Canvis

[[Archiu:Emission spectrum-Fe.png|thumb|400px|right|Espectre de freqüències de la llum emesa per àtoms de [[ferro]] lliures en la regió visible de l'espectre electromagnètic.]]

[[Archiu:Emission spectrum-Fe.png|thumb|400px|right|Espectre de freqüències de la llum emesa per àtoms de [[ferro]] lliures en la regió visible de l'espectre electromagnètic.]]

El '''espectre de freqüència''' es caracterisa per la distribució de #amplitut per a cada freqüència d'un fenomen ondulatori (sonor, lluminós o electromagnètic) que siga superposició d'ones de vàries freqüències. També es diu espectre de freqüència al gràfic d'intensitat front a freqüència d'una ona particular.

L''''espectre de freqüència''' es caracterisa per la distribució d'amplitut per a cada freqüència d'un fenomen ondulatori (sonor, lluminós o electromagnètic) que siga superposició d'ones de vàries freqüències. També es diu espectre de freqüència al gràfic d'intensitat front a freqüència d'una ona particular.

L'espectre de freqüències o descomposició espectral de freqüències pot aplicar-se a qualsevol concepte associat en [[freqüència]] o moviments ondulatoris com són els colors, les notes musicals, les ones electromagnètiques de radi o TV i fins i tot la rotació regular de la terra.

L'espectre de freqüències o descomposició espectral de freqüències pot aplicar-se a qualsevol concepte associat en [[freqüència]] o moviments ondulatoris com són els colors, les notes musicals, les ones electromagnètiques de [[Ràdio (mig de comunicació)|ràdio]] o [[Televisió|TV]] e inclús la rotació regular de la [[terra]].

== Espectre lluminós, sonor i electromagnètic ==

== Espectre lluminós, sonor i electromagnètic ==

Una '''font de llum''' pot tindre molts colors mesclats en diferents cantitats (intensitat). Un [[Arc de Sant Martí|arc de San Martí]], o un prisma transparent, deflecta cada fotó segons la seua freqüència en un àngul llaugerament diferent. Això nos permet vore cada component de la llum inicial per separat. Un gràfic de l'intensitat de cada color deflactat per un prisma que mostre la cantitat de cada color és l'espectre de freqüència de la llum o '''espectre lluminós'''. Quan totes les freqüències visibles estan presents per igual, l'efecte és el "color" blanc, i l'espectre de freqüències és uniforme, #lo que es representa per una llínea plana. De fet qualsevol espectre de freqüència que consistixca en una llínea plana es diu ''blanc'' d'ahí que parlem no solament de "color blanc" sino també de "soroll blanc".

Una '''font de llum''' pot tindre molts colors mesclats en diferents cantitats (intensitat). Un [[Arc de Sant Martí|arc de San Martí]], o un prisma transparent, deflecta cada fotó segons la seua freqüència en un àngul llaugerament diferent. Això nos permet vore cada component de la llum inicial per separat. Un gràfic de l'intensitat de cada color deflactat per un prisma que mostre la cantitat de cada color és l'espectre de freqüència de la llum o '''espectre lluminós'''. Quan totes les freqüències visibles estan presents per igual, l'efecte és el "color" blanc, i l'espectre de freqüències és uniforme, lo que es representa per una llínea plana. De fet qualsevol espectre de freqüència que consistixca en una llínea plana es diu ''blanc'' d'ahí que parlem no solament de "color blanc" sino també de "soroll blanc".

[[Archiu:Spectrogram -iua-.png|right|350px|thumb|[[Espectrograma]] de les vocals angleses [i, u, ɑ]: ''f''₁, ''f''₁. Les franges obscures representa les freqüències per a les quals l'amplitut de l'ona sonora és major.]]

[[Archiu:Spectrogram -iua-.png|right|350px|thumb|[[Espectrograma]] de les vocals angleses [i, u, ɑ]: ''f''₁, ''f''₁. Les franges obscures representa les freqüències per a les quals l'amplitut de l'ona sonora és major.]]

De manera similar, una '''font d'ones sonores''' pot ser una superposició de freqüències diferents. Cada freqüència estimula una part diferent de nostra [[còclea]] (caragol de l'oït). Quan escoltem una ona sonora en una sola freqüència predominant escoltem una nota. Pero en canvi un chiulit qualsevol o un colp repentí que estimule tots els receptors, direm que conté freqüències dins de tot el ranc audible. Moltes coses en el nostre entorn que califiquem com a '''soroll''' freqüentment contenen freqüències de tot el ranc audible. Aixina quan un espectre de freqüència d'un sò, o '''espectre sonor'''. Quan este espectre ve donada per una llínea plana, diem que el sò associat és [[soroll blanc]]. Un atre eixemple d'espectre de freqüències d'ones sonores és l'encontrat en l'anàlisis de la veu humana, per eixemple cada vocal pot caracterisar-se per la suma d'ones sonores les freqüències de les quals recauen sobre bandes de freqüència, denominades [[formant]], l'oït humà és capaç de distinguir unes vocals d'atres gràcies a que pot discriminar dits formants, és dir, conéixer part de l'espectre de freqüències presents en una ona sonora que produïx l'articulació de dita vocal.

