Llínea 26: |
Llínea 26: |
| La geometria molecular pot ser especificada en térmens de [[llongitut d'enllaç]], [[àngul d'enllaç]] i [[àngul *torsional]]. La llongitut d'enllaç està definida com la distància mija entre els centres de dos àtoms enllaçats en una molècula donada. Un àngul d'enllaç és l'àngul format per tres àtoms enllaçats consecutivament. Per a quatre àtoms units consecutivament en una cadena llínea, l'àngul *torsional és l'àngul entre el pla format pels tres primers àtoms i el pla format pels tres últims àtoms. | | La geometria molecular pot ser especificada en térmens de [[llongitut d'enllaç]], [[àngul d'enllaç]] i [[àngul *torsional]]. La llongitut d'enllaç està definida com la distància mija entre els centres de dos àtoms enllaçats en una molècula donada. Un àngul d'enllaç és l'àngul format per tres àtoms enllaçats consecutivament. Per a quatre àtoms units consecutivament en una cadena llínea, l'àngul *torsional és l'àngul entre el pla format pels tres primers àtoms i el pla format pels tres últims àtoms. |
| | | |
| + | == Isòmers == |
| + | Els [[isòmer]]s són tipos de molècules que compartixen la mateixa fòrmula química, pero que tenen diferents #geometria, resultant en propietats molt distintes: |
| + | * Una substància "pura" està composta de només un tipo d'isòmer d'una molècula (totes tenen la mateixa estructura geomètrica). |
| + | * Els [[Isomeria estructural|isòmers estructurals]] tenen la mateixa fòrmula química, pero diferent ordenament físic, freqüentment formant #geometria moleculars alternes en propietats molt diferents. Els àtoms no estan enllaçats (conectats) en el mateix orde. |
| + | * Els [[isomeria funcional|isòmers funcionals]] són una classe especial d'isòmers estructurals, on certs grups d'àtoms exhibixen un tipo especial de comportament, com és un éter o un alcohol. |
| + | * Els [[estereoisomería|estereoisòmers]] poden tindre moltes propietats físicoquímiques idèntiques i, al mateix temps, [[activitat biològica]] molt diferent. Açò es deu a que posseïxen la [[quiralitat (química)|quiralitat]] que és molt comuna en els sistemes vivents. Una manifestació d'esta *quiralidad és la seua habilitat per a fer rotar la llum polarisada en direccions diferents. |
| + | * [[Plegament de proteïnes|Protein folding]], que concernix a la complexa geometria i diferents isómers que les [[proteïna]]s poden tindre. |
| + | |
| + | La geometria molecular es representa en una piràmide en la qual en la punta inicial hi ha una molècula d'oxigen en càrrega negativa, quedant en les atres dos puntes dos molècules d'hidrogen en càrrega positiva, que són separades per un àngul de 104.5º; l'enllaç que unix els #hidrogen en l'oxigen es diu enllaç covalent, i també existix un enllaç que unix a una atra piràmide idèntica a l'anteriorment nomenada cridat enllace pont hidrogen. |
| + | |
| + | == Tipos d'estructura molecular == |
| + | |
| + | <center> |
| + | {| class="wikitable sortable" |
| + | |- |
| + | ! Tipo de molècula |
| + | ! Forma |
| + | ! Disposició electrònica<sup>†</sup> |
