Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
31 bytes afegits ,  15:35 5 nov 2016
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
[[Archiu:2 metylo 4 etylo heptan.PNG|thumb|right|350px|Compost orgànic mostrant una cadena principal, en roig, d'àtoms de carbono, en dos menudes ramificacions]]
+
[[Archiu:2 metylo 4 etylo heptan.PNG|thumb|right|350px|Compost orgànic mostrant una cadena principal, en roig, d'[[àtom]]s de [[carbono]], en dos chicotetes ramificacions]]
   −
Una '''cadena carbonada''' és l'esquelet de pràcticament tots els [[compost orgànic|composts orgànics]] i està formada per un conjunt de varis àtoms de [[carbono]], units entre sí per mig de [[enllaç covalent|enllaços covalents]] [[enllace carbono-carbono|carbono-carbono]] i a la que s'unixen o agreguen atres àtoms com a hidrogen, oxigen o nitrogen, formant variades [[estructura química|estructures]], #lo que origina infinitat de composts diferents.<ref>[http://books.google.es/books?id=EFUP472dyEMC&pg=PA38&dq=cadena+de+%C3%A1tomos+de+carbono&client=firefox-a&cd=1#v=onepage&q=cadena%20de%20%C3%A1tomos%20de%20carbono&f=false Bioquímica.] Antonio Peña. Editorial Limusa, 1988. ISBN 9681826604. pág. 38</ref>
+
Una '''cadena carbonada''' és l'esquelet de pràcticament tots els [[compost orgànic|composts orgànics]] i està formada per un conjunt de varis àtoms de [[carbono]], units entre sí per mig de [[enllaç covalent|enllaços covalents]] [[enllace carbono-carbono|carbono-carbono]] i a la que s'unixen o agreguen atres àtoms com a hidrogen, oxigen o nitrogen, formant variades [[estructura química|estructures]], lo que origina infinitat de composts diferents.<ref>[http://books.google.es/books?id=EFUP472dyEMC&pg=PA38&dq=cadena+de+%C3%A1tomos+de+carbono&client=firefox-a&cd=1#v=onepage&q=cadena%20de%20%C3%A1tomos%20de%20carbono&f=false Bioquímica.] Antonio Peña. Editorial Limusa, 1988. ISBN 9681826604. pág. 38</ref>
    
La facilitat del carbono per a formar llargues cadenes és casi específica d'este element i és la raó de l'elevat número de composts de carbono coneguts, si ho comparem en composts d'atres àtoms.<ref>[http://books.google.es/books?id=QrvzEPZU2ygC&pg=PA69&dq=cadenas++carbonadas&client=firefox-a&cd=1#v=onepage&q=cadenas%20%20carbonadas&f=false Química orgánica simplificada.] Rudolph Macy. Editorial Reverté, 1976. ISBN 8429173315. Pág. 70</ref>
 
La facilitat del carbono per a formar llargues cadenes és casi específica d'este element i és la raó de l'elevat número de composts de carbono coneguts, si ho comparem en composts d'atres àtoms.<ref>[http://books.google.es/books?id=QrvzEPZU2ygC&pg=PA69&dq=cadenas++carbonadas&client=firefox-a&cd=1#v=onepage&q=cadenas%20%20carbonadas&f=false Química orgánica simplificada.] Rudolph Macy. Editorial Reverté, 1976. ISBN 8429173315. Pág. 70</ref>
Llínea 33: Llínea 33:  
Encara que es diuen cadenes llineals, en realitat tenen forma de zig-zag, en ànguls pròxims a 109º, per l'estructura tetraèdrica de l'àtom de carbono quan només posseïx enllaços senzills. Existix la possibilitat de rotació o gir sobre l'eix dels enllaços C-C, lo que dona lloc a l'existència d'estats conformacionals diferents, també cridats [[confòrmer]]s.
 
Encara que es diuen cadenes llineals, en realitat tenen forma de zig-zag, en ànguls pròxims a 109º, per l'estructura tetraèdrica de l'àtom de carbono quan només posseïx enllaços senzills. Existix la possibilitat de rotació o gir sobre l'eix dels enllaços C-C, lo que dona lloc a l'existència d'estats conformacionals diferents, també cridats [[confòrmer]]s.
   −
La presència d'àtoms de carbono en enllaços dobles fa que dit àngul siga pròxim a 120º, en estructura plana i impedint el gir o rotació sobre l'eix C=C. És el cas dels [[alquè|alquens]] o els [[Àcit gras insaturat|#àcit grassos insaturats]].  
+
La presència d'àtoms de carbono en enllaços dobles fa que dit àngul siga pròxim a 120º, en estructura plana i impedint el gir o rotació sobre l'eix C=C. És el cas dels [[alquè|alquens]] o els [[Àcit gras insaturat|àcits grassos insaturats]].  
    
La presència d'àtoms de carbono en enllaços triples C≡C fa que dit àngul siga pròxim a 180º, en geometria llineal i trams rectes en la molècula, com en el cas dels [[alquí]].
 
La presència d'àtoms de carbono en enllaços triples C≡C fa que dit àngul siga pròxim a 180º, en geometria llineal i trams rectes en la molècula, com en el cas dels [[alquí]].
Llínea 55: Llínea 55:  
|}
 
|}
   −
[[Archiu:IUPAC naming example with carbons.png|thumb|right|450px|Molècula de 18-brom-12-butil-11-clor-4,8-dietil-5-hidroxi-15-metoxi-6,13-dien-19-*in-3,9-diona mostrant la cadena principal en 23 àtoms de carbono.]]
+
[[Archiu:IUPAC naming example with carbons.png|thumb|right|450px|Molècula de 18-brom-12-butil-11-clor-4,8-dietil-5-hidroxi-15-metoxi-6,13-dien-19-in-3,9-diona mostrant la cadena principal en 23 àtoms de carbono.]]
    
En el cas en que existixquen ramificacions, la cadena principal és la més llarga. En dita cadena principal deuen estar els enllaços múltiples i la majoria dels grups funcionals. El número d'àtoms de carbono de la cadena principal s'utilisa per a nomenar dits composts segons les regles de la [[Nomenclatura química de composts orgànics|nomenclatura IUPAC]].
 
En el cas en que existixquen ramificacions, la cadena principal és la més llarga. En dita cadena principal deuen estar els enllaços múltiples i la majoria dels grups funcionals. El número d'àtoms de carbono de la cadena principal s'utilisa per a nomenar dits composts segons les regles de la [[Nomenclatura química de composts orgànics|nomenclatura IUPAC]].
Llínea 75: Llínea 75:  
* [http://www.alonsoformula.com/organica/conceptos.htm#Cadea%20carbonada Cadena carbonada y tipos]
 
* [http://www.alonsoformula.com/organica/conceptos.htm#Cadea%20carbonada Cadena carbonada y tipos]
   −
 
+
[[Categoria:Química]]
 
[[Categoria:Química orgànica]]
 
[[Categoria:Química orgànica]]
    
{{Traduït de|es|Cadena carbonada}}
 
{{Traduït de|es|Cadena carbonada}}
124 521

edicions

Menú de navegació