8229
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 4:
Llínea 4: − Llínea 20:
Llínea 19: − − Llínea 48:
Llínea 45: − −
sense resum d'edició
El químic [[Linus Pauling]] va desenrollar per primera volta la teoria de l'hibridació en la finalitat d'explicar l'estructura de les molècules com el [[metà]] (CH<sub>4</sub>) en 1931.<ref>{{citation | last=Pauling | first=L. | year=1931 | title=The nature of the chemical bond. Application of results obtained from the quantum mechanics and from a theory of paramagnetic susceptibility to the structure of molecules | journal=[[Journal of the American Chemical Society]] | volume=53 |issue=4 | pages=1367–1400 | doi=10.1021/ja01355a027 }}</ref>Este concepte va ser desenrollat per a este tipo de sistemes químics senzills, pero l'enfocament va ser més tart aplicat més àmpliament, i hui es considera una [[heurística]] eficaç per a la racionalisació de les estructures de [[compost orgànic|composts orgànics]].
El químic [[Linus Pauling]] va desenrollar per primera volta la teoria de l'hibridació en la finalitat d'explicar l'estructura de les molècules com el [[metà]] (CH<sub>4</sub>) en 1931.<ref>{{citation | last=Pauling | first=L. | year=1931 | title=The nature of the chemical bond. Application of results obtained from the quantum mechanics and from a theory of paramagnetic susceptibility to the structure of molecules | journal=[[Journal of the American Chemical Society]] | volume=53 |issue=4 | pages=1367–1400 | doi=10.1021/ja01355a027 }}</ref>Este concepte va ser desenrollat per a este tipo de sistemes químics senzills, pero l'enfocament va ser més tart aplicat més àmpliament, i hui es considera una [[heurística]] eficaç per a la racionalisació de les estructures de [[compost orgànic|composts orgànics]].
== Hibridació sp3 ==
== Hibridació sp3 ==
\frac{\,\,}{2p_Z}
\frac{\,\,}{2p_Z}
</math>}}
</math>}}
Per a satisfer el seu estat energètic inestable, un àtom de [[valència (química)|valència]] com el del [[carbono]], en orbitals [[regla de l'octet|parcialment plens]] (2p<sub>x</sub> i 2p<sub>i</sub> necessitarien tindre dos electrons) tendix a formar enllaços en atres àtoms que tinguen electrons disponibles. Per això, no és prou simplement colocar un electró en cada orbital necessitat. En la naturalea, este tipo d'àtoms redistribuïxen els seus electrons formant orbitals híbrits. En el cas del carbono, un dels electrons de l'orbital 2s és extret i s'ubica en l'orbital 2p<sub>z</sub>. Aixina, els quatre últims orbitals tenen un electró cada u:
Per a satisfer el seu estat energètic inestable, un àtom de [[valència (química)|valència]] com el del [[carbono]], en orbitals [[regla de l'octet|parcialment plens]] (2p<sub>x</sub> i 2p<sub>i</sub> necessitarien tindre dos electrons) tendix a formar enllaços en atres àtoms que tinguen electrons disponibles. Per això, no és prou simplement colocar un electró en cada orbital necessitat. En la naturalea, este tipo d'àtoms redistribuïxen els seus electrons formant orbitals híbrits. En el cas del carbono, un dels electrons de l'orbital 2s és extret i s'ubica en l'orbital 2p<sub>z</sub>. Aixina, els quatre últims orbitals tenen un electró cada u:
{{equació|<math>
{{equació|<math>
Dels quatre orbitals aixina formats, un (25%) és provinent de l'orbital ''s'' (el 2s) del carbono i tres (75%) provinents dels orbitals ''p'' (2p). No obstant tots se sobreponen en aportar l'hibridació producte de l'enllaç. Tridimensionalment, la distància entre un hidrogen i l'atre en el metà són equivalents i iguals a un [[àngul]] de 109,5°.
Dels quatre orbitals aixina formats, un (25%) és provinent de l'orbital ''s'' (el 2s) del carbono i tres (75%) provinents dels orbitals ''p'' (2p). No obstant tots se sobreponen en aportar l'hibridació producte de l'enllaç. Tridimensionalment, la distància entre un hidrogen i l'atre en el metà són equivalents i iguals a un [[àngul]] de 109,5°.