Canvis

10 bytes eliminats ,  09:49 4 nov 2016
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Archiu:Eurosceptic2005.jpg|thumb|180px|Cartell en contra de la [[Unió Europea]]. [[Atenes]], [[2005]].]]
 
[[Archiu:Eurosceptic2005.jpg|thumb|180px|Cartell en contra de la [[Unió Europea]]. [[Atenes]], [[2005]].]]
   −
El '''euroescepticisme''' és un moviment polític i social que es basa en el rebuig, en major o menor mesura, de la [[Unió Europea]] per part dels ciutadans [[Europa|europeus]].
+
L''''euroescepticisme''' és un moviment polític i social que es basa en el rebuig, en major o menor mesura, de l'[[Unió Europea]] per part dels ciutadans [[Europa|europeus]].
    
Es distinguixen dos tipos de euroescepticisme:
 
Es distinguixen dos tipos de euroescepticisme:
Llínea 7: Llínea 7:  
{{ancora|Euroescepticisme fort}}* '''Euroescepticisme fort''': exigix la retirada del propi país de l'Unió Europea o la dissolució d'esta, considerant a l'institució com un ent no democràtic, burocràtic i opressor en els seus estats membres.<ref>{{citation | first = David | last = Kopel | url = http://www.davekopel.org/Media/Mags/SilencingOppositionInTheEU.htm | title = Silencing opposition in the EU}}.</ref><ref>{{cita noticia| url= http://www.telegraph.co.uk/comment/3644012/Why-arent-we-shocked-by-a-corrupt-EU.html | obra=The Daily Telegraph | location=London | título=Why aren't we shocked by a corrupt EU? | nombre=Daniel | apellido=Hannan | fecha=14 de noviembre de 2007 | fechaacceso=2 de mayo de 2010}}</ref>
 
{{ancora|Euroescepticisme fort}}* '''Euroescepticisme fort''': exigix la retirada del propi país de l'Unió Europea o la dissolució d'esta, considerant a l'institució com un ent no democràtic, burocràtic i opressor en els seus estats membres.<ref>{{citation | first = David | last = Kopel | url = http://www.davekopel.org/Media/Mags/SilencingOppositionInTheEU.htm | title = Silencing opposition in the EU}}.</ref><ref>{{cita noticia| url= http://www.telegraph.co.uk/comment/3644012/Why-arent-we-shocked-by-a-corrupt-EU.html | obra=The Daily Telegraph | location=London | título=Why aren't we shocked by a corrupt EU? | nombre=Daniel | apellido=Hannan | fecha=14 de noviembre de 2007 | fechaacceso=2 de mayo de 2010}}</ref>
   −
Quan es parla de ''euroescepticisme'' a seques, és per a referir-se a este tipo. Els partits euroescèptics del Parlament Europeu estan en el grup de [[Europa de la Llibertat i la Democràcia]], el portaveu de la qual és [[Nigel Farage]] del [[Partit de l'Independència del Regne Unit]]. En [[Espanya]] la [[esquerra abertzale]] i la [[Candidatura d'Unitat Popular]] (CUP), per un costat, i la gran majoria de la [[ultradreta]], per un atre, han mostrat la seua oposició a l'Unió Europea.
+
Quan es parla de ''euroescepticisme'' a seques, és per a referir-se a este tipo. Els partits euroescèptics del Parlament Europeu estan en el grup d'[[Europa de la Llibertat i la Democràcia]], el portaveu de la qual és [[Nigel Farage]] del [[Partit de l'Independència del Regne Unit]]. En [[Espanya]] l'[[esquerra abertzale]] i la [[Candidatura d'Unitat Popular]] (CUP), per un costat, i la gran majoria de l'[[ultradreta]], per un atre, han mostrat la seua oposició a l'Unió Europea.
    
{{ancora|Euroescepticisme suau}}{{ancora|*Euroescepticismo moderat}}* '''Euroescepticisme suau''' o '''moderat''': defén l'existència de l'Unió Europea i la pertinença del país propi a esta, pero rebuja polítiques comunitàries específiques (econòmiques, de migració...) i la construcció d'una Europa federal. També cridat '''altereuropeísme'''.<ref>[http://cde.uv.es/menumultimedia/aliasrecomendaciones/item/1647-contra-europa-antieuropeismo-euroescepticismo-y-altereuropeismo.html Contra Europa. Antieuropeismo, euroescepticismo y altereuropeismo] - Universidad de Valencia</ref>.  
 
