Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
12 bytes eliminats ,  12:48 12 nov 2016
m
sense resum d'edició
Llínea 31: Llínea 31:     
=== Pluja ===
 
=== Pluja ===
La pluja consistix en la caiguda d'aigua dels núvols, despuix de l'acumulació d'esta en les mateixes per la condensació del vapor d'aigua existent en l'atmòsfera. Esta cau en forma de gotes d'aigua (en major freqüència en zones “humides” tropicals, subtropicales i templades, encara que pugues també estar acompanyada de graniç.
+
La pluja consistix en la caiguda d'aigua dels núvols, despuix de l'acumulació d'esta en les mateixes per la condensació del vapor d'aigua existent en l'atmòsfera. Esta cau en forma de gotes d'aigua (en major freqüència en zones “humides” tropicals, subtropicales i templades, encara que pugues també estar acompanyada de graniç
   −
=== Turbonada ===  
+
=== Turbonada o pedegrada ===  
Es tracta d'una forma de precipitació de l'aigua (en este cas en forma sòlida), que consistix en la caiguda de grums o boles de gebre o gel de distints tamanys (en ocasions poden aplegar a varis centímetros de diàmetro), i que solen caure durant les tormentes quan la temperatura del núvol és inferior als 0° graus centígrats, precipitant-se estos corpúsculs de gèl a gran velocitat i força.
+
Es tracta d'una forma de precipitació de l'aigua (en este cas en forma sòlida), que consistix en la caiguda de grums o boles de gel de distints tamanys (en ocasions poden aplegar a varis centímetros de diàmetro), i que solen caure durant les tormentes quan la temperatura del núvol és inferior als 0° graus centígrats, precipitant-se estos corpúsculs de gèl a gran velocitat i força.
    
=== Marees ===
 
=== Marees ===
 
Es tracta del fenomen que es dona en les costes com a resultat de l'influència que eixercix la força gravitatòria del sol i de la lluna sobre les mars, oceans i cossos d'aigua, produint que l'aigua s'eleve sobre el seu nivell “normal”.
 
Es tracta del fenomen que es dona en les costes com a resultat de l'influència que eixercix la força gravitatòria del sol i de la lluna sobre les mars, oceans i cossos d'aigua, produint que l'aigua s'eleve sobre el seu nivell “normal”.
 +
 
===Tormentes o tempestats de neu===
 
===Tormentes o tempestats de neu===
 
És un fenomen natural pertanyent als [[fenomens atmosfèrics]], és produït quan la temperatura atmosfèrica regnant a l'altura en la que es troben els núvols és inferior als 0° centígrats, produint que les gotes d'aigua de que estan formades els núvols es condensen congelant-se i formant cristals de [[gèl]], els quals es precipiten al sol en forma de [[neu]] (bolves de neu). Este fenomen sol donar-se en major freqüència en zones d'altitut elevada com a picos de montanyes o en les zones polars i subpolars, #a on les temperatures ambientals són inferiors, aixina com en les estacions fredes ([[autumne]] i [[hivern]]).
 
És un fenomen natural pertanyent als [[fenomens atmosfèrics]], és produït quan la temperatura atmosfèrica regnant a l'altura en la que es troben els núvols és inferior als 0° centígrats, produint que les gotes d'aigua de que estan formades els núvols es condensen congelant-se i formant cristals de [[gèl]], els quals es precipiten al sol en forma de [[neu]] (bolves de neu). Este fenomen sol donar-se en major freqüència en zones d'altitut elevada com a picos de montanyes o en les zones polars i subpolars, #a on les temperatures ambientals són inferiors, aixina com en les estacions fredes ([[autumne]] i [[hivern]]).
Llínea 48: Llínea 49:     
===Erupcions volcàniques===
 
===Erupcions volcàniques===
Són emissions de magma, cendres, gasos i atres materials volcànics incandescents de l'interior de la terra cap a la superfície, ya siga de manera violenta o de manera regular i contínua, a través de volcans (#elevació del sol respecte al restant de la zona), o de fumerals a nivells inferiors al sol, per on ixen estes #emanació.
+
Són emissions de magma, cendres, gasos i atres materials volcànics incandescents de l'interior de la terra cap a la superfície, ya siga de manera violenta o de manera regular i contínua, a través de volcans (elevació del sol respecte al restant de la zona), o de fumerals a nivells inferiors al sol, per a on ixen estes emanacions.
    
