1821
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Zayyan Ibn Mardanix''' (Onda (Plana Baixa), ?- †Tunis,1270) fon l'últim rei de Balansiya Net d'Abu al-Hajjaj, conegut també com a...».
'''Zayyan Ibn Mardanix''' ([[Onda]] ([[Plana Baixa]]), ?- †[[Tunis]],[[1270]]) fon l'últim [[rei de Balansiya]]
Net d'[[Abu al-Hajjaj]], conegut també com a "Zahhèn" o ''Çaèn'', va ser el darrer [[Llista de reis de la taifa de València|rei musulmà de València]]. Va fer fora del càrrec de governador a l'[[Almohades|almohade]] [[Abū Zayd]] el [[1229]], qui havia arribat a un acort de vassallage en el rei [[Jaume I]], lo que li havia de facilitar a este últim la conquista del [[Regne de Valéncia]].
Des de l'[[Emirat de Mursiyya]], el rebel antialmohade [[Muhammad ibn Yusuf al-Ydami Ibn Hud]], ya havia segejat la ciutat de Valéncia pressionant a [[Abū Zayd]] perque l'abandonara, pero l'amenaça de Castella va fer que Ibn Hud es retirara.
==L'aliança de Jaume I i Abū Zayd==
El [[Conveni de Calatayut]], signat entre [[Jaume I]] i [[Abū Zayd]] havia fet que molts musulmans s'hagueren passat al bando encapçalat per Ibn Mardanix, natural d'[[Onda]], creent que Zayd Abu Zayd els havia traïcionat en abandonar la llei de [[Mahoma]] i acostar-se a la de Crist. Davant de la pressió de Zayyan i els seus seguidors, Zayd Abu Zayd va abandonar la ciutat de Valéncia i se va traslladar a [[Sogorp]], cap al nort a on encara conservava el poder. Zayyan va entrar triumfalment en la ciutat de Valéncia en giner de [[1229]], encara que no va arribar a convertir-se en rei.
Jaume I començà la conquista del [[Regne de Valéncia]] en el [[Siti de Borriana|siti Borriana]], en juliol de [[1233]]. El sege de la qual durà dos mesos. Immediatament després van caure tots els castells al nort d'esta ciutat, llavors capital de [[la Plana]], entre els quals hi havia [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana]], [[les Coves de Vinromà]] i [[Vilafamés]]. En aquell moment quasi tot el Regne al sur de Borriana estava en poder de Zayyan, menys els castells de Sogorp, [[Ayodar]], [[Almenara]], [[Pobla d'Arenós|Arenós]], [[Cirat]], [[Llíria]], [[Nules]], Onda, Vilamalefa i alguns atres, que seguien fidels a Zayd Abu Zayd.
Tres anys després de conquistar Borriana i tots els territoris al nort d'esta ciutat, en la primavera de [[1236]] es conquistà i fortificà [[el Puig de Santa Maria|el Puig]](conegut com El Puig de la Ceba), posició clau per al domini de l'Horta i l'accés nort a Balansiya. Zayyan replegà un gran eixèrcit per tal de reconquistar-lo, però fon vençut en la [[batalla del Puig de Santa Maria]] el [[20 d'agost]] de [[1237]], on Jaume I no prengué part en trobar-se a Lleida( alguns historiadors diuen que el lloc de la batalla fon mes al nort prop de Penyiscola en els Alts d'Irta). En esta batalla va morir son tio de Jaume I, [[Bernat Guillem d'Entença]]. Després d'esta derrota Zayyan es va fer fort a la ciutat de Valéncia ([[Balansiya]]).
==El siti de Balansiya==
En [[1238]], Jaume I va sitiar la ciutat de Valéncia ajudat per nobles aragoneses principalment i gent de tota la cristianitat per ser una creuada, aixina com i pel propi Zayd Abu Zayd, batejat en el nom de Vicente. El 22 d'abril de 1238 Jaume I es dirigí al [[Grau de Valéncia]] per posar siti formal a la ciutat, va establir el seu lloc de comandament en [[Russafa]]. Numerosos cavallers d'Aragó, Catalunya, Provença, i també Alemanya, Hongria, Itàlia, Anglaterra, etc s'incorporaren al sege, després de les cridades del rei i de la bula de creuada otorgada pel Papa [[Gregori IX]] en febrer de 1237.
