Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
869 bytes afegits ,  10:24 7 nov 2016
Llínea 6: Llínea 6:     
== Cites ==
 
== Cites ==
 +
 +
{{Cita|Los primeros indicios de romance valenciano se evidencian en las Jarchas del siglo IX, por ejemplo las del señor de Murviedro datadas en el 1085, las de Ibn Al-Dani de Denia o las fechadas en el 1121 de Ibn Rudaym de Bocairente. Los mozárabes emplearon el latín en sus libros y escritos; pero en el uso diario hablaban una lengua romance que no se escribía pero que era de uso general en los siglos IX y X, no solo entre mozárabes y judíos, sino entre musulmanes de todas las clases sociales. Uno de los testimonios más clarificadores fue el de Ibn Sida, muerto en Denia en el 1066, que nos dejó plasmada la situación lingüística de su época, el siglo XI, con un par de frases "¿Com no he de fer-les – si escric en temps tan alluntats de quan l'arap es parlava en purea – i tenint que conviure familiarment en persones que parlen romanç?"}}
 +
    
L'àrap Ibn Sida que va morir en Denia en 1066 es disculpava dels errors comesos en la seua obra ya que estava rodejat “de persones que parlaven romanç”. Abans de l'arribada del Conquistador ya es parlava una llengua romançada que posteriorment es diria [[Llengua valenciana|valencià]]. Per un atre costat i d'acort en les fonts històriques, el repoblament cristià a penes superà el 3% sent impossible que eixa menuda població de repobladors imponguera una llengua i més quan es trobaven dividits en aragonesos, catalans i francesos.
 
L'àrap Ibn Sida que va morir en Denia en 1066 es disculpava dels errors comesos en la seua obra ya que estava rodejat “de persones que parlaven romanç”. Abans de l'arribada del Conquistador ya es parlava una llengua romançada que posteriorment es diria [[Llengua valenciana|valencià]]. Per un atre costat i d'acort en les fonts històriques, el repoblament cristià a penes superà el 3% sent impossible que eixa menuda població de repobladors imponguera una llengua i més quan es trobaven dividits en aragonesos, catalans i francesos.
26 181

edicions

Menú de navegació