=== Ciclons submarins===
 
=== Ciclons submarins===
Es tracta de [[ciclons]] o tribulins subaquàtics que es formen en zones d'aigua baix gèl, quan s'introduïx un fluix d'aigua salada a l'aigua coberta pel gèl (l'aigua de les mars congelades sol ser menys salina que l'aigua de l'oceà obert). És un fenomen observable de forma submarina baix els gèls del [[Àrtic]] i de la [[Antàrtida]].
+
Es tracta de [[ciclons]] o tribulins subaquàtics que es formen en zones d'aigua baix gèl, quan s'introduïx un fluix d'aigua salada a l'aigua coberta pel gèl (l'aigua de les mars congelades sol ser menys salina que l'aigua de l'oceà obert). És un fenomen observable de forma submarina baix els gèls de l'[[Àrtic]] i de l'[[Antàrtida]].
    
== Desastres naturals ==  
 
== Desastres naturals ==  
Llínea 57: Llínea 58:  
Són els mateixos fenomens naturals que ocasionen danys i destrucció de diversa magnitut sumat fonamentalment a l'acció indirecta del ser humà, que no preveu que les seues accions poden ocasionar-li pèrdues a sí mateixa. D'estos tenim:
 
Són els mateixos fenomens naturals que ocasionen danys i destrucció de diversa magnitut sumat fonamentalment a l'acció indirecta del ser humà, que no preveu que les seues accions poden ocasionar-li pèrdues a sí mateixa. D'estos tenim:
 
== Desastres generats en l'interior de la Terra ==
 
== Desastres generats en l'interior de la Terra ==
[[Archiu:Etna eruption seen from the International Space Station.jpg|thumb|200px| Erupció del volcà [[@Etna]], vista des de la [[Estació Espacial Internacional]].]]
+
[[Archiu:Etna eruption seen from the International Space Station.jpg|thumb|200px| Erupció del volcà [[Etna]], vista des de l'[[Estació Espacial Internacional]].]]
    
Com:  
 
Com:  
Llínea 72: Llínea 73:  
*[[Llau]]: És el desplaçament d'una capa de nova rostària  avall, que pot incorporar part del substrat i de la cobertura vegetal de la pendent.
 
*[[Llau]]: És el desplaçament d'una capa de nova rostària  avall, que pot incorporar part del substrat i de la cobertura vegetal de la pendent.
 
*[[Torrentada]]: Fluix de grans volums de fanc, aigua, gèl, roques, originats per la ruptura d'un estany o esmonyida d'un nevat.
 
*[[Torrentada]]: Fluix de grans volums de fanc, aigua, gèl, roques, originats per la ruptura d'un estany o esmonyida d'un nevat.
*[[Huaico]]: Solsida de fanc i roques per precipitacions pluvials, es presenta com un colp d'aigua *lodosa que s'esgola a gran velocitat per quebrades seques i de poc cabal arrastrant pedres i troncs.
+
*[[Huaico]]: Solsida de fanc i roques per precipitacions pluvials, es presenta com un colp d'aigua lodosa que s'esvara a gran velocitat per quebrades seques i de poc cabal arrastrant pedres i troncs.
    
=== Desastres generats per fenomens meteorològics ===
 
=== Desastres generats per fenomens meteorològics ===
Llínea 78: Llínea 79:     
Com:
 
Com:
*[[Inundació]]: Invasió llenta o violenta d'aigües de riu, estanys o #llac, per fortes precipitacions fluvials o ruptures d'embassaments, causant danys considerables. Es poden presentar en forma llenta o gradual en planures i de forma violenta o súbita en regions montanyoses d'alta pendent.
+
*[[Inundació]]: Invasió llenta o violenta d'aigües de riu, estanys o llacs, per fortes precipitacions fluvials o ruptures d'embassaments, causant danys considerables. Es poden presentar en forma llenta o gradual en planures i de forma violenta o súbita en regions montanyoses d'alta pendent.
 
