Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | [[Image:Safrà.jpg|thumb|right|300px|<center>Safrà</center>]] | + | [[File:Crocus sativus2.jpg|thumb|right|300px|<center>Flor del Safrà</center>]] |
| El '''safrà''' (Crocus sativus), és una planta conreada del gènero Crocus dins la família Iridàcea (Iridaceae) i també l'espècia que s'obté de les parts femenines (estigma i estil) de la flor d'esta planta. L'espècia s'utilisa com a condiment i colorant. Ademés té propietats medicinals. | | El '''safrà''' (Crocus sativus), és una planta conreada del gènero Crocus dins la família Iridàcea (Iridaceae) i també l'espècia que s'obté de les parts femenines (estigma i estil) de la flor d'esta planta. L'espècia s'utilisa com a condiment i colorant. Ademés té propietats medicinals. |
| Actualment el safrà és una planta estèril que es reproduïx a través dels bulps. | | Actualment el safrà és una planta estèril que es reproduïx a través dels bulps. |
Llínea 5: |
Llínea 5: |
| == Etimologia == | | == Etimologia == |
| | | |
− | Safrà deriva del [[llatí]] vulgar safranum i este de l'[[àrap]], en el significat de 'groc'. | + | Safrà deriva del [[llatí]] vulgar safranum i este de l'[[àrap]], en el significat de '[[groc]]'. |
| | | |
| == Orige == | | == Orige == |
| | | |
− | El safrà conreat prové de l'espècie originària de [[Creta]] nomenada Crocus cartwrightianus a la qual despuix de sigles de selecció genètica es va fer que tinguera els estigmes més llarcs. A Creta es cultiva des de fa uns 3.000 anys. En la [[Comunitat Valenciana]] ya es cultivava a l'[[Edat Mijana]]. | + | El safrà conreat prové de l'espècie originària de [[Creta]] nomenada Crocus cartwrightianus a la qual despuix de sigles de selecció genètica es va fer que tinguera els estigmes més llarcs. A Creta es cultiva des de fa uns 3.000 anys. En la [[Comunitat Valenciana]] ya es cultivava a l'[[Edat Mija]]. |
| | | |
| == Cultiu == | | == Cultiu == |
Llínea 29: |
Llínea 29: |
| == Composició química i nutrició == | | == Composició química i nutrició == |
| | | |
− | Químicament conté, entre atres components, picrocrocina, safranol, carotenoides i crocina. Pel seu us en ínfimes quantitats, un pistil per ració, en un plat, és una quantitat habitual, no es pot parlar d'aports significatius en lípits, glúcids, proteïnes ni [[aigua]]. | + | Químicament conté, entre atres components, picrocrocina, safranol, carotenoides i crocina. Pel seu us en ínfimes cantitats, un pistil per ració, en un plat, és una cantitat habitual, no es pot parlar d'aports significatius en lípits, glúcids, proteïnes ni [[aigua]]. |
| | | |
| == Gastronomia == | | == Gastronomia == |
| + | |
| + | [[File:Saffron-spice adjusted.jpg|thumb|right|300px|<center>Filaments de Safrà</center>]] |
| | | |
| El safrà s'utilisa sobretot a la gastronomia, afegint-se en chicotetes dosis com a condiment i colorant. | | El safrà s'utilisa sobretot a la gastronomia, afegint-se en chicotetes dosis com a condiment i colorant. |
| És un ingredient essencial per a donar color en la [[Paella Valenciana]]. | | És un ingredient essencial per a donar color en la [[Paella Valenciana]]. |
− | S'utilisa com a condiment habitual de les picades i per a donar color a plats salats; típicament als [[arròs|arrossos]] i paelles, pastes tradicionals (com els fideus a la cassola, per eixemple) i guisats; com a preparacions dolces; en especial cremes i diverses postres de cullera, o també per a d'atres preparacions (pans de pessic, gelats, etc.) de llimona, que serien blancs sino fora pel colorant. | + | S'utilisa com a condiment habitual de les picades i per a donar color a plats salats; típicament als [[arròs|arrossos]] i paelles, pastes tradicionals (com els fideus a la cassola, per eixemple) i guisats; com a preparacions dolces; en especial cremes i diverses postres de cullera, o també per a d'atres preparacions (pans de pessic, gelats, etc.) de llimona, que serien blancs sino fora pel colorant. |
| | | |
| == Atres usos == | | == Atres usos == |
| | | |
− | En els llibres medievals es parla del safrà com a bo per al [[cor]] i la circulació. En canvi, hui dia l'us mèdic o farmacèutic que té està relacionat en la composició d'alguns coliris i líquits oftalmològics. | + | En els llibres migevals es parla del safrà com a bo per al [[cor]] i la circulació. En canvi, hui dia l'us mèdic o farmacèutic que té està relacionat en la composició d'alguns coliris i líquits oftalmològics. |
| + | |
| + | == Referències == |
| + | * «Crocus sativus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden |
| + | * «Crocus sativus». The Plant List |
| + | * «Saffron» (en [[anglés]]). Meriem Webster |
| + | * Srivastava, R; Ahmed, H.; Dixit, R. K.; Dixit, R. K.; Saraf, S. A. (2010). «Crocus sativus L.: A Comprehensive Review». Pharmacognosy Reviews 4 (8): 200-208. doi:10.4103/0973-7847.70919 |
| + | |
| + | == Bibliografia == |
| + | * Harper, D (2001), "Saffron", Online Etymology Dictionary |
| + | * Katzer, G (2010), "Saffron (Crocus sativus L.)", Gernot Katzer's Spice Pages |
| + | * McGee, H (2004), On Food and Cooking: The Science and Lore of the Kitchen, Scribner, ISBN 0-684-80001-2 |
| | | |
| + | == Enllaços externs == |
| + | {{Commonscat|Crocus sativus}} |
| + | |
| + | {{Wikispecies|Crocus sativus}} |
| + | {{DGLV|Safrà}} |
| | | |
| [[Categoria:Biologia]] | | [[Categoria:Biologia]] |
Llínea 48: |
Llínea 66: |
| [[Categoria:Aliments]] | | [[Categoria:Aliments]] |
| [[Categoria:Plantes medicinals]] | | [[Categoria:Plantes medicinals]] |
− |
| |
− | == Referències ==
| |
− | {{traduït de|ca|All}}
| |