| + | ! Geometria<sup>‡</sup> |
| + | ! Eixamples |
| + | |- |
| + | ! AX<sub>1</sub>E<sub>n</sub> |
| + | | [[Molècula diatòmica]] |
| + | | [[Archiu:AX1E0-3D-balls.png|100px]] |
| + | | [[Archiu:AX1E0-3D-balls.png|100px]] |
| + | | [[Fluorur de hidrogen|HF]], [[Oxigen molecular|O<sub>2</sub>]], [[monòxit de carbono|CO]] |
| + | |- |
| + | ! AX<sub>2</sub>E<sub>0</sub> |
| + | | [[Geometria molecular llineal|Llineal]] |
| + | | [[Archiu:AX2E0-3D-balls.png|100px]] |
| + | | [[Archiu:Linear-3D-balls.png|100px]] |
| + | | [[Clorur de berili|BeCl<sub>2</sub>]], [[Clorur mercúric|HgCl<sub>2</sub>]], [[Diòxit de carbono|CO<sub>2</sub>]], [[Clorur plumbós|PbCl<sub>2</sub>]] |
| + | |- |
| + | ! AX<sub>2</sub>E<sub>1</sub> |
| + | | [[Geometria molecular angular|Angular]] |
| + | | [[Archiu:AX2E1-3D-balls.png|100px]] |
| + | | [[Archiu:Bent-3D-balls.png|100px]] |
| + | | [[Ion nitrit|NO<sub>2</sub><sup>−</sup>]], [[Diòxit de sofre|SO<sub>2</sub>]], [[ozon|O<sub>3</sub>]] |
| + | |- |
| + | ! AX<sub>2</sub>E<sub>2</sub> |
| + | | [[Geometria molecular tetraèdrica angular|Angular forma "V"]] |
| + | | [[Archiu:AX2E2-3D-balls.png|100px]] |
| + | | [[Archiu:Bent-3D-balls.png|100px]] |
| + | | [[Aigua|H<sub>2</sub>O]], [[Difluorur de oxigen|OF<sub>2</sub>]], [[Clorur de sofre (II)|SCl<sub>2</sub>]] |
| + | |- |
| + | ! AX<sub>2</sub>E<sub>3</sub> |
| + | | [[Geometria molecular llineal|Llineal]] |
| + | | [[Archiu:AX2E3-3D-balls.png|100px]] |
| + | | [[Archiu:Linear-3D-balls.png|100px]] |
| + | | [[Difluorur de xenó|XeF<sub>2</sub>]], [[Triyodur|I<sub>3</sub><sup>−</sup>]] |
| + | |- |
| + | ! AX<sub>3</sub>E<sub>0</sub> |
| + | | [[Geometría molecular trigonal plana|Trigonal plana]] |
| + | | [[Archiu:AX3E0-3D-balls.png|100px]] |
| + | | [[Archiu:Trigonal-3D-balls.png|100px]] |
| + | | [[Trifluorur de bor|BF<sub>3</sub>]], [[Carbonat|CO<sub>3</sub><sup>2−</sup>]], [[Ion nitrat|NO<sub>3</sub><sup>−</sup>]], [[Òxit de sofre (VI)|SO<sub>3</sub>]] |
| + | |- |
| + | ! AX<sub>3</sub>E<sub>1</sub> |
| + | | [[Tetraedro piramidal]] |
| + | | [[Archiu:AX3E1-3D-balls.png|100px]] |
| + | | [[Archiu:Pyramidal-3D-balls.png|100px]] |
| + | | [[Amoniaco|NH<sub>3</sub>]], [[Triclorur de fòsfor|PCl<sub>3</sub>]] |
| + | |- |
| + | ! AX<sub>3</sub>E<sub>2</sub> |
| + | | [[Geometria molecular en forma de T|Forma de T]] |
| + | | [[Archiu:AX3E2-3D-balls.png|100px]] |
| + | | [[Archiu:T-shaped-3D-balls.png|100px]] |
| + | | [[Trifluorur de clor|ClF<sub>3</sub>]], [[Trifluorur de brom|BrF<sub>3</sub>]] |
| + | |- |
| + | ! AX<sub>4</sub>E<sub>0</sub> |
| + | | [[Geometria molecular tetraèdrica|Tetraèdrica]] |
| + | | [[Archiu:AX4E0-3D-balls.png|100px]] |
| + | | [[Archiu:Tetrahedral-3D-balls.png|100px]] |
| + | | [[Metà|CH<sub>4</sub>]], [[Ió metafosfat|PO<sub>4</sub><sup>3−</sup>]], [[Ió sulfat|SO<sub>4</sub><sup>2−</sup>]], [[Ió perclorat|ClO<sub>4</sub><sup>−</sup>]] |
| + | |- |
| + | ! AX<sub>4</sub>E<sub>1</sub> |
| + | | [[Geometria molecular en forma de balancí|Balancí]] |
| + | | [[Archiu:AX4E1-3D-balls.png|100px]] |
