Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «{{En desenroll}} En física la '''llei de Gauss''', també coneguda com a '''teorema de Gauss''', establix que el fluix de cer...»
{{En desenroll}}
En [[física]] la '''llei de Gauss''', també coneguda com a '''teorema de Gauss''', establix que el [[Fluix d'un camp vectorial|fluix]] de certs [[camp (física)|camp]]s a través d'una superfície tancada és proporcional a la magnitut de les fonts de dit camp que hi ha en l'interior de la mateixa superfície. Estos camps són aquells l'intensitat dels quals decreix com la distància a la font a la garrofa. La constant de proporcionalitat depén del [[sistema d'unitats]] amprat.
S'aplica al [[camp electrostàtic]] i al [[camp gravitatori|gravitatori]]. Les seues fonts són la [[càrrega elèctrica]] i la [[massa]], respectivament. També pot aplicar-se al camp magnetostàtic.
La llei va ser formulada per [[Carl Friedrich Gauss]] en 1835, pero no va ser publicat fins a 1867.<ref>{{cita libro | autor=Bellone, Enrico | título=A World on Paper: Studies on the Second Scientific Revolution | año=1980}}</ref>. És una de les quatre [[equacions de Maxwell]], que formen la base de [[electrodinàmica#Electrodinàmica clàssica (*CED)|electrodinàmica clàssica]] (les atres tres són la [[llei de Gauss per al magnetisme]], la [[llei de Faraday|llei de Faraday de l'inducció]] i la [[llei circuital de Ampère|llei de Ampère en la correcció de Maxwell]]. La llei de Gauss pot ser utilisada per a obtindre la [[llei de Coulomb]],<ref>{{cita libro|last1=Halliday|first1=David|last2=Resnick|first2=Robert|título=Fundamentals of Physics|editorial=John Wiley & Sons, Inc|año=1970|páginas=452–53}}</ref> i viceversa.
== Enllaços externs ==
[[Categoria:Lleis electromagnètiques]]
[[Categoria:Electrostàtica]]
[[Categoria:Lleis epònimes de la física|Gauss]]
[[Categoria:Ciència i tecnologia d'Alemània del sigle XIX]]
[[Categoria:Ciència de 1867]]
[[Categoria:Alemània en 1867]]
{{Traduït de|es|Ley de Gauss}}
En [[física]] la '''llei de Gauss''', també coneguda com a '''teorema de Gauss''', establix que el [[Fluix d'un camp vectorial|fluix]] de certs [[camp (física)|camp]]s a través d'una superfície tancada és proporcional a la magnitut de les fonts de dit camp que hi ha en l'interior de la mateixa superfície. Estos camps són aquells l'intensitat dels quals decreix com la distància a la font a la garrofa. La constant de proporcionalitat depén del [[sistema d'unitats]] amprat.
S'aplica al [[camp electrostàtic]] i al [[camp gravitatori|gravitatori]]. Les seues fonts són la [[càrrega elèctrica]] i la [[massa]], respectivament. També pot aplicar-se al camp magnetostàtic.
La llei va ser formulada per [[Carl Friedrich Gauss]] en 1835, pero no va ser publicat fins a 1867.<ref>{{cita libro | autor=Bellone, Enrico | título=A World on Paper: Studies on the Second Scientific Revolution | año=1980}}</ref>. És una de les quatre [[equacions de Maxwell]], que formen la base de [[electrodinàmica#Electrodinàmica clàssica (*CED)|electrodinàmica clàssica]] (les atres tres són la [[llei de Gauss per al magnetisme]], la [[llei de Faraday|llei de Faraday de l'inducció]] i la [[llei circuital de Ampère|llei de Ampère en la correcció de Maxwell]]. La llei de Gauss pot ser utilisada per a obtindre la [[llei de Coulomb]],<ref>{{cita libro|last1=Halliday|first1=David|last2=Resnick|first2=Robert|título=Fundamentals of Physics|editorial=John Wiley & Sons, Inc|año=1970|páginas=452–53}}</ref> i viceversa.
== Enllaços externs ==
[[Categoria:Lleis electromagnètiques]]
[[Categoria:Electrostàtica]]
[[Categoria:Lleis epònimes de la física|Gauss]]
[[Categoria:Ciència i tecnologia d'Alemània del sigle XIX]]
[[Categoria:Ciència de 1867]]
[[Categoria:Alemània en 1867]]
{{Traduït de|es|Ley de Gauss}}