De manera similar, una '''font d'ones sonores''' pot ser una superposició de freqüències diferents. Cada freqüència estimula una part diferent de nostra [[còclea]] (caragol de l'oït). Quan escoltem una ona sonora en una sola freqüència predominant escoltem una nota. Pero en canvi un chiulit qualsevol o un colp repentí que estimule tots els receptors, direm que conté freqüències dins de tot el ranc audible. Moltes coses en el nostre entorn que califiquem com a '''soroll''' freqüentment contenen freqüències de tot el ranc audible. Aixina quan un espectre de freqüència d'un sò, o '''espectre sonor'''. Quan este espectre ve donada per una llínea plana, diem que el sò associat és [[soroll blanc]]. Un atre eixemple d'espectre de freqüències d'ones sonores és l'encontrat en l'anàlisis de la veu humana, per eixemple cada vocal pot caracterisar-se per la suma d'ones sonores les freqüències de les quals recauen sobre bandes de freqüència, denominades [[formant]], l'oït humà és capaç de distinguir unes vocals d'atres gràcies a que pot discriminar dits formants, és dir, conéixer part de l'espectre de freqüències presents en una ona sonora que produïx l'articulació de dita vocal.

Cada estació emissora de [[ràdio (mig de comunicació)|radie]] o [[TV]] és una '''font d'ones electromagnètiques''' que emet ones propenques a una freqüència donada. En general les freqüències es concentrarà en una banda al voltant de la freqüència nominal de l'estació, a esta banda és a lo que cridem '''canal'''. Una antena receptora de radi condensa diferents ones electromagnètiques en una única senyal d'amplitut de voltage, que pot ser a la seua volta decodificada novament en una senyal d'amplitut sonora, que és el sò que sentim en encendre la ràdio. El sintonisador de la ràdio selecciona el canal, d'un modo similar a com els nostres receptors de la còclea seleccionen una determinada nota. Alguns canals són dèbils i uns atres forts. Si fem un gràfic de l'intensitat del canal respecte a la seua freqüència obtenim el '''espectre electromagnètic''' de la senyal receptora.

Cada estació emissora de ràdio o TV és una '''font d'ones electromagnètiques''' que emet ones propenques a una freqüència donada. En general les freqüències es concentraran en una banda al voltant de la freqüència nominal de l'estació, a esta banda és a lo que cridem '''canal'''. Una antena receptora de ràdio condensa diferents ones electromagnètiques en una única senyal d'amplitut de voltage, que pot ser a la seua volta decodificada novament en una senyal d'amplitut sonora, que és el sò que sentim en encendre la ràdio. El sintonisador de la ràdio selecciona el canal, d'un modo similar a com els nostres receptors de la còclea seleccionen una determinada nota. Alguns canals són dèbils i uns atres forts. Si fem un gràfic de l'intensitat del canal respecte a la seua freqüència obtenim el '''espectre electromagnètic''' de la senyal receptora.

== Anàlisis espectral ==

== Anàlisis espectral ==

[[Archiu:triangle-td and fd.png|thumb|Una [[ona triangular]] representada en el domini temporal (dalt) i en el domini freqüència (avall). La [[freqüència fonamental]] està entorn a 220 Hz.]]

[[Archiu:triangle-td and fd.png|thumb|Una [[ona triangular]] representada en el domini temporal (dalt) i en el domini freqüència (avall). La [[freqüència fonamental]] està entorn a 220 Hz.]]

''Anàlisis'' es referix a l'acció de descompondre alguna cosa complex en parts simples o identificar en eixe alguna cosa complex les parts més simples que ho formen. Com s'ha vist, hi ha una base física per a modelar la llum, el sò o les ones de radi en superposició de diferents freqüències. Un procés que quantifique les diverses #intensitat de cada freqüència es diu '''anàlisis espectral'''.

''Anàlisis'' es referix a l'acció de descompondre alguna cosa complex en parts simples o identificar en eixe alguna cosa complex les parts més simples que ho formen. Com s'ha vist, hi ha una base física per a modelar la llum, el sò o les ones de radi en superposició de diferents freqüències. Un procés que quantifique les diverses intensitats de cada freqüència es diu '''anàlisis espectral'''.

Matemàticament l'anàlisis espectral està relacionat en una ferramenta anomenada [[transformada de Fourier]] o anàlisis de Fourier. Donada una senyal o fenomen ondultori d'amplitut <math>scriptstyle s(t)</math> esta es vaig poder escriure matemàticament com la següent combinació llineal generalisada:

Matemàticament l'anàlisis espectral està relacionat en una ferramenta anomenada [[transformada de Fourier]] o anàlisis de Fourier. Donada una senyal o fenomen ondultori d'amplitut <math>scriptstyle s(t)</math> esta es vaig poder escriure matemàticament com la següent combinació llineal generalisada:

||left}}

||left}}

És important recordar que la transformada de *Fourier d'una ona aleatòria, millor dit estocàstica, és també aleatòria. Un eixemple d'este tipo d'ona és el soroll ambiental. Per tant per a representar una ona d'eixe tipo es requerix cert tipo de *promediado per a representar adequadament la distribució freqüencial. Per a senyals estocàstiques digitalisades d'eixe tipo s'ampra en freqüència la [[transformada de *Fourier discreta]]. Quan el resultat d'eixe anàlisis espectral és una llínea plana la senyal que va generar l'espectre es denomina [[soroll blanc]].

És important recordar que la transformada de Fourier d'una ona aleatòria, millor dit estocàstica, és també aleatòria. Un eixemple d'este tipo d'ona és el soroll ambiental. Per tant per a representar una ona d'eixe tipo es requerix cert tipo de *promediado per a representar adequadament la distribució freqüencial. Per a senyals estocàstiques digitalisades d'eixe tipo s'ampra en freqüència la [[transformada de Fourier discreta]]. Quan el resultat d'eixe anàlisis espectral és una llínea plana la senyal que va generar l'espectre es denomina [[soroll blanc]].

== Vore també ==

== Vore també ==

* [[Transformada de Fourier]]

* [[Transformada de Fourier]]

[[Categoria:Espectroscòpia]]

[[Categoria:Espectroscòpia]]

[[Categoria:Mecànica d'ones]]

[[Categoria:Mecànica d'ones]]