2744
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: + + − + −
sense resum d'edició
{{En desenroll}}
[[Archiu:Fénytörés.jpg|250px|thumb|Refracció]]
[[Archiu:Fénytörés.jpg|250px|thumb|Refracció]]
La '''llei de Snell''' (també cridada '''llei de Snell-Descartes''') és una fòrmula utilisada per a calcular l'àngul de [[refracció]] de la [[llum]] en travessar la superfície de separació entre dos mijos de propagació de la llum (o qualsevol [[ona electromagnètica]]) en índex de refracció distint. El nom prové del seu descobridor, el matemàtic holandés [[Willebrord Snel van Royen]] ([[1580]]-[[1626]]). La varen denominar "Snell" pel seu llinage pero li varen posar dos "l" pel seu nom Willebrord el qual porta dos "l".
La '''llei de Snell''' (també cridada '''llei de Snell-Descartes''') és una fòrmula utilisada per a calcular l'àngul de [[refracció]] de la [[llum]] en travessar la superfície de separació entre dos mijos de propagació de la llum (o qualsevol [[ona electromagnètica]]) en índex de refracció distint. El nom prové del seu descobridor, el matemàtic holandés [[Willebrord Snel van Royen]] ([[1580]]-[[1626]]). La varen denominar "Snell" pel seu llinage pero li varen posar dos "l" pel seu nom *Willebrord el qual porta dos "l".
La mateixa afirma que la multiplicació del [[índex de refracció]] pel sen de l'àngul d'incidència respecte a la normal és constant per a qualsevol raig de llum incidint sobre la superfície separatris de dos mijos. És dir, el component de l'índex de refracció paralel a la superfície és constant. Encara que la llei de Snell va ser formulada per a explicar els fenomens de refracció de la llum es pot aplicar a tot tipo d'ones travessant una superfície de separació entre dos mijos en els que la velocitat de propagació de l'ona varie.
La mateixa afirma que la multiplicació del [[índex de refracció]] pel sen de l'àngul d'incidència respecte a la normal és constant per a qualsevol raig de llum incidint sobre la superfície separatris de dos mijos. És dir, el component de l'índex de refracció paralel a la superfície és constant. Encara que la llei de Snell va ser formulada per a explicar els fenomens de refracció de la llum es pot aplicar a tot tipo d'ones travessant una superfície de separació entre dos mijos en els que la velocitat de propagació de l'ona varie.