− | La '''[[matemàtica]]''' (del [[idioma grec|grec]] μάθημα, ''*máthema'': ciència, coneiximent, aprenentage, μαθηματικoς, ''*mathematikós'': amant del coneiximent) és l'estudi de [[patró_abstracte|patrons]] en les estructures d'ents abstractes i en les relacions entre elles. | + | La '''[[matemàtica]],''' (del [[idioma grec|grec]] μάθημα, ''máthema'': ciència, coneiximent, aprenentage, μαθηματικoς, ''mathematikós'': amant del coneiximent) és l'estudi de [[patró_abstracte|patrons]] en les estructures d'ents abstractes i en les relacions entre elles. |
| Encara que la matemàtica siga la suposta «Reina de les Ciències», ella mateixa no es considera una [[ciència]] natural. Principalment, els matemàtics definixen i investiguen [[estructura matemàtica|estructura]]s i conceptes abstractes per raons purament internes a la matemàtica, degut a que tals estructures poden proveir, per eixemple, una generalisació elegant, o una útil ferramenta per a càlculs freqüents. Ademés, molts matemàtics estudien les seues àrees de preferència simplement per raons estètiques, veent aixina la matemàtica com una forma del [[art]] en lloc d'una ciència pràctica o aplicada. És orige en les ciències naturals, i moltes voltes troben les seues aplicacions en elles, particularment en la [[Física]]. | | Encara que la matemàtica siga la suposta «Reina de les Ciències», ella mateixa no es considera una [[ciència]] natural. Principalment, els matemàtics definixen i investiguen [[estructura matemàtica|estructura]]s i conceptes abstractes per raons purament internes a la matemàtica, degut a que tals estructures poden proveir, per eixemple, una generalisació elegant, o una útil ferramenta per a càlculs freqüents. Ademés, molts matemàtics estudien les seues àrees de preferència simplement per raons estètiques, veent aixina la matemàtica com una forma del [[art]] en lloc d'una ciència pràctica o aplicada. És orige en les ciències naturals, i moltes voltes troben les seues aplicacions en elles, particularment en la [[Física]]. |