Llínea 19: |
Llínea 19: |
| ||left}} | | ||left}} |
| | | |
− | La transformada de Laplace ''F''(''s'') típicament existix per a tots els @número real ''s'' > ''a'', on ''a'' és una constant que depén del comportament de creiximent de ''f''(''t'').<br /><math>mathcal{L}</math> és cridat el ''[[operador]] de la transformada de Laplace''. | + | La transformada de Laplace ''F''(''s'') típicament existix per a tots els @número real ''s'' > ''a'', on ''a'' és una constant que depén del comportament de creiximent de ''f''(''t'').<br /><math>mathcal{L}</math> és nomenat el ''[[operador]] de la transformada de Laplace''. |
| | | |
| == Perspectiva històrica == | | == Perspectiva històrica == |
− | La transformada de Laplace rep el seu nom en honor del [[matemàtic]] [[França|francés]] [[Pierre-Simon Laplace]], que la va presentar dins del seu [[teoria de la provabilitat]]. En 1744, [[Leonhard Euler]] havia investigat un conjunt d'integrals de la forma: | + | La transformada de Laplace rep el seu nom en honor del [[matemàtic]] [[França|francés]] [[Pierre-Simon Laplace]], que la va presentar dins de la seua [[teoria de la provabilitat]]. En l'any [[1744]], [[Leonhard Euler]] havia investigat un conjunt d'integrals de la forma: |
| | | |
| {{equació| | | {{equació| |
Llínea 35: |
Llínea 35: |
| ||left}} | | ||left}} |
| | | |
− | — que alguns historiadors interpreten com a autèntiques transformades de Laplace. Este tipo d'integrals varen atraure l'atenció de Laplace quan, en 1782, i seguint l'idea de *Euler, va tractar d'amprar estes integrals com a solucions d'equacions diferencials. Sembla ser que en 1785 va donar un pas més allà, i *reenfocó el problema para en lloc d'usar les integrals com a solucions, aplicar-les a les equacions donant lloc a les transformades de Laplace tal i com hui en dia s'entenen. Va usar una integral de la forma: | + | — que alguns historiadors interpreten com a autèntiques transformades de Laplace. Este tipo d'integrals varen atraure l'atenció de Laplace quan, en [[1782]], i seguint l'idea de *Euler, va tractar d'amprar estes integrals com a solucions d'equacions diferencials. Sembla ser que en [[1785]] va donar un pas més allà, i reenfocà el problema para en lloc d'usar les integrals com a solucions, aplicar-les a les equacions donant lloc a les transformades de Laplace tal i com hui en dia s'entenen. Va usar una integral de la forma: |
| | | |
| {{equació|<math> \int x^s \phi (s)\, dx,</math>||left}} | | {{equació|<math> \int x^s \phi (s)\, dx,</math>||left}} |
Llínea 61: |
Llínea 61: |
| ||left}} | | ||left}} |
| | | |
− | Heaviside va publicar els seus resultats, l'utilitat dels quals a l'hora de resoldre equacions de la física i l'ingenieria va fer que pronte s'estengueren. No obstant, el treball de *Heaviside, formal i poc rigorós, va atraure les crítiques d'alguns matemàtics puristes que els varen rebujar argumentant que els resultats de *Heaviside no podien sorgir de tal forma. No obstant, l'èxit del método va fer que pronte fora adoptat per ingeniers i físics de tot lo món, de manera que al final va atraure l'atenció de cert número de matemàtics tractant de justificar el método de manera rigorosa. Despuix de vàries décades d'intents, es va descobrir que la Transformada descoberta per Laplace feya un sigle no solament oferia un fonament teòric al método de càlcul operacional de *Heaviside, sino que ademés oferia una alternativa molt més sistemàtica a tals métodos. | + | Heaviside va publicar els seus resultats, l'utilitat dels quals a l'hora de resoldre equacions de la física i l'ingenieria va fer que pronte s'estengueren. No obstant, el treball de Heaviside, formal i poc rigorós, va atraure les crítiques d'alguns matemàtics puristes que els varen rebujar argumentant que els resultats de *Heaviside no podien sorgir de tal forma. No obstant, l'èxit del método va fer que pronte fora adoptat per ingeniers i físics de tot lo món, de manera que al final va atraure l'atenció de cert número de matemàtics tractant de justificar el método de manera rigorosa. Despuix de vàries décades d'intents, es va descobrir que la Transformada descoberta per Laplace feya un sigle no solament oferia un fonament teòric al método de càlcul operacional de *Heaviside, sino que ademés oferia una alternativa molt més sistemàtica a tals métodos. |
− | | |
− | Cap a principis del sigle XX, la transformada de Laplace es va convertir en una ferramenta comuna de la teoria de vibracions i de la teoria de circuits, dos dels camps on ha segut aplicada en més èxit. En general, la transformada és adequada per a resoldre sistemes d'equacions diferencials llineals en condicions inicials en l'orige. Una de les seues ventages més significatives radica que la [[integració]] i [[Derivada|derivació]] es convertixen en [[multiplicació]] i [[Divisió (matemàtica)|divisió]]. Açò transforma les equacions diferencials i integrals en equacions polinòmiques, molt més fàcils de resoldre.
| |
| | | |
| + | Cap a principis del [[sigle XX]], la transformada de Laplace es va convertir en una ferramenta comuna de la teoria de vibracions i de la teoria de circuits, dos dels camps a on ha segut aplicada en més èxit. En general, la transformada és adequada per a resoldre sistemes d'equacions diferencials llineals en condicions inicials en l'orige. Una de les seues ventages més significatives radica que la [[integració]] i [[Derivada|derivació]] es convertixen en [[multiplicació]] i [[Divisió (matemàtica)|divisió]]. Açò transforma les equacions diferencials i integrals en equacions polinòmiques, molt més fàcils de resoldre. |
| | | |
| == Propietats == | | == Propietats == |
Llínea 204: |
Llínea 203: |
| * <math>s \, </math> és la [[freqüència angular]] [[número complexo|complexa]]. | | * <math>s \, </math> és la [[freqüència angular]] [[número complexo|complexa]]. |
| * <math> \alpha \,</math>, <math> \beta \,</math>, <math> \tau \, </math>, y <math>\omega \,</math> són [[número real|números reals]]. | | * <math> \alpha \,</math>, <math> \beta \,</math>, <math> \tau \, </math>, y <math>\omega \,</math> són [[número real|números reals]]. |
− | * <math> n \, </math>es un [[número entero]]. | + | * <math> n \, </math>es un [[número sancer]]. |
| {{Final columnes}} | | {{Final columnes}} |
− | [[sistema causal]] és un sistema on la [[resposta a l'impuls]] ''h''(''t'') és zero per a tot temps ''t'' anterior a ''t'' = 0. En general, el ROC per a sistemes causals no és el mateix que el ROC para [[sistemes *anticausal]]és. Vejau també [[causalitat (física)|causalitat]]. | + | [[sistema causal]] és un sistema on la [[resposta a l'impuls]] ''h''(''t'') és zero per a tot temps ''t'' anterior a ''t'' = 0. En general, el ROC per a sistemes causals no és el mateix que el ROC para [[sistemes *anticausal]]és. Vore també [[causalitat (física)|causalitat]]. |
| |} | | |} |
| | | |