125 399
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 10:
Llínea 10: − + − + − + − +
sense resum d'edició
| lloc_mort =
| lloc_mort =
}}
}}
Juan Francisco Martínez Mojica ([[Elig]], [[1963]]), que firma els seus treballs com '''Francis Mojica''', és un biòlec i investigador valencià.
'''Juan Francisco Martínez Mojica''' ([[Elig]], [[1963]]), que firma els seus treballs com '''Francis Mojica''', és un biòlec i investigador [[Comunitat Valenciana|valencià]].
== Descobriment del CRISPR ==
== Descobriment del CRISPR ==
L'alacantí Francis Mojica és un investigador de l'[[Universitat d'Alacant]], ha segut el primer en estudiar les seqüències CRISPR, que ell mateixa va batejar. Ara podrien curar el càncer i crear una indústria millonària.
L'alacantí Francis Mojica és un investigador de l'[[Universitat d'Alacant]], ha segut el primer en estudiar les seqüències CRISPR, que ell mateixa va batejar. Ara podrien curar el [[càncer]] i crear una indústria millonària.
El CRISPR va nàixer en les marjals de [[Santa Pola]] ([[Alacant]]), on l'investigador de l'Universitat d'Alacant Francisc Mojica començà a estudiar l'estova ''Haloferax mediterranei'', un microorganisme en una tolerància extrema a la sal trobat en les costes de la població valenciana. L'any [[1993]] publicà el seu descobriment.
El CRISPR va nàixer en les marjals de [[Santa Pola]] ([[Alacant]]), a on l'investigador de l'Universitat d'Alacant Francisc Mojica començà a estudiar l'estova ''Haloferax mediterranei'', un microorganisme en una tolerància extrema a la sal trobat en les costes de la població valenciana. En l'any [[1993]] publicà el seu descobriment.
El microbiòlec va intuir ràpidament que tenia or davant, pero no va conseguir finançació per part del Govern entre [[2008]] i [[2011]].
El microbiòlec va intuir ràpidament que tenia or davant, pero no va conseguir finançació per part del Govern entre [[2008]] i [[2011]].
En l'any [[2012]], Doudna y Charpentier lograban la fama. En l'any [[2015]] l'investigadora francesa Emmanuelle Charpentier i la seua companyera nortamericana Jennifer Doudna rebien el premi Princesa d'Astúries d'Investigació "pel desenroll d'una tecnologia que permet modificar gens, en gran precisió i senzillea". Es tractava de CRISPR.
En l'any [[2012]], Doudna y Charpentier lograben la fama. En l'any [[2015]] l'investigadora francesa Emmanuelle Charpentier i la seua companyera nortamericana Jennifer Doudna rebien el premi [[Princesa d'Astúries]] d'Investigació "pel desenroll d'una tecnologia que permet modificar gens, en gran precisió i senzillea". Es tractava de CRISPR.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==