Canvis

==Hereu de la Corona==

==Hereu de la Corona==

[[Carles II de Castella]] moria el [[1700]] sense descendents directes. Les principals potències europees van propondre un príncip elector de Baviera, en el conseqüent repartiment de possessions entre estes potències. Aixina la [[república de les Set Províncies Unides]] es quedava una part del [[comtat de Flandes]]; [[Anglaterra]] es quedava [[Oran]], [[Gibraltar]] i [[Cuba]]; [[França]] en [[Guipúscoa]], [[Nàpols]], [[Sicília]] i el restant de [[Flandes]]; i el [[Sacre Imperi Romà-germànic]] es quedava el [[Ducat de Milà]]. La mort del príncip elector va provocar que [[Carles II]] designara com a hereu a '''Felip d'Anjou''', en la condició que no poguera ser designat hereu del tro [[francés]].

[[Carles II de Castella]] moria en l'any [[1700]] sense descendents directes. Les principals potències europees van propondre un príncip elector de Baviera, en el conseqüent repartiment de possessions entre estes potències. Aixina la [[república de les Set Províncies Unides]] es quedava una part del [[comtat de Flandes]]; [[Anglaterra]] es quedava [[Oran]], [[Gibraltar]] i [[Cuba]]; [[França]] en [[Guipúscoa]], [[Nàpols]], [[Sicília]] i el restant de [[Flandes]]; i el [[Sacre Imperi Romà-germànic]] es quedava el [[Ducat de Milà]]. La mort del príncip elector va provocar que [[Carles II]] designara com a hereu a '''Felip d'Anjou''', en la condició que no poguera ser designat hereu del tro [[francés]].

La major part dels països europeus van acceptar el nou rei, fins i tot la pròpia [[Corona de Castella]] i el [[Regne d'Aragó]]. Pero el Sacre Imperi es va negar a fer-ho, considerant que l'[[Archiduc Carles d'Àustria]], segon fill de l'[[emperador]] [[Leopolt I d'Habsburg]], tenia més drets al tro i invocant la renúncia de la yaya de Felip d'Anjou i germana de [[Carles II]], [[Maria Teresa d'Habsburg i de Borbó|Maria Teresa d'Habsburg]], als seus drets com a membre de la [[Dinastia Habsburg]]. Poc despuix, [[Lluís XIV de França]], violant el testament del difunt rei castellà, va nomenar hereu de [[França]] a Felip V de Castella. Esta situació no agradà a les potències d'Anglaterra, la república de les Set Províncies Unides i el Sacre Imperi, a la qual s'uní posteriorment [[Portugal]], declarant la guerra a [[França]] i [[Espanya]].

La major part dels països europeus van acceptar el nou rei, fins i tot la pròpia [[Corona de Castella]] i el [[Regne d'Aragó]]. Pero el Sacre Imperi es va negar a fer-ho, considerant que l'[[Archiduc Carles d'Àustria]], segon fill de l'[[emperador]] [[Leopolt I d'Habsburg]], tenia més drets al tro i invocant la renúncia de la yaya de Felip d'Anjou i germana de [[Carles II]], [[Maria Teresa d'Habsburg i de Borbó|Maria Teresa d'Habsburg]], als seus drets com a membre de la [[Dinastia Habsburg]]. Poc despuix, [[Lluís XIV de França]], violant el testament del difunt rei castellà, va nomenar hereu de [[França]] a Felip V de Castella. Esta situació no agradà a les potències d'Anglaterra, la república de les Set Províncies Unides i el Sacre Imperi, a la qual s'uní posteriorment [[Portugal]], declarant la guerra a [[França]] i [[Espanya]].

La coronació de '''Felip d'Anjou''' el [[1700]] va supondre l'adveniment de la [[dinastia Borbó]] al tro espanyol. En la seua primera etapa, el regnat de '''Felip V''' estigué tutelat pel seu yayo, [[Lluís XIV de França]].

La coronació de '''Felip d'Anjou''' en [[1700]] va supondre l'adveniment de la [[dinastia Borbó]] al tro espanyol. En la seua primera etapa, el regnat de '''Felip V''' estigué tutelat pel seu yayo, [[Lluís XIV de França]].

Esta circumstància va indignar l'alta noblea i l'oligarquia espanyoles i va crear un clima de malestar que es va complicar quan l'[[Archiduc Carles d'Àustria]] va escomençar a fer efectives les seues [[pretenent al tro|pretensions]] a la Corona espanyola, en el recolzament dels regnes de la [[Corona d'Aragó]], en particular, dels [[Comunitat Valenciana|valencians]] pero també dels [[Aragó|aragonesos]] i dels [[Catalunya|catalans]], que mantenien el seu resentiment en els francesos a partir de la pèrdua del [[Roselló]]. Tot açò desencadenà en la [[Guerra de Successió Espanyola]], que va adquirir caràcter internacional.

Esta circumstància va indignar l'alta noblea i l'oligarquia espanyoles i va crear un clima de malestar que es va complicar quan l'[[Archiduc Carles d'Àustria]] va escomençar a fer efectives les seues [[pretenent al tro|pretensions]] a la Corona espanyola, en el recolzament dels regnes de la [[Corona d'Aragó]], en particular, dels [[Comunitat Valenciana|valencians]] pero també dels [[Aragó|aragonesos]] i dels [[Catalunya|catalans]], que mantenien el seu resentiment en els francesos a partir de la pèrdua del [[Roselló]]. Tot açò desencadenà en la [[Guerra de Successió Espanyola]], que va adquirir caràcter internacional.