fink78">[[Donald G. Fink]] and H. Wayne Beaty, ''Standard Handbook for Electrical Engineers, Eleventh Edition'', McGraw-Hill, New York, 1978, ISBN 0-07-020974-X, Chapter 14 ''Overhead Power Transmission''</ref> | + | Les torres de soport de les llínees elèctriques estan fetes de [[fusta]] (natural o laminada) o, més habitalment, de [[acer]] (ya siguen estructures reticulars o pals tubulars). Els conductors d'aram nuet en la llínea són generalment de [[alumini]] (ya siguen plans o reforçades en acer, o materials composts com el carbono i la fibra de vidre), encara que a voltes s'utilisen cables de [[coure]] en les rets de distribució de mija i sobretot baixa tensió. Un objectiu important del disseny de les llínees elèctriques aérees és mantindre la separació adequada entre els conductors energisats i el sol per a intentar evitar el contacte, molt perillós, en la llínea, i per a proporcionar un suport fiable per als conductors, resistent a [[tormenta|tormente]]s, càrregues de gèl, [[terremot]]s i atres causes de danys potencials.<ref name="Fink78">[[Donald G. Fink]] and H. Wayne Beaty, ''Standard Handbook for Electrical Engineers, Eleventh Edition'', McGraw-Hill, New York, 1978, ISBN 0-07-020974-X, Chapter 14 ''Overhead Power Transmission''</ref> |
| Hui en dia, les llínees aérees s'usen, de forma rutinària, per a voltages superiors als 765.000 [[volt]]s (765KV) entre conductors, i fins i tot és possible en alguns casos a tensions majors. | | Hui en dia, les llínees aérees s'usen, de forma rutinària, per a voltages superiors als 765.000 [[volt]]s (765KV) entre conductors, i fins i tot és possible en alguns casos a tensions majors. |