2744
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 5:
Llínea 5: − + Llínea 13:
Llínea 13: − + Llínea 21:
Llínea 21: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + − [[Categoria:Química]]
sense resum d'edició
En [[Química]], un '''enllaç iònic''' o '''electrovalent''' és l'unió de [[àtoms]] que resulta de la presència d'atracció [[electrostàtica]] entre els [[ió]]ns de distint signe, és dir, un fortament [[electropositiu]] (baixa [[energia de ionisació]]) i un atre fortament [[electronegatiu]] (alta [[afinitat electrònica]]).<ref>[https://books.google.es/books?id=fovdRFMao-AC&pg=PA114&dq=un+enlace+i%C3%B3nico&hl=es&sa=X&redir_esc=y#v=onepage&q=un%20enlace%20i%C3%B3nico&f=false ''Física y Química 1º Bachillerato'', pág 108, en Google libros]</ref>Això es dona quan en l'enllaç, un dels [[Àtom|àtoms]] capta [[Electrons|electrons]] de l'atre. L'atracció electrostàtica entre els ions de càrrega oposta causa que s'unixquen i formen un [[compost]] químic simple, ací no es fusionen; sino que un dona i un atre rep. Per a que un enllaç iònic es genere és necessari que la diferència (delta) d'electronegativitat siga més que 1, 7 ([[Escala de Pauling]])<ref>[https://books.google.es/books?id=qx7Tw_7XxM4C&pg=PA47&dq=1, 7+Escala+de+Pauling&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjstqWr5ovKAhXHaRQKHayRD6AQ6AEIJTAB#v=onepage&q=1%2C7%20Escala%20de%20Pauling&f=false ''Fisica Y Quimica. Vol. III: Quimica I. Profesores de Educacion Secundaria ...'', pág 47, Google libros]</ref>.
En [[Química]], un '''enllaç iònic''' o '''electrovalent''' és l'unió de [[àtoms]] que resulta de la presència d'atracció [[electrostàtica]] entre els [[ió]]és de distint signe, és dir, un fortament [[electropositiu]] (baixa [[energia de ionisació]]) i un atre fortament [[electronegatiu]] (alta [[afinitat electrònica]]).<ref>[https://books.google.es/books?id=fovdRFMao-AC&pg=PA114&dq=un+enlace+i%C3%B3nico&hl=es&sa=X&redir_esc=y#v=onepage&q=un%20enlace%20i%C3%B3nico&f=false ''Física y Química 1º Bachillerato'', pág 108, en Google libros]</ref>Això es dona quan en l'enllaç, un dels [[Àtom|àtoms]] capta [[Electrons|electrons]] de l'atre. L'atracció electrostàtica entre els ions de càrrega oposta causa que s'unixquen i formen un [[compost]] químic simple, ací no es fusionen; sino que un dona i un atre rep. Per a que un enllaç iònic es genere és necessari que la diferència (delta) d'electronegativitat siga més que 1, 7 ([[Escala de Pauling]])<ref>[https://books.google.es/books?id=qx7Tw_7XxM4C&pg=PA47&dq=1, 7+Escala+de+Pauling&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjstqWr5ovKAhXHaRQKHayRD6AQ6AEIJTAB#v=onepage&q=1%2C7%20Escala%20de%20Pauling&f=false ''Fisica Y Quimica. Vol. III: Quimica I. Profesores de Educacion Secundaria ...'', pág 47, Google libros]</ref>.
Cal resaltar que cap enllaç és totalment iònic, sempre hi haurà una contribució en l'enllaç que se li puga atribuir al compartiment dels electrons en el mateix enllaç (covalencia).<ref>[https://books.google.es/books?id=okQZdnD_MvQC&pg=PA34&dq=enlace+es+totalmente+i%C3%B3nico&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwji7d2crvrKAhVFWxQKHW2DA2kQ6AEIIzAB#v=onepage&q=enlace%20es%20totalmente%20i%C3%B3nico&f=false ''Quimica Orgánica, '' pag 34, en google libros]</ref>
Cal resaltar que cap enllaç és totalment iònic, sempre hi haurà una contribució en l'enllaç que se li puga atribuir al compartiment dels electrons en el mateix enllaç (covalencia).<ref>[https://books.google.es/books?id=okQZdnD_MvQC&pg=PA34&dq=enlace+es+totalmente+i%C3%B3nico&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwji7d2crvrKAhVFWxQKHW2DA2kQ6AEIIzAB#v=onepage&q=enlace%20es%20totalmente%20i%C3%B3nico&f=false ''Quimica Orgánica, '' pag 34, en google libros]</ref>
Ya que els elements implicats tenen elevades diferències d'electronegativitat, este enllaç sol donar-se entre un [[Metaloide|compost metàlic]] i un [[No metal|no metàlic]].<ref>[https://books.google.es/books?id=sjizVaqQA8gC&pg=PA503&dq=i%C3%B3nico+entre+un+compuesto+met%C3%A1lico+y+uno+no+met%C3%A1lico&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwik9Z-gr_rKAhUEthQKHfbYAxwQ6AEITTAJ#v=onepage&q=i%C3%B3nico%20entre%20un%20compuesto%20met%C3%A1lico%20y%20uno%20no%20met%C3%A1lico&f=false ''Electrotecnia, '' pag 503 en Google libros]</ref> Es produïx una transferència electrònica total d'un àtom<ref>[https://books.google.es/books?id=rXvW2Y2130wC&pg=PA14&dq=enlace+i%C3%B3nico+transferencia+electr%C3%B3nica+total&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwip_-qGmLTMAhUCRhQKHZKRDzUQ6AEILjAD#v=onepage&q=enlace%20i%C3%B3nico%20transferencia%20electr%C3%B3nica%20total&f=false ''Química orgánica: conceptos y aplicaciones, '' pag 14 en Google libros]</ref> a un atre formant-se ions de diferent signe. El [[metal]] dona un o més electrons formant ions en càrrega positiva o [[catió|cations]] en una [[configuració electrònica]] estable.<ref>[https://books.google.es/books?id=yiY6AgAAQBAJ&pg=PA9&dq=enlace+i%C3%B3nico+metal+dona++electrones&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwiYgfrrsfrKAhUH1xQKHXsuB1wQ6AEIHDAA#v=onepage&q=enlace%20i%C3%B3nico%20metal%20dona%20%20electrones&f=false ''MÓDULO 2 FÍSICA, '' pag 9, en Google libros]</ref>
Ya que els elements implicats tenen elevades diferències d'electronegativitat, este enllaç sol donar-se entre un [[Metaloide|compost metàlic]] i un [[No metal|no metàlic]].<ref>[https://books.google.es/books?id=sjizVaqQA8gC&pg=PA503&dq=i%C3%B3nico+entre+un+compuesto+met%C3%A1lico+y+uno+no+met%C3%A1lico&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwik9Z-gr_rKAhUEthQKHfbYAxwQ6AEITTAJ#v=onepage&q=i%C3%B3nico%20entre%20un%20compuesto%20met%C3%A1lico%20y%20uno%20no%20met%C3%A1lico&f=false ''Electrotecnia, '' pag 503 en Google