1821
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «Els canoners (després fragates) de la '''classe Pizarro''' van ser els primers barcos importants a entrar en servici en la Armada Espanyola després de la [[...».
Els canoners (després fragates) de la '''classe Pizarro''' van ser els primers barcos importants a entrar en servici en la [[Armada Espanyola]] després de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra civil]].
==Historia==
Van ser encarregats en dos séries de quatre, una en 1941 i una atra en 1943, en la idea de dispondre d'uns barcos en potent armament antiaèreu. No obstant, les vicissituts patides pels diversos proyectes de canons de doble propòsit (antiaèreus i antisuperfície) de 90, 105 i 120 mm que es van desenrollar a lo llarc dels anys 40 i 50 en [[Espanya]] van obligar a adoptar unes peces de 120/50 mm en montages dobles que, si be sobre el paper pareixien ser un bon armament, en realitat no servien per al tir antiaèreu. Les raons van ser fonamentalment dos:
*Problemes d'amunicionament en un país aïllat internacionalment.
*Carència absoluta d'una direcció de tir eficaç.
Des del punt de vista de la plataforma, eren uns barcos senzills, de tecnologia molt coneguda en Espanya, turbines [[Parsons]] i calderes [[Yarrow]] del tipo de les utilisades pels [[Classe Churruca]], encara que més chicotet i de menys potència, i per tant, fiables. Ademés, la senzillea de la plataforma va fer que es construïren en relativament poc de temps, almenys en comparació en els [[destructor]]és de Classe [[Classe Audaç|Audaç]] i [[Classe Oquendo|Oquendo]].
Per esta raó, la majoria van entrar en servici en armament provisional (canons de 105 o 120 mm en montages simples), a l'espera de rebre les torres dobles de 120 mm a mesura que estigueren disponibles.
Ademés, la fiabilitat i l'us de tecnologies dominades per la indústria nacional van contribuir que foren unitats de bon rendiment, com les [[Classe Descoberta F-50/F-60|Descoberta]] (no confondre en les [[Classe Descoberta|Descoberta]] dels anys huitanta F-30) o els [[Classe Liniers|Liniers]], en els que compartien tecnologia de màquines, en una vida operativa prou llarga: fins a 28 anys.
Tenim que dir, no obstant, que tant el ''[[Vasco Núñez de Balboa]]'' com el ''[[Martín Alonso Pinzón]]'' van tindre problemes en la planta motriu degut a la mala qualitat dels acers amprats en les seues calderes, que van portar com a conseqüència la prematura retirada de servici d'estos dos barcos.
==Modernisacions==
Dos unitats de la classe, el ''[[Vicente Yáñez Pinzón]]'' i el ''[[Legazpi]]'', van ser incloses en el Programa de Modernisació de 1955, rebent equips i armament que els capacitaven com a barcos antisubmarins, en una digna capacitat antiaèrea, gràcies a canons i direccions de tir d'orige nort-americà. Per mig d'esta modernisació, van continuar operant des de [[Ferrol]] fins a l'entrada en servici de les fragates de [[Classe Balears]], encara que la seua reduïda velocitat els relegava a un paper més aïna d'entrenament que de combat.
De fet, el ''Vicente Yáñez Pinzón'' va estar dedicat els últims anys de la seua vida a funcions d'entrenament de guardamarines. La resta dels barcos de la classe van complir funcions de patrulla costera i colonial lo llarc de tota la seua vida.
== Veja també ==
*[[Fragata]]
[[Categoria:Canoners de l'Armada Espanyola|Pizarro]]
[[Categoria:Fragates de l'Armada d'Espanya|Pizarro]]
[[Categoria:Fragates|Pizarro]]
[[Categoria:Classes de Fragata|Pizarro]]
==Historia==
Van ser encarregats en dos séries de quatre, una en 1941 i una atra en 1943, en la idea de dispondre d'uns barcos en potent armament antiaèreu. No obstant, les vicissituts patides pels diversos proyectes de canons de doble propòsit (antiaèreus i antisuperfície) de 90, 105 i 120 mm que es van desenrollar a lo llarc dels anys 40 i 50 en [[Espanya]] van obligar a adoptar unes peces de 120/50 mm en montages dobles que, si be sobre el paper pareixien ser un bon armament, en realitat no servien per al tir antiaèreu. Les raons van ser fonamentalment dos:
*Problemes d'amunicionament en un país aïllat internacionalment.
*Carència absoluta d'una direcció de tir eficaç.
Des del punt de vista de la plataforma, eren uns barcos senzills, de tecnologia molt coneguda en Espanya, turbines [[Parsons]] i calderes [[Yarrow]] del tipo de les utilisades pels [[Classe Churruca]], encara que més chicotet i de menys potència, i per tant, fiables. Ademés, la senzillea de la plataforma va fer que es construïren en relativament poc de temps, almenys en comparació en els [[destructor]]és de Classe [[Classe Audaç|Audaç]] i [[Classe Oquendo|Oquendo]].
Per esta raó, la majoria van entrar en servici en armament provisional (canons de 105 o 120 mm en montages simples), a l'espera de rebre les torres dobles de 120 mm a mesura que estigueren disponibles.
Ademés, la fiabilitat i l'us de tecnologies dominades per la indústria nacional van contribuir que foren unitats de bon rendiment, com les [[Classe Descoberta F-50/F-60|Descoberta]] (no confondre en les [[Classe Descoberta|Descoberta]] dels anys huitanta F-30) o els [[Classe Liniers|Liniers]], en els que compartien tecnologia de màquines, en una vida operativa prou llarga: fins a 28 anys.
Tenim que dir, no obstant, que tant el ''[[Vasco Núñez de Balboa]]'' com el ''[[Martín Alonso Pinzón]]'' van tindre problemes en la planta motriu degut a la mala qualitat dels acers amprats en les seues calderes, que van portar com a conseqüència la prematura retirada de servici d'estos dos barcos.
==Modernisacions==
Dos unitats de la classe, el ''[[Vicente Yáñez Pinzón]]'' i el ''[[Legazpi]]'', van ser incloses en el Programa de Modernisació de 1955, rebent equips i armament que els capacitaven com a barcos antisubmarins, en una digna capacitat antiaèrea, gràcies a canons i direccions de tir d'orige nort-americà. Per mig d'esta modernisació, van continuar operant des de [[Ferrol]] fins a l'entrada en servici de les fragates de [[Classe Balears]], encara que la seua reduïda velocitat els relegava a un paper més aïna d'entrenament que de combat.
De fet, el ''Vicente Yáñez Pinzón'' va estar dedicat els últims anys de la seua vida a funcions d'entrenament de guardamarines. La resta dels barcos de la classe van complir funcions de patrulla costera i colonial lo llarc de tota la seua vida.
== Veja també ==
*[[Fragata]]
[[Categoria:Canoners de l'Armada Espanyola|Pizarro]]
[[Categoria:Fragates de l'Armada d'Espanya|Pizarro]]
[[Categoria:Fragates|Pizarro]]
[[Categoria:Classes de Fragata|Pizarro]]