Canvis

Quan el seu pare va morir, el «rei jove» es va convertir en rei i cogobernante en l'emperador Uroš.<ref name="Mihaljčić168">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=168}}.</ref> No obstant este últim va morir el 2 o 4 de [[decembre]] de 1371, i Marko es va convertir ''de iure'' en el sobirà de Sèrbia.<ref name="Mihaljčić168">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=168}}.</ref> No obstant, els nobles serbis es varen negar a reconéixer-ho, i els moviments separatistes varen continuar aumentant.<ref name="Fine379382">{{harvnb|Fine|1994|pp=379-382}}.</ref> Despuix de la derrota de la seua família i la destrucció dels seus eixèrcits, la casa de Mrnjavčević va perdre el seu poder.<ref name="Mihaljčić168">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=168}}.</ref> Els senyors de Marko varen aprofitar la situació per a prendre parts significatives del seu patrimoni. En 1372, Đurađ I Balšić va prendre [[Prizren]] i [[Peć]], i [[Lazar Hrebeljanović]] va ocupar [[Pristina]].<ref name="Šuica3536">{{harvnb|Šuica|2000|pp=35-36}}.</ref> Finalment, en [[1377]], [[Vuk Branković]], un atre noble, s'havia apoderat de [[Skopie]] i el magnat albanés [[Andrea Gropa]] es va fer pràcticament independent en Ohrid; no obstant, va poder haver seguit sent el seu vassall com lo havia segut de Vukašin. El gendre de Gropa, [[Ostoja Rajaković]] del [[Tribus de Montenegro|clan]] d'Ugarčić de Travunia, era un parent de Marko. Va ser un dels nobles serbis de Zahumlia i Travunia (principats adjacents a l'actual Bòsnia i Hercegovina) que varen rebre terres en les zones recent conquistades de Macedònia durant el regnat de l'emperador Dušan.<ref name="Šuica42">{{harvnb|Šuica|2000|p=42}}.</ref>

Quan el seu pare va morir, el «rei jove» es va convertir en rei i cogobernante en l'emperador Uroš.<ref name="Mihaljčić168">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=168}}.</ref> No obstant este últim va morir el 2 o 4 de [[decembre]] de 1371, i Marko es va convertir ''de iure'' en el sobirà de Sèrbia.<ref name="Mihaljčić168">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=168}}.</ref> No obstant, els nobles serbis es varen negar a reconéixer-ho, i els moviments separatistes varen continuar aumentant.<ref name="Fine379382">{{harvnb|Fine|1994|pp=379-382}}.</ref> Despuix de la derrota de la seua família i la destrucció dels seus eixèrcits, la casa de Mrnjavčević va perdre el seu poder.<ref name="Mihaljčić168">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=168}}.</ref> Els senyors de Marko varen aprofitar la situació per a prendre parts significatives del seu patrimoni. En 1372, Đurađ I Balšić va prendre [[Prizren]] i [[Peć]], i [[Lazar Hrebeljanović]] va ocupar [[Pristina]].<ref name="Šuica3536">{{harvnb|Šuica|2000|pp=35-36}}.</ref> Finalment, en [[1377]], [[Vuk Branković]], un atre noble, s'havia apoderat de [[Skopie]] i el magnat albanés [[Andrea Gropa]] es va fer pràcticament independent en Ohrid; no obstant, va poder haver seguit sent el seu vassall com lo havia segut de Vukašin. El gendre de Gropa, [[Ostoja Rajaković]] del [[Tribus de Montenegro|clan]] d'Ugarčić de Travunia, era un parent de Marko. Va ser un dels nobles serbis de Zahumlia i Travunia (principats adjacents a l'actual Bòsnia i Hercegovina) que varen rebre terres en les zones recent conquistades de Macedònia durant el regnat de l'emperador Dušan.<ref name="Šuica42">{{harvnb|Šuica|2000|p=42}}.</ref>

L'única ciutat important que permaneixia en poder del rei era Prilep, a on el seu pare havia començat el seu ascens al poder. El rei Marko era un príncip menor que administrava un [[Regne de Prilep|menut Estat]] en l'oest de Macedònia, que llimitava al nort en Skopie i els [[monts Šar]], a l'est pels rius [[riu Vardar|Vardar]] i el [[Crna]], i a l'oest per [[Ohrid]]. Els llímits en el sur són incerts. El rei ni tan sols era l'únic senyor en el seu domini, ya que compartia el poder en el seu germà menor [[Andrijaš Mrnjavčević|Andrijaš]], que també posseïa el seu propi feu en el chicotet regne.<ref name="Fine379382">{{harvnb|Fine|1994|pp=379-382}}.</ref> La seua mare, Alena havia pres els hàbits monàstics després de la mort del seu marit, adoptant el nom de Jelisaveta, pero va ser cogobernant en el seu segon fill [Andrijaš] algun temps despuix de 1371. Un atre germà, [[Dmitar Mrnjavčević|Dmitar]], vivia en les terres d'Andrijaš. Encara hi havia un atre germà, [[Ivaniš Mrnjavčević|Ivaniš]], del com se sap poc.<ref name="Fostikov51">{{harvnb|Fostikov|2002|p=51}}.</ref> La data en la que Marko es va convertir en vassall otomà és desconeguda, pero açò provablement no es va produir immediatament despuix de la batalla de Maritza.<ref name="Mihaljčić164165">{{harvnb|Mihaljčić|1975|pp=164-165}}.</ref>

L'única ciutat important que permaneixia en poder del rei era Prilep, a on el seu pare havia començat el seu ascens al poder. El rei Marko era un príncip menor que administrava un [[Regne de Prilep|chicotet Estat]] en l'oest de Macedònia, que llimitava al nort en Skopie i els [[monts Šar]], a l'est pels rius [[riu Vardar|Vardar]] i el [[Crna]], i a l'oest per [[Ohrid]]. Els llímits en el sur són incerts. El rei ni tan sols era l'únic senyor en el seu domini, ya que compartia el poder en el seu germà menor [[Andrijaš Mrnjavčević|Andrijaš]], que també posseïa el seu propi feu en el chicotet regne.<ref name="Fine379382">{{harvnb|Fine|1994|pp=379-382}}.</ref> La seua mare, Alena havia pres els hàbits monàstics després de la mort del seu marit, adoptant el nom de Jelisaveta, pero va ser cogobernant en el seu segon fill [Andrijaš] algun temps despuix de 1371. Un atre germà, [[Dmitar Mrnjavčević|Dmitar]], vivia en les terres d'Andrijaš. Encara hi havia un atre germà, [[Ivaniš Mrnjavčević|Ivaniš]], del com se sap poc.<ref name="Fostikov51">{{harvnb|Fostikov|2002|p=51}}.</ref> La data en la que Marko es va convertir en vassall otomà és desconeguda, pero açò provablement no es va produir immediatament despuix de la batalla de Maritza.<ref name="Mihaljčić164165">{{harvnb|Mihaljčić|1975|pp=164-165}}.</ref>

[[Archiu:Markovi kuli 1.JPG|thumb|left|Les ruïnes de la fortalea de Marko sobre [[Prilep]], conegudes com les [[Markovi Kuli]], les «torres de Marko».]]

[[Archiu:Markovi kuli 1.JPG|thumb|left|Les ruïnes de la fortalea de Marko sobre [[Prilep]], conegudes com les [[Markovi Kuli]], les «torres de Marko».]]