Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|350px|Explosió nuclear. Les '''armes de destrucció massiva''' (ADM, en anglés WMD, ''weapons of mas...»
[[Archiu:Castle Bravo 003.jpg|thumb|350px|Explosió nuclear.]]
Les '''armes de destrucció massiva''' (ADM, en [[idioma anglés|anglés]] WMD, ''weapons of mass destruction'') són [[arma]]s capaces d'eliminar a un número molt elevat de persones de manera indiscriminada i causar grans danys econòmics i migambientals. Es consideren armes de destrucció massiva les [[arma nuclear|nuclears]], [[arma biològica|biològiques]] i [[arma química|químiques]].
L'expressió va ser falcada en 1937, es referia més be al [[bombardeig aéreu]] per part de la [[*Luftwaffe (*Wehrmacht)|*Luftwaffe]] [[nazi]] @en apoyo de l'eixèrcit sublevat en la [[Guerra Civil Espanyola]], sent el cas més conegut el de [[@Bombardeo|Guernica]] i els bombardejos sobre Barcelona, que constituïxen les primeres poblacions bombardejades en una guerra per mig d'este tipo d'atac. L'us actual d'esta expressió com a sinònim d'armes nuclears, biològiques o químiques va ser [[neologisme|creat]] en la [[resolució nº 687 del Consell de Seguritat de Nacions Unides|resolució 687 de Nacions Unides]] en 1991. Esta resolució es referix a la «amenaça que totes les armes de destrucció massiva suponen per a la pau i seguritat», i menciona en particular les nuclears, biològiques i químiques, aixina com els tres tractats rellevants:
* [[Tractat de No Proliferació Nuclear]]
* [[Convenció sobre Armes Biològiques]]
* [[Convenció sobre Armes Químiques]]
[[Categoria:Armes de destrucció massiva| ]]
{{Traduït de|es|Armas de destrucción masiva}}
Les '''armes de destrucció massiva''' (ADM, en [[idioma anglés|anglés]] WMD, ''weapons of mass destruction'') són [[arma]]s capaces d'eliminar a un número molt elevat de persones de manera indiscriminada i causar grans danys econòmics i migambientals. Es consideren armes de destrucció massiva les [[arma nuclear|nuclears]], [[arma biològica|biològiques]] i [[arma química|químiques]].
L'expressió va ser falcada en 1937, es referia més be al [[bombardeig aéreu]] per part de la [[*Luftwaffe (*Wehrmacht)|*Luftwaffe]] [[nazi]] @en apoyo de l'eixèrcit sublevat en la [[Guerra Civil Espanyola]], sent el cas més conegut el de [[@Bombardeo|Guernica]] i els bombardejos sobre Barcelona, que constituïxen les primeres poblacions bombardejades en una guerra per mig d'este tipo d'atac. L'us actual d'esta expressió com a sinònim d'armes nuclears, biològiques o químiques va ser [[neologisme|creat]] en la [[resolució nº 687 del Consell de Seguritat de Nacions Unides|resolució 687 de Nacions Unides]] en 1991. Esta resolució es referix a la «amenaça que totes les armes de destrucció massiva suponen per a la pau i seguritat», i menciona en particular les nuclears, biològiques i químiques, aixina com els tres tractats rellevants:
* [[Tractat de No Proliferació Nuclear]]
* [[Convenció sobre Armes Biològiques]]
* [[Convenció sobre Armes Químiques]]
[[Categoria:Armes de destrucció massiva| ]]
{{Traduït de|es|Armas de destrucción masiva}}