Canvis

==Reconquista==

==Reconquista==

Després de la conquista cristiana, l'alqueria islàmica evoluciona segons el gust i necessitats dels pobladors [[aragonés]]os, que introduïxen l'esquema de planta basilical, mantenint el pati com  núcleu articulador i de transició, com estància íntima i domèstica a l'aire lliure. L'abundant mà d'obra morisca, que va continuar residint en el [[Regne de Valéncia]] despuix de la conquista cristiana, fa possible la continuïtat dels modos i pràctiques constructives ([[tapia|tàpies]], [[estuc]]s, [[taulellet]]s.), que estan presents en molts dels elements i que van sobreviure sent assimilats arquitectònicament: [[cavalleriça|cavallerices]], coberts, anexos, [[corral]]s, cambres, [[cisterna|cisternes]], [[pou]]s, bancs, voreres, [[parral]]s.

Posteriorment a la conquista cristiana, l'alqueria islàmica evoluciona segons el gust i necessitats dels pobladors [[aragonés]]os, que introduïxen l'esquema de planta basilical, mantenint el pati com  núcleu articulador i de transició, com estància íntima i domèstica a l'aire lliure. L'abundant mà d'obra morisca, que va continuar residint en el [[Regne de Valéncia]] despuix de la conquista cristiana, fa possible la continuïtat dels modos i pràctiques constructives ([[tapia|tàpies]], [[estuc]]s, [[taulellet]]s.), que estan presents en molts dels elements i que van sobreviure sent assimilats arquitectònicament: [[cavalleriça|cavallerices]], coberts, anexos, [[corral]]s, cambres, [[cisterna|cisternes]], [[pou]]s, bancs, voreres, [[parral]]s.

El [[Llibre del Repartiment]] oferix un registre de la repoblació de les alqueries musulmanes, facilitant-nos senyes sobre la seua importància, la seua extensió i dels seus cultius ([[oliva|olivarers]], [[raïm|vinyes]], [[taronja|tarongers]], etc.)

El [[Llibre del Repartiment]] oferix un registre de la repoblació de les alqueries musulmanes, facilitant-nos senyes sobre la seua importància, la seua extensió i dels seus cultius ([[oliva|olivarers]], [[raïm|vinyes]], [[taronja|tarongers]], etc.)

Actualment sobreviuen unes poques construccions d'aquella época, com l'[[Alqueria dels Moros]], junt en el Camí Vell de [[Burjassot]], l'[[Alqueria del Rei]] i l'[[Alqueria Fonda]], pròximes a la ciutat.

Actualment sobreviuen unes poques construccions d'aquella época, com l'[[Alqueria dels Moros]], junt en el Camí Vell de [[Burjassot]], l'[[Alqueria del Rei]] i l'[[Alqueria Fonda]], pròximes a la ciutat.

==Esplendor foral==

==Esplendor foral==

Influenciades pel corrent italianisant, renaixentiste i classiciste que importa l'entorn cortesà d'[[Alfons el Magnànim]], es desenrolla un segon tipo d'alqueries històriques, sent algunes de les més  representatives (de les que es conserven) les que encontrem en el [[Pla de Sant Bernat]] com l'[[Alqueria del Pi]].   

Influenciades pel corrent italianisant, renaixentiste i classiciste que importa l'entorn cortesà d'[[Alfons el Magnànim]], es desenrolla un segon tipo d'alqueries històriques, sent algunes de les més  representatives (de les que es conserven) les que encontrem en el [[Pla de Sant Bernat]] com l'[[Alqueria del Pi]].