Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
188 bytes afegits ,  12:21 25 dec 2016
m
sense resum d'edició
Llínea 5: Llínea 5:  
Fill i hereu de [[Carles I d'Espanya]] i [[Isabel de Portugal]], germà de [[Maria d'Àustria]] i [[Joana d'Àustria]], net per via paterna de [[Juana I de Castilla]] i [[Felip I de Castilla]] i de [[Manel I de Portugal]] i [[Maria d'Aragó]] per via materna; morí el dia [[13 de setembre]] de [[1598]] als 71 anys d'edat, en el monasteri de [[San Lorenzo de El Escorial]], per lo qual fon dut des de [[Madrit]] en una cadira fabricada per ad eixa fi.
 
Fill i hereu de [[Carles I d'Espanya]] i [[Isabel de Portugal]], germà de [[Maria d'Àustria]] i [[Joana d'Àustria]], net per via paterna de [[Juana I de Castilla]] i [[Felip I de Castilla]] i de [[Manel I de Portugal]] i [[Maria d'Aragó]] per via materna; morí el dia [[13 de setembre]] de [[1598]] als 71 anys d'edat, en el monasteri de [[San Lorenzo de El Escorial]], per lo qual fon dut des de [[Madrit]] en una cadira fabricada per ad eixa fi.
   −
Des de sa mort fon presentat pels seus defensors com arquetip de virtuts, i pels seus enemics com una persona extremadament fanàtica. La historiografia [[Anglaterra|anglosajona]] i [[protestantisme|protestant]] l'ha calificat com un ser fanàtic, despòtic, criminal, imperialiste i genocida minimisant ses victorias fins lo anecdòtic i magnificant ses derrotes en excés.  Per eixemple la pèrdua d'una part de l'[[Armada Invencible]] —verdadera denominació de la qual era la Gran i Felicísima Armada— debé a un fort temporal, que fon transformada en una victoria [[Anglaterra|anglesa]].
+
Des de sa mort fon presentat pels seus defensors com arquetip de virtuts, i pels seus enemics com una persona extremadament fanàtica. L'historiografia [[Anglaterra|anglosajona]] i [[protestantisme|protestant]] l'ha calificat com un ser fanàtic, despòtic, criminal, imperialiste i genocida minimisant ses victorias fins lo anecdòtic i magnificant ses derrotes en excés.  Per eixemple la pèrdua d'una part de l'[[Armada Invencible]] —verdadera denominació de la qual era la Gran i Felicísima Armada— debé a un fort temporal, que fon transformada en una victoria [[Anglaterra|anglesa]].
    
El seu regnat se caracterisà per l'exploració global i l'expansió territorial pels oceans [[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] i [[Oceà Pacífic|Pacífic]], portant a la [[Monarquia Hispànica]] a ser la primera potència d'[[Europa]] i alcançant l'[[Imperi espanyol]] el seu apogeu, convertint-lo en el primer imperi mundial ya que, per primera volta en l'[[història]], un imperi integrava territoris de tots els continents del planeta [[Terra]].
 
El seu regnat se caracterisà per l'exploració global i l'expansió territorial pels oceans [[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] i [[Oceà Pacífic|Pacífic]], portant a la [[Monarquia Hispànica]] a ser la primera potència d'[[Europa]] i alcançant l'[[Imperi espanyol]] el seu apogeu, convertint-lo en el primer imperi mundial ya que, per primera volta en l'[[història]], un imperi integrava territoris de tots els continents del planeta [[Terra]].
Llínea 11: Llínea 11:  
==Referències==
 
==Referències==
 
{{Traduït de |es| Felipe II de España}}
 
{{Traduït de |es| Felipe II de España}}
 +
 +
{{Successió
 +
|títul=[[Image:Escudo Felipe VI de España.svg|40px]]<br>Rei d'Espanya
 +
|predecessor=[[Carles I d'Espanya]]
 +
|successor=[[Felip III d'Espanya]]
 +
|periodo=[[1556]] - [[1598]]
 +
}}
    
[[Categoria:Història]]
 
[[Categoria:Història]]
126 439

edicions

Menú de navegació