Durant eixe temps es varen succeir tres governs: el presidit pel republicà d'esquerra [[José Giral]], encara que durant el seu curt mandat (de [[juliol]] a [[setembre]] de [[1936]]) el poder real va estar en mans dels centenars de comités que es varen formar quan va esclatar la [[revolució social espanyola de 1936]]; el següent govern va ser presidit pel socialiste [[Francisco Llarc Caballero]], el líder d'un dels dos sindicats ([[UGT]]; junt en [[Confederació Nacional del Treballe|CNT]]) havien protagonisat la revolució; i el tercer govern va ser presidit pel també socialiste [[Juan Negrín]], com a conseqüència de la caiguda de Llarc Cavaller despuix dels [[successos de maig de 1937]], i que va governar fins a principis de [[març]] de [[1939]], quan es va produir el [[Colp de Casat|colp d'estat del coronel Casado]] que va posar fi a la resistència republicana, donant pas a la victòria del [[bando sublevat]] encapçalat pel [[Franco|general Franco]]. | Durant eixe temps es varen succeir tres governs: el presidit pel republicà d'esquerra [[José Giral]], encara que durant el seu curt mandat (de [[juliol]] a [[setembre]] de [[1936]]) el poder real va estar en mans dels centenars de comités que es varen formar quan va esclatar la [[revolució social espanyola de 1936]]; el següent govern va ser presidit pel socialiste [[Francisco Llarc Caballero]], el líder d'un dels dos sindicats ([[UGT]]; junt en [[Confederació Nacional del Treballe|CNT]]) havien protagonisat la revolució; i el tercer govern va ser presidit pel també socialiste [[Juan Negrín]], com a conseqüència de la caiguda de Llarc Cavaller despuix dels [[successos de maig de 1937]], i que va governar fins a principis de [[març]] de [[1939]], quan es va produir el [[Colp de Casat|colp d'estat del coronel Casado]] que va posar fi a la resistència republicana, donant pas a la victòria del [[bando sublevat]] encapçalat pel [[Franco|general Franco]]. |