Canvis

== Valéncia durant l'[[Emirat de Còrdova|emirat]] i el [[califat de Còrdova]] ==

== Valéncia durant l'[[Emirat de Còrdova|emirat]] i el [[califat de Còrdova]] ==

Molt poc és sabut sobre la València musulmana. En arribar, els musulmans rebatejaren la tardoromana i [[visigòtic|visigoda]] [[València romana|Valentia]] com Balànsiya, però el nom amb què fou més coneguda durant els foscs segles VIII, IX i Xl fou el de ''Madínat at-Turab'', que vol dir 'ciutat del fang' o 'ciutat de la pols', per l'estat d'abandó en què es trobava.

Molt poc és sabut sobre la Valéncia musulmana. En arribar, els musulmans rebatejaren la tardoromana i [[visigòtic|visigoda]] [[Valéncia romana|Valentia]] com Balànsiya, pero el nom en que fon més coneguda durant els foscs [[sigle VIII|sigles VIII]], [[sigle IX|IX]] i [[sigle XI|XI]] fon el de ''Madínat at-Turab'', que vol dir 'ciutat del fang' o 'ciutat de la pols', per l'estat d'abandó en què es trobava.

Una de les poques referències que tenim de l'emirat de [[Còrdova]] ens parla de la destrucció de la ciutat per [[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil|Abd-ar-Rahman I]] —primer [[emir]] de [[Còrdova]]—, però probablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'[[Abd-Al·lah al-Balansí]], fill d'aquell, el qual va exercir una espècie de govern autònom sobre l'àrea valenciana, i va ordenar construir als afores de la ciutat un luxós palau, la [[Russafa]], que vol dir 'jardí', i que dóna origen al barri del mateix nom, del qual de moment no s'ha trobat cap resta. Més enllà dels fets polítics, la qüestió veritablement transcendent és l'entrada de la ciutat dins l'òrbita de l'[[Islam]], que en poc de temps va canviar la [[llengua]], la [[religió]] i els costums dels seus habitants.

Una de les poques referències que tenim de l'emirat de [[Còrdova]] nos parla de la destrucció de la ciutat per [[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil|Abd-ar-Rahman I]] —primer [[emir]] de [[Còrdova]]—, però probablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'[[Abd-Al·lah al-Balansí]], fill d'aquell, el qual va exercir una espècie de govern autònom sobre l'àrea valenciana, i va ordenar construir als afores de la ciutat un luxós palau, la [[Russafa]], que vol dir 'jardí', i que dóna origen al barri del mateix nom, del qual de moment no s'ha trobat cap resta. Més enllà dels fets polítics, la qüestió veritablement transcendent és l'entrada de la ciutat dins l'òrbita de l'[[Islam]], que en poc de temps va canviar la [[llengua]], la [[religió]] i els costums dels seus habitants.

A l'època califal, Balànsiya va iniciar el camí de la recuperació urbana per mitjà de la construcció d'un primer perímetre d'horta a l'actual barri del [[el Carme (barri de València)|Carme]] i la remodelació de l'antiga àrea episcopal visigoda ––a l'entorn de la catedral–– per convertir-lo en un soc vinculat a la residència del governador.

A l'època califal, Balànsiya va iniciar el camí de la recuperació urbana per mitjà de la construcció d'un primer perímetre d'horta a l'actual barri del [[el Carme (barri de València)|Carme]] i la remodelació de l'antiga àrea episcopal visigoda ––a l'entorn de la catedral–– per convertir-lo en un soc vinculat a la residència del governador.