2744
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 26:
Llínea 26: + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
En temperatures superiors a uns 300 °C la ceràmica de la sonda, composta de [[diòxit]] de [[zirconi]] i de [[itri]], es torna conductora de ions negatius d'oxigen. La diferència de concentració dona lloc a una [[Ió|difusió de ions]] del gas evacuat. Els àtoms d'oxigen poden moure's en la ceràmica com a ions de càrrega negativa doble. Els electrons necessaris per a l'ionisació dels àtoms d'oxigen són suministrats pels electrodos, que són conductors electrònics. D'esta forma pot prendre's el voltage de la sonda entre els electrodos de [[platí]] situats dins i fòra. Esta informació es transmet per mig del cablejat a la [[centralita electrònica]] del motor.El valor se situa per a λ>1 ([[mescla pobra]], falta de combustible o excés d'aire) entre 0 i 150 mV, per a λ<1 ([[mescla rica]]), excés de combustible o falta d'aire) entre 800 i 1000 mV. El voltage medit es descriu en la [[equació de Nernst]]. En un ranc molt estret entorn a λ=1, denominada la finestra λ, la curva característica és extremadament empinada. El voltage s'altera en la finestra en relació en la mescla combustible-aire d'una manera molt repentina , en lo que estes oscilacions fan que la mescla siga [[estequiomètrica]] o pràcticament estequiomètrica. En esta zona els valors de CO i HC són relativament baixos, aixina com els de NOx, permetent aixina que el [[catalisador]] treballe en les condicions més favorables.
En temperatures superiors a uns 300 °C la ceràmica de la sonda, composta de [[diòxit]] de [[zirconi]] i de [[itri]], es torna conductora de ions negatius d'oxigen. La diferència de concentració dona lloc a una [[Ió|difusió de ions]] del gas evacuat. Els àtoms d'oxigen poden moure's en la ceràmica com a ions de càrrega negativa doble. Els electrons necessaris per a l'ionisació dels àtoms d'oxigen són suministrats pels electrodos, que són conductors electrònics. D'esta forma pot prendre's el voltage de la sonda entre els electrodos de [[platí]] situats dins i fòra. Esta informació es transmet per mig del cablejat a la [[centralita electrònica]] del motor.El valor se situa per a λ>1 ([[mescla pobra]], falta de combustible o excés d'aire) entre 0 i 150 mV, per a λ<1 ([[mescla rica]]), excés de combustible o falta d'aire) entre 800 i 1000 mV. El voltage medit es descriu en la [[equació de Nernst]]. En un ranc molt estret entorn a λ=1, denominada la finestra λ, la curva característica és extremadament empinada. El voltage s'altera en la finestra en relació en la mescla combustible-aire d'una manera molt repentina , en lo que estes oscilacions fan que la mescla siga [[estequiomètrica]] o pràcticament estequiomètrica. En esta zona els valors de CO i HC són relativament baixos, aixina com els de NOx, permetent aixina que el [[catalisador]] treballe en les condicions més favorables.
== Funció de la sonda de resistència ==
La sonda de resistència s'usa de forma molt freqüent.
El sensor està compost d'una ceràmica *semiconductora de [[diòxit de titani]]. Els portadors de càrrega es creen gràcies a posicions sense oxigen que fan les voltes de donants. Quan l'oxigen s'aproxima, les posicions buides s'ocupen reduint aixina la cantitat de portadors lliures. Els ions d'oxigen no són els qui proveïxen conductivitat, sino l'oxigen.
La [[conductivitat elèctrica]] σ en el ranc de treball es descriu per mig de la [[equació de *Arrhenius]] en una [[energia d'activació]]
E<sub>A</sub>:
::<math>\sigma=A\cdot e^{-\frac{E_A}{k\cdot T}}\cdot p(O)^{-1/4}</math>
La senyal es genera en un [[divisor de tensió]] en una resistència elèctrica invariable.
[[Archivo:Oxygen_sensor.gif|thumb|250px|Sonda lambda en calefacció]].