| + | | [[Archiu:Seesaw-3D-balls.png|100px]] |
| + | | [[Tetrafluorur de sofre|SF<sub>4</sub>]] |
| + | |- |
| + | ! AX<sub>4</sub>E<sub>2</sub> |
| + | | [[Geometria molecular cuadrada plana|Cuadrada plana]] |
| + | | [[Archiu:AX4E2-3D-balls.png|100px]] |
| + | | [[Archiu:Square-planar-3D-balls.png|100px]] |
| + | | [[Tetrafluorur de xenó|XeF<sub>4</sub>]] |
| + | |- |
| + | ! AX<sub>5</sub>E<sub>0</sub> |
| + | | [[Geometria molecular bipiramidal trigonal|Bipiràmide trigonal]] |
| + | | [[Archiu:Trigonal-bipyramidal-3D-balls.png|100px]] |
| + | | [[Archiu:Trigonal-bipyramidal-3D-balls.png|100px]] |
| + | | [[Pentaclorur de fòsfor|PCl<sub>5</sub>]] |
| + | |- |
| + | ! AX<sub>5</sub>E<sub>1</sub> |
| + | | [[Geometria molecular piramidal cuadrangular|Piràmide cuadrangular]] |
| + | | [[Archiu:AX5E1-3D-balls.png|100px]] |
| + | | [[Archiu:Square-pyramidal-3D-balls.png|100px]] |
| + | | [[Pentafluroru de clor|ClF<sub>5</sub>]], [[Pentafluorur de brom|BrF<sub>5</sub>]] |
| + | |- |
| + | ! AX<sub>6</sub>E<sub>0</sub> |
| + | | [[Geometria molecular octaèdrica|Octaèdrica]] |
| + | | [[Archiu:AX6E0-3D-balls.png|100px]] |
| + | | [[Archiu:Octahedral-3D-balls.png|100px]] |
| + | | [[Hexafluorur de sofre|SF<sub>6</sub>]] |
| + | |- |
| + | ! AX<sub>6</sub>E<sub>1</sub> |
| + | | [[Geometría molecular piramidal pentagonal|Piràmide pentagonal]] |
| + | | [[Archiu:AX6E1-3D-balls.png|100px]] |
| + | | [[Archiu:Pentagonal-pyramidal-3D-balls.png|100px]] |
| + | | XeOF{{su|—|5}}, IOF{{su|2-|5}}<ref>{{cita publicació| first1 = E. |
| + | | títul = Mean amplitudes of vibration of the pentagonal pyramidal XeOF<sub>5</sub><sup>−</sup> and IOF<sub>5</sub><sup>2−</sup> anions |
| + | | publicació = Journal of Fluorine Chemistry |
| + | | volume = 101 |
| + | | last1 = Baran |
| + | | pàgines = 61–63 |
| + | | any = 2000 |
| + | | doi = 10.1016/S0022-1139(99)00194-3 |
| + | }}</ref> |
| + | |- |
| + | ! AX<sub>7</sub>E<sub>0</sub> |
| + | | [[Geometría molecular bipiramidal pentagonal|Bipiràmide pentagonal]] |
| + | | [[Archiu:AX7E0-3D-balls.png|100px]] |
| + | | [[Archiu:Pentagonal-bipyramidal-3D-balls.png|100px]] |
| + | | [[Ió heptafluorur de yodo|IF<sub>7</sub>]] |
| + | |} |
| + | </center> |
| + | |
| + | <center><small>''† Disposició electrònica incloent els parells no enllaçants (mostrats en groc)''</small></center> |
| + | |
| + | <center><small>''‡ Geometria observada (excloent els parells no enllaçants)''</small></center> |
| + | |
| + | == Referències == |
| + | {{Listaref}} |
| + | |
| + | == Bibliografia == |
| + | * {{Cita publicación |
| + | | autor = García González, Luis Ignacio |
| + | | título = Cómo introducir la geometría molecular en 3º de la ESO |
| + | | año = 2008 |
| + | | revista = [[Anales de la Real Sociedad Española de Química]] |
| + | | volumen = 104 |
| + | | número = 1 |
| + | | id = ISSN=1575-3417 , pp. 47-49 |
| + | | url = http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2558239 |
| + | }} |
| + | |
| + | == Enllaços externs == |
| + | {{Commonscat|Molecular geometry}} |
| | | |
| | | |