Zayan, en vore's rodejat de tropes cristianes, demanà ajuda als sobirans musulmans, pero només [[Abu Zakariya Yahya I ben Abd al-Wahid|Abu Zakariya]], [[emir hàfsida]] de [[Tunis]], l'escoltà i envià a Valéncia un estol de dotze naus, que arribaren el [[17 d'agost]] de [[1237]] a Balansiya, pero ni desembarcaren, perque la muralla havia començat a ser atacada i incendiada per Jaume I.
Després de cinc mesos de siti, com que a la ciutat escassejaven els aliments, Zayyan, perduda tota esperança de socors, inicià els tractes per rendir la ciutat a Jaume I. La mateixa Balansiya que havia resistit dos anys al Cid, només soportà cinc mesos l'atac de Jaume I, proveït de millor [[maquinària de sege]]. Zayyan se va rendir i entregà a Jaume I la ciutat, fet que se pactà el 28 de setembre de 1238. Per fer pública la capitulació, el 28 de setembre de 1238 els moros valencians hissaren a la torre d'Alí Bufat , la senyera del rei d'Aragó . El dissabte [[9 d'octubre]] de [[1238]] Jaume I fon l'entrada oficial a la ciutat.
En els acorts de capitulació, Zayyan i els musulmans que volgueren marchar podrien fer-ho al sur del riu [[Xúquer]] i els moros que volgueren quedar-se podien fer-ho segurs, sota el domini cristià. Zayyan va pactar en Jaume I la seua eixida i la dels seus de les terres valencianes, a través del port de [[Cullera]], cap a [[Tunis]], on moriria anys més tart.
== Enllaços ==
*[[Llista de reis de la taifa de Valéncia]]
*[[Llista de reis de Valéncia]]
{{Traduït de|ca|Zayyan_ibn_Mardanix}}
[[Categoria:Banū Mardāniš]]
[[Categoria:Emirs de la taifa de Balansiya]]
[[Categoria:Onders]]
Net d'[[Abu al-Hajjaj]], conegut també com a "Zahhèn" o ''Çaèn'', va ser el darrer [[Llista de reis de la taifa de València|rei musulmà de València]]. Va fer fora del càrrec de governador a l'[[Almohades|almohade]] [[Abū Zayd]] el [[1229]], qui havia arribat a un acort de vassallage en el rei [[Jaume I]], lo que li havia de facilitar a este últim la conquista del [[Regne de Valéncia]].
Des de l'[[Emirat de Mursiyya]], el rebel antialmohade [[Muhammad ibn Yusuf al-Ydami Ibn Hud]], ya havia segejat la ciutat de Valéncia pressionant a [[Abū Zayd]] perque l'abandonara, pero l'amenaça de Castella va fer que Ibn Hud es retirara.
==L'aliança de Jaume I i Abū Zayd==
El [[Conveni de Calatayut]], signat entre [[Jaume I]] i [[Abū Zayd]] havia fet que molts musulmans s'hagueren passat al bando encapçalat per Ibn Mardanix, natural d'[[Onda]], creent que Zayd Abu Zayd els havia traïcionat en abandonar la llei de [[Mahoma]] i acostar-se a la de Crist. Davant de la pressió de Zayyan i els seus seguidors, Zayd Abu Zayd va abandonar la ciutat de Valéncia i se va traslladar a [[Sogorp]], cap al nort a on encara conservava el poder. Zayyan va entrar triumfalment en la ciutat de Valéncia en giner de [[1229]], encara que no va arribar a convertir-se en rei.