{{ancora|Euroescepticisme suau}}{{ancora|*Euroescepticismo moderat}}* '''Euroescepticisme suau''' o '''moderat''': defén l'existència de l'Unió Europea i la pertinença del país propi a esta, pero rebuja polítiques comunitàries específiques (econòmiques, de migració...) i la construcció d'una Europa federal. També cridat '''altereuropeísme'''.<ref>[http://cde.uv.es/menumultimedia/aliasrecomendaciones/item/1647-contra-europa-antieuropeismo-euroescepticismo-y-altereuropeismo.html Contra Europa. Antieuropeismo, euroescepticismo y altereuropeismo] - Universidad de Valencia</ref>.  
   −
En el Parlament Europeu, els partits euroescèptics suaus d'esquerra se senten en el grup de la [[Grup Confederal de l'Esquerra Unitària Europea / Esquerra Verda Nòrdica|Esquerra Unitària]], al que pertany la formació espanyola [[Esquerra Unida (Espanya)]]. Els euroescèptics suaus de dreta, liderats pel [[Partit Conservador (Regne Unit)|Partit Conservador]] britànic, pertanyen al grup dels [[Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus]], una escissió del [[Partit Popular Europeu]].
+
En el Parlament Europeu, els partits euroescèptics suaus d'esquerra se senten en el grup de l'[[Grup Confederal de l'Esquerra Unitària Europea / Esquerra Verda Nòrdica|Esquerra Unitària]], al que pertany la formació espanyola [[Esquerra Unida (Espanya)]]. Els euroescèptics suaus de dreta, liderats pel [[Partit Conservador (Regne Unit)|Partit Conservador]] britànic, pertanyen al grup dels [[Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus]], una escissió del [[Partit Popular Europeu]].
   −
Existixen quatre motius principals que causen el euroescepticisme:
+
Existixen quatre motius principals que causen l'euroescepticisme:
* La defensa de la [[sobirania]] estatal per damunt de l'europea. Açò impedix la cessió de majors competències a la [[Unió Europea]], la qual cosa frena el procés d'integració. Este motiu ha pogut portar a casos tals com el rebuig de la [[Constitució Europea]] per part d'estats com [[França]] i els [[Paisos Baixos]] en 2005, i el No [[Irlanda|irlandés]] al [[Tractat europeu de Lisboa]] en 2008.
+
* La defensa de la [[sobirania]] estatal per damunt de l'europea. Açò impedix la cessió de majors competències a l'[[Unió Europea]], lo que frena el procés d'integració. Este motiu ha pogut portar a casos tals com el rebuig de la [[Constitució Europea]] per part d'estats com [[França]] i els [[Països Baixos]] en [[2005]], i el No [[Irlanda|irlandés]] al [[Tractat europeu de Lisboa]] en [[2008]].
* La defensa dels interessos econòmics nacionals per damunt dels comunitaris. Per este motiu, paisos que per les seues característiques aporten més a l'Unió Europea de lo que reben, en ocasions han posat traves a l'ampliació del presupost de l'Unió. El cas emblemàtic seria el del [[Regne Unit]] i el [[chèc britànic]].
+
* La defensa dels interessos econòmics nacionals per damunt dels comunitaris. Per este motiu, països que per les seues característiques aporten més a l'Unió Europea de lo que reben, en ocasions han posat traves a l'ampliació del presupost de l'Unió. El cas emblemàtic seria el del [[Regne Unit]] i el [[chèc britànic]].
* El rebuig per les postures '' imperialistes '' de l'Unió Europea i de la [[OTAN]].
+
* El rebuig per les postures '' imperialistes '' de l'Unió Europea i de l'[[OTAN]].
* El rebuig de la política econòmica de la [[Unió Europea]] que alguns designen com [[neolliberal]], i la promoció d'una política econòmica que tinga una orientació més social. Este tipo de euroescepticisme no és, llavors, un rebuig absolut del sistema europeu o de les seues institucions, sino un rebuig de cóm estes són utilisades pels partits polítics en el poder. Els que defenen esta postura formen part generalment de [[partits polítics]] d'esquerra o extrema esquerra, o de grups socials propencs al [[altermundialisme]].  
+
* El rebuig de la política econòmica de l'Unió Europea que alguns designen com [[neolliberal]], i la promoció d'una política econòmica que tinga una orientació més social. Este tipo de euroescepticisme no és, llavors, un rebuig absolut del sistema europeu o de les seues institucions, sino un rebuig de cóm estes són utilisades pels partits polítics en el poder. Els que defenen esta postura formen part generalment de [[partits polítics]] d'esquerra o extrema esquerra, o de grups socials propencs al [[altermundialisme]].  
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
124 718

edicions