Canvis

Si be l'IA63 "Pampa" fon construït en la FMA (Fabrica Militar d'Avions) en Córdoba, en el seu proyecte intervingueren varies empreses estrangeres. Per eixemple l'empresa alemana [[Dornier]] dissenyà les ales de perfil supercrític (se buscà una relació ideal entre resistencia i sustentació).

Si be l'IA63 "Pampa" fon construït en la FMA (Fabrica Militar d'Avions) en Córdoba, en el seu proyecte intervingueren varies empreses estrangeres. Per eixemple l'empresa alemana [[Dornier]] dissenyà les ales de perfil supercrític (se buscà una relació ideal entre resistencia i sustentació).

Molt influenciat pel disseny [[Dassault-Breguet]]/[[Dornier]] [[Alpha Jet]], la principal diferencia del Pampa és ser més menut, monomotor adiferencia de l'Alpha Jet que és bimotor, i de tindre ales rectes en volta de"en flecha"; el prototip Pampa volà per primera volta el [[6 d'octubre]] de [[1984]]. La seua producció decaigué i cessà pels problemes de l'economia argentina,havent-se produït solament per a la [[Força Aerea Argentina]].

Molt influenciat pel disseny [[Dassault-Breguet]]/[[Dornier]] [[Alpha Jet]], la principal diferencia del Pampa és ser més chicotet, monomotor adiferencia de l'Alpha Jet que és bimotor, i de tindre ales rectes en volta de"en flecha"; el prototip Pampa volà per primera volta el [[6 d'octubre]] de [[1984]]. La seua producció decaigué i cessà pels problemes de l'economia argentina,havent-se produït solament per a la [[Força Aerea Argentina]].

   

   

Concesionà la fàbrica militar d'avions en [[1995]] a la Lockheed Martin Aircraft Argentina, el Pampa està rebent nova aviónica i sistemesd'armes. En estes modificacions s'ho denomina AT-63 o i-63 serie II.  

Concesionà la fàbrica militar d'avions en [[1995]] a la Lockheed Martin Aircraft Argentina, el Pampa està rebent nova aviónica i sistemesd'armes. En estes modificacions s'ho denomina AT-63 o i-63 serie II.