Canvis

'''Ivan Tubau''' Comamala (Barcelona, [[1937]] - 13 de novembre de 2016). Filòlec, periodiste, escritor i columniste.  

'''Ivan Tubau''' Comamala (Barcelona, [[1937]] - [[13 de novembre]] de [[2016]]). Filòlec, periodiste, escritor i columniste.  

== Biografia ==

== Biografia ==

Quan només tenía quatre anys, el seu pare, un exiliat espanyol de tendència anarquista, va fallir en eixir del camp de concentració francés de Argelès-sur-Mer, en el Languedoc-Rosselló.

Quan només tenía quatre anys, el seu pare, un exiliat espanyol de tendència anarquista, va fallir en eixir del camp de concentració francés de Argelès-sur-Mer, en el Languedoc-Rosselló.

En Madrit estudià art dramàtic i periodisme i es va doctorar en Filologia francesa. En 1965 va quedar el número u del primer concurs nacional de presentadors i locutors de [[RTVE]], al que s'havien presentat 500 opositors, entre ells Juan Manuel Gozalo i Luis del Olmo. En 1970 torna a opositar a una plaça, esta volta de redactor, per a TVE en Catalunya, tornant a obtindre el primer lloc de la seua promoció. Va colaborar en la revista ''Bang!4'' i es va dedicar a l'humor gràfic en el pseudònim de ''Pastecca'' (meló d'Alger en italià), aplegant a treballar en ''El Jueves'' i ''La Guala''. En 1973 escrigué ''De Tono a el Perich'', la primera història de l'humor gràfic en Espanya, i conscient de les seues llimitacions en este camp, opte per dedicar-se al periodisme.

En [[Madrit]] estudià art dramàtic i periodisme i es va doctorar en Filologia francesa. En [[1965]] va quedar el número u del primer concurs nacional de presentadors i locutors de [[RTVE]], al que s'havien presentat 500 opositors, entre ells Juan Manuel Gozalo i Luis del Olmo. En [[1970]] torna a opositar a una plaça, esta volta de redactor, per a TVE en [[Catalunya]], tornant a obtindre el primer lloc de la seua promoció. Va colaborar en la revista ''Bang!4'' i es va dedicar a l'humor gràfic en el pseudònim de ''Pastecca'' (meló d'Alger en italià), aplegant a treballar en ''El Jueves'' i ''La Guala''. En [[1973]] escrigué ''De Tono a el Perich'', la primera història de l'humor gràfic en [[Espanya]], i conscient de les seues llimitacions en este camp, opte per dedicar-se al periodisme.

Sent professor en la facultat de periodisme, es va convertir en el primer director de l'edició espanyola de ''Playboy''. També va actuar en la película eròtica Objectivo Sexo (1979), dirigida per Jordi Cadena.

Sent professor en la facultat de periodisme, es va convertir en el primer director de l'edició espanyola de ''Playboy''. També va actuar en la película eròtica Objectivo Sexo ([[1979]]), dirigida per Jordi Cadena.

Durant els anys 80 va presentar i va dirigir varis programes televisius: ''Viure els 80'' (1981), ''Cinc cèntims de cultura'' (1982-83), ''Hablemos de amor'' (1984) i ''El diván d'Ivan'' (1988-89). També va començar a publicar els seus llibres de poesia.

Durant els anys 80 va presentar i va dirigir varis programes televisius: ''Viure els 80'' ([[1981]]), ''Cinc cèntims de cultura'' ([[1982]]-[[1983|83]]), ''Hablemos de amor'' ([[1984]]) i ''El diván d'Ivan'' ([[1988]]-[[1989|89]]). També va començar a publicar els seus llibres de poesia.

En els anys 90 va impartir l'assignatura de Periodisme Cultural en l'Universitat Autònoma de Barcelona i va ser columniste de l'edició barcelonesa del periòdic ''El Mundo''. El 7 de juny de 2005, junt a atres catorze intelectuals (la majoria, periodistes, editors, articulistes o professors universitaris), va presentar en Barcelona un manifest titulat «Per la creació d'un nou partit polític en Catalunya», del que va sorgir l'associació Ciutadans de Catalunya, i posteriorment el partit [[Ciutadans-Partit de la Ciutadania]]. En 2010 va recolzar la candidatura de [[UPyD]] en les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010.

En els [[anys 90]] va impartir l'assignatura de Periodisme Cultural en l'Universitat Autònoma de Barcelona i va ser columniste de l'edició barcelonesa del periòdic ''El Mundo''. El [[7 de juny]] de [[2005]], junt a atres catorze intelectuals (la majoria, periodistes, editors, articulistes o professors universitaris), va presentar en Barcelona un manifest titulat «Per la creació d'un nou partit polític en Catalunya», del que va sorgir l'associació Ciutadans de Catalunya, i posteriorment el partit [[Ciutadans-Partit de la Ciutadania]]. En [[2010]] va recolzar la candidatura de [[UPyD]] en les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2010.

De la seua obra podem resenyar el seu llibre ''Paraula viva contra llengua normativa'' (Barcelona, Laertes, 1990. 978-84-7584-140-3).

De la seua obra podem resenyar el seu llibre ''Paraula viva contra llengua normativa'' (Barcelona, Laertes, 1990. 978-84-7584-140-3).

== Premis ==

== Premis ==

Ivan Tubau va ser guardonat per la seua poesia en els premis Enric Ferran (1991), Jocs Florals (2001) i Ausiàs March (2003) i en el 1er. Premi a la Tolerància (1995).

Ivan Tubau va ser guardonat per la seua poesia en els premis Enric Ferran ([[1991]]), Jocs Florals ([[2001]]) i Ausiàs March ([[2003]]) i en el 1er. Premi a la Tolerància ([[1995]]).

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==