*[[Sequia]]s: Deficiència d'humitat en l'atmòsfera per precipitacions pluvials irregulars o insuficients, inadequat us de les aigües subterrànees, depòsits d'aigua o sistemes d'irrigació.
 
*[[Sequia]]s: Deficiència d'humitat en l'atmòsfera per precipitacions pluvials irregulars o insuficients, inadequat us de les aigües subterrànees, depòsits d'aigua o sistemes d'irrigació.
 
*[[Gelada]]s: Produïda per les baixes temperatures, causant dany a les plantes i animals.
 
*[[Gelada]]s: Produïda per les baixes temperatures, causant dany a les plantes i animals.
Llínea 84: Llínea 85:  
*[[Graniç|Graniçada]]: Precipitació d'aigua en forma de gotes sòlides de gèl.
 
*[[Graniç|Graniçada]]: Precipitació d'aigua en forma de gotes sòlides de gèl.
 
*[[Tornado]]s: Vents huracanats que es produïxen en forma giratòria a grans velocitats.
 
*[[Tornado]]s: Vents huracanats que es produïxen en forma giratòria a grans velocitats.
*[[Huracà|Huracans]]: Són vents que sobrepassen més 145 *mph com a conseqüència de l'interacció de l'aire calent i humit, que ve del [[oceà Pacífic]] o [[Atlàntic]], en l'aire fret.
+
*[[Huracà|Huracans]]: Són vents que sobrepassen més 145 mph com a conseqüència de l'interacció de l'aire calent i humit, que ve de l'[[oceà Pacífic]] o [[Atlàntic]], en l'aire fret.
    
=== Desastres d'orige biològic ===
 
=== Desastres d'orige biològic ===
Llínea 104: Llínea 105:     
== Fenomen natural extrem ==
 
== Fenomen natural extrem ==
Casi tots els fenomens naturals coneixen graduatories, aixina per eixemple una pluja d'uns pocs mm. En un dia no sol causar danys, llevat en condicions molt particulars, pero una pluja de més de 100 mm. en un dia segurament causarà problemes sérios en l'àrea on precipita.
+
Casi tots els fenomens naturals coneixen graduatories, aixina per eixemple una pluja d'uns pocs mm. En un dia no sol causar danys, llevat en condicions molt particulars, pero una pluja de més de 100 mm. en un dia segurament causarà problemes sérios en l'àrea a on precipita.
    
La freqüència en que es produïx un determinat fenomen natural se sol relacionar en el seu [[temps de tornada]].
 
La freqüència en que es produïx un determinat fenomen natural se sol relacionar en el seu [[temps de tornada]].
   −
Per eixemple una pluja en un temps de tornada de 500 anys (que es repetix de mija una volta cada 500 anys) serà una pluja molt més intensa que una pluja que tinga un temps de tornada de 50 anys, o que es repetixca de mija una volta cada 50 anys. @Cuanto mayor és el temps de tornada d'un determinat fenomen natural, més extrem es pot considerar este fenomen.
+
Per eixemple una pluja en un temps de tornada de 500 anys (que es repetix de mija una volta cada 500 anys) serà una pluja molt més intensa que una pluja que tinga un temps de tornada de 50 anys, o que es repetixca de mija una volta cada 50 anys. Quant major és el temps de tornada d'un determinat fenomen natural, més extrem es pot considerar este fenomen.
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
Llínea 125: Llínea 126:     
[[Categoria:Ciències naturals]]
 
[[Categoria:Ciències naturals]]
[[Categoria:Desastres naturals|Fenomens naturals]]
+
[[Categoria:Catàstrofes naturals]]]
 
[[Categoria:Meteorologia]]
 
[[Categoria:Meteorologia]]
130 655

edicions

Menú de navegació