Jaume I començà la conquista del [[Regne de Valéncia]] en el [[Siti de Borriana|siti Borriana]], en juliol de [[1233]]. El sege de la qual durà dos mesos. Immediatament després van caure tots els castells al nort d'esta ciutat, llavors capital de [[la Plana]], entre els quals hi havia [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana]], [[les Coves de Vinromà]] i [[Vilafamés]]. En aquell moment quasi tot el Regne al sur de Borriana estava en poder de Zayyan, menys els castells de Sogorp, [[Ayodar]], [[Almenara]], [[Pobla d'Arenós|Arenós]], [[Cirat]], [[Llíria]], [[Nules]], Onda, Vilamalefa i alguns atres, que seguien fidels a Zayd Abu Zayd.
Tres anys després de conquistar Borriana i tots els territoris al nort d'esta ciutat, en la primavera de [[1236]] es conquistà i fortificà [[el Puig de Santa Maria|el Puig]](conegut com El Puig de la Ceba), posició clau per al domini de l'Horta i l'accés nort a Balansiya. Zayyan replegà un gran eixèrcit per tal de reconquistar-lo, però fon vençut en la [[batalla del Puig de Santa Maria]] el [[20 d'agost]] de [[1237]], on Jaume I no prengué part en trobar-se a Lleida( alguns historiadors diuen que el lloc de la batalla fon mes al nort prop de Penyiscola en els Alts d'Irta). En esta batalla va morir son tio de Jaume I, [[Bernat Guillem d'Entença]]. Després d'esta derrota Zayyan es va fer fort a la ciutat de Valéncia ([[Balansiya]]).
==El siti de Balansiya==
En [[1238]], Jaume I va sitiar la ciutat de Valéncia ajudat per nobles aragoneses principalment i gent de tota la cristianitat per ser una creuada, aixina com i pel propi Zayd Abu Zayd, batejat en el nom de Vicente. El 22 d'abril de 1238 Jaume I es dirigí al [[Grau de Valéncia]] per posar siti formal a la ciutat, va establir el seu lloc de comandament en [[Russafa]]. Numerosos cavallers d'Aragó, Catalunya, Provença, i també Alemanya, Hongria, Itàlia, Anglaterra, etc s'incorporaren al sege, després de les cridades del rei i de la bula de creuada otorgada pel Papa [[Gregori IX]] en febrer de 1237.
Zayan, en vore's rodejat de tropes cristianes, demanà ajuda als sobirans musulmans, pero només [[Abu Zakariya Yahya I ben Abd al-Wahid|Abu Zakariya]], [[emir hàfsida]] de [[Tunis]], l'escoltà i envià a Valéncia un estol de dotze naus, que arribaren el [[17 d'agost]] de [[1237]] a Balansiya, pero ni desembarcaren, perque la muralla havia començat a ser atacada i incendiada per Jaume I.
Després de cinc mesos de siti, com que a la ciutat escassejaven els aliments, Zayyan, perduda tota esperança de socors, inicià els tractes per rendir la ciutat a Jaume I. La mateixa Balansiya que havia resistit dos anys al Cid, només soportà cinc mesos l'atac de Jaume I, proveït de millor [[maquinària de sege]]. Zayyan se va rendir i entregà a Jaume I la ciutat, fet que se pactà el 28 de setembre de 1238. Per fer pública la capitulació, el 28 de setembre de 1238 els moros valencians hissaren a la torre d'Alí Bufat , la senyera del rei d'Aragó . El dissabte [[9 d'octubre]] de [[1238]] Jaume I fon l'entrada oficial a la ciutat.
En els acorts de capitulació, Zayyan i els musulmans que volgueren marchar podrien fer-ho al sur del riu [[Xúquer]] i els moros que volgueren quedar-se podien fer-ho segurs, sota el domini cristià. Zayyan va pactar en Jaume I la seua eixida i la dels seus de les terres valencianes, a través del port de [[Cullera]], cap a [[Tunis]], on moriria anys més tart.
== Enllaços ==
*[[Llista de reis de la taifa de Valéncia]]
*[[Llista de reis de Valéncia]]
{{Traduït de|ca|Zayyan_ibn_Mardanix}}
[[Categoria:Banū Mardāniš]]
[[Categoria:Emirs de la taifa de Balansiya]]
[[Categoria:Onders]]