Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
12 bytes afegits ,  16:45 3 gin 2017
m
Text reemplaça - 'menut' a 'chicotet'
Llínea 21: Llínea 21:  
La temporada 1940-41 ascendix a 1ª divisió en una promoció agònica contra el [[Real Saragossa]] en el camp de Chamartín, donant començ a una de les etapes més importants del club encadenant 6 temporades consecutives en la màxima categoria del fútbol espanyol. Molt destacable va ser la temporada 1942-43, en la qual el Castelló va estar prop de guanyar el títul de lliga despuix d'una llarga lluita en l'[[Athletic Club]]; finalment una derrota en certa polèmica en l'antepenúltima jornada de lliga per 5-0 en Balaídos va fer que s'esfumara el somi i varen anar els vascs els que es varen alçar en el títul mentres que els albinegres varen acabar la lliga en 4ª posició, que és la cota més alta que es va alcançar en primera.
 
La temporada 1940-41 ascendix a 1ª divisió en una promoció agònica contra el [[Real Saragossa]] en el camp de Chamartín, donant començ a una de les etapes més importants del club encadenant 6 temporades consecutives en la màxima categoria del fútbol espanyol. Molt destacable va ser la temporada 1942-43, en la qual el Castelló va estar prop de guanyar el títul de lliga despuix d'una llarga lluita en l'[[Athletic Club]]; finalment una derrota en certa polèmica en l'antepenúltima jornada de lliga per 5-0 en Balaídos va fer que s'esfumara el somi i varen anar els vascs els que es varen alçar en el títul mentres que els albinegres varen acabar la lliga en 4ª posició, que és la cota més alta que es va alcançar en primera.
   −
En [[1946]] s'inaugura l'Estadi Castàlia en partit front a l'[[Atlètic Aviació]], deixant arrere el volgut i enyorat Sequiol que es quedava menut per a l'afició. En la temporada 1957-58, el CD Castelló va conseguir l'ascens a Segona divisió despuix de guanyar l'última eliminatòria al Club Deportiu Mirandés.
+
En [[1946]] s'inaugura l'Estadi Castàlia en partit front a l'[[Atlètic Aviació]], deixant arrere el volgut i enyorat Sequiol que es quedava chicotet per a l'afició. En la temporada 1957-58, el CD Castelló va conseguir l'ascens a Segona divisió despuix de guanyar l'última eliminatòria al Club Deportiu Mirandés.
    
Les Bodes d'Or les complix el club a lo gran: 5º classificat en la lliga de primera divisió i finalista de la Copa d'Espanya front a l'Athletic Club en partit disputat en l'estadi del Manzanares ([[1973]]) i que va perdre la final de la Copa del Rei per 2 a 0, tenint en les seues files a jugadors com, [[Vicente del Bosque]] i [[Juan Bautista Planelles]].  
 
Les Bodes d'Or les complix el club a lo gran: 5º classificat en la lliga de primera divisió i finalista de la Copa d'Espanya front a l'Athletic Club en partit disputat en l'estadi del Manzanares ([[1973]]) i que va perdre la final de la Copa del Rei per 2 a 0, tenint en les seues files a jugadors com, [[Vicente del Bosque]] i [[Juan Bautista Planelles]].  
Llínea 57: Llínea 57:  
== El significat del "Pam, pam, orellut" ==
 
== El significat del "Pam, pam, orellut" ==
   −
En l'any [[1926]] el CD Castelló va disputar un partit important contra el [[Valéncia CF]], al que va conseguir véncer en el vell [[Sequiol]] per 3 gols a 1, pero si el resultat va ser sorprenent aquell dia de [[novembre]] de 1926, un menut detall encara ha tingut més transcendència en l'història del club. Aquella vesprada, abans d'iniciar-se el partit, una jove de nom Justa Cardona va entregar un menut ninot de drap que tenia forma d'elefant, al guardameta i capità de l'equip Alanga. A partir de llavors el porter Alanga solia colocar-se el menut elefant en l'interior de la seua porteria i l'afició va començar a llançar el crit de ¡Pam, pam, orellut!. Aixina que, el CD Castelló pot considerar-se pioner en tindre una mascota, encara que mai s'ha materialisat com unes atres de diferents clubs en etapes més modernes. Aquell dia els gols varen ser marcats per Planchadell en dos ocasions i Conde, mentres que pel Valéncia CF va ser Centelles qui va marcar el gol de la consolació.
+
En l'any [[1926]] el CD Castelló va disputar un partit important contra el [[Valéncia CF]], al que va conseguir véncer en el vell [[Sequiol]] per 3 gols a 1, pero si el resultat va ser sorprenent aquell dia de [[novembre]] de 1926, un chicotet detall encara ha tingut més transcendència en l'història del club. Aquella vesprada, abans d'iniciar-se el partit, una jove de nom Justa Cardona va entregar un chicotet ninot de drap que tenia forma d'elefant, al guardameta i capità de l'equip Alanga. A partir de llavors el porter Alanga solia colocar-se el chicotet elefant en l'interior de la seua porteria i l'afició va començar a llançar el crit de ¡Pam, pam, orellut!. Aixina que, el CD Castelló pot considerar-se pioner en tindre una mascota, encara que mai s'ha materialisat com unes atres de diferents clubs en etapes més modernes. Aquell dia els gols varen ser marcats per Planchadell en dos ocasions i Conde, mentres que pel Valéncia CF va ser Centelles qui va marcar el gol de la consolació.
    
Des d'[http://www.cdcastellon.com/img/himno/cdcastellon.mp3 aci] es pot escoltar l'himne de l'institució.
 
Des d'[http://www.cdcastellon.com/img/himno/cdcastellon.mp3 aci] es pot escoltar l'himne de l'institució.
124 534

edicions

Menú de navegació