| Les explotacions agràries, segons el seu tamany, poden ser [[latifundi]]s, si són massa grans (es consideren aixina en [[Espanya]] els que superen les 100 [[hectàrea]]s) o [[minifundi]]s, si són massa chicotetes (10 hectàrees en Espanya); encara que, depenent de la calitat de la terra i la seua ubicació, una explotació menor de 10 hectàrees pot ser perfectament viable (per eixemple, un [[*Citrus x *sinensis|taronja]]l en la [[horta valenciana]]). | | Les explotacions agràries, segons el seu tamany, poden ser [[latifundi]]s, si són massa grans (es consideren aixina en [[Espanya]] els que superen les 100 [[hectàrea]]s) o [[minifundi]]s, si són massa chicotetes (10 hectàrees en Espanya); encara que, depenent de la calitat de la terra i la seua ubicació, una explotació menor de 10 hectàrees pot ser perfectament viable (per eixemple, un [[*Citrus x *sinensis|taronja]]l en la [[horta valenciana]]). |
− | Encara que en la major part dels casos sol fer-ho, no sempre coincidix [[gran propietat]] en latifundi, ni [[menuda propietat]] en minifundi: la gran propietat pot estar dividida en cessions d'us per al seu cultiu a molts menuts agricultors en múltiples explotacions indirectes del tamany de minifundis; mentres que una pluralitat de chicotetes propietats pot ser gestionada per un únic arrendatari, l'explotació del qual siga un verdader latifundi. No obstant abdós extrems solen quedar obsolets i tendixen a no ser funcionals. Ademés, tenen diferents conseqüències econòmiques, socials i polítiques ([[propietari absentista]], [[caciquisme]], [[retart rural]], [[èxodo rural]], [[conflictivitat agrària]]). Els desequilibris han propiciat, en tots els països, reformes agràries tècniques ([[concentració parcelaria]]) i polítiques (la pròpiament denominada [[reforma agrària]], que implica canvis en l'estructura de la propietat, habitualment lligada a [[revolució|processos revolucionaris]] -per eixemple, la [[revolució mexicana]]-). | + | Encara que en la major part dels casos sol fer-ho, no sempre coincidix [[gran propietat]] en latifundi, ni [[menuda propietat]] en minifundi: la gran propietat pot estar dividida en cessions d'us per al seu cultiu a molts chicotets agricultors en múltiples explotacions indirectes del tamany de minifundis; mentres que una pluralitat de chicotetes propietats pot ser gestionada per un únic arrendatari, l'explotació del qual siga un verdader latifundi. No obstant abdós extrems solen quedar obsolets i tendixen a no ser funcionals. Ademés, tenen diferents conseqüències econòmiques, socials i polítiques ([[propietari absentista]], [[caciquisme]], [[retart rural]], [[èxodo rural]], [[conflictivitat agrària]]). Els desequilibris han propiciat, en tots els països, reformes agràries tècniques ([[concentració parcelaria]]) i polítiques (la pròpiament denominada [[reforma agrària]], que implica canvis en l'estructura de la propietat, habitualment lligada a [[revolució|processos revolucionaris]] -per eixemple, la [[revolució mexicana]]-). |