Una forma convenient d'expressar la relativa fortalea d'un àcit és per mig del valor del seu pK<sub>a</sub>, que permet vore d'una manera senzilla en canvis menuts de pK<sub>a</sub> els canvis associats a variacions grans de K<sub>a</sub>. Valors menuts de pK<sub>a</sub> equivalen a valors grans de K<sub>a</sub> (constant de dissociació) i, a mesura que el pK<sub>a</sub> decreix, la fortalea de l'àcit aumenta.
+
Una forma convenient d'expressar la relativa fortalea d'un àcit és per mig del valor del seu pK<sub>a</sub>, que permet vore d'una manera senzilla en canvis chicotets de pK<sub>a</sub> els canvis associats a variacions grans de K<sub>a</sub>. Valors chicotets de pK<sub>a</sub> equivalen a valors grans de K<sub>a</sub> (constant de dissociació) i, a mesura que el pK<sub>a</sub> decreix, la fortalea de l'àcit aumenta.
Un àcit serà més fort quant menor és el seu pKa i en una base ocorre al revés, que és més forta quant mayor és la seua pKa.
Un àcit serà més fort quant menor és el seu pKa i en una base ocorre al revés, que és més forta quant mayor és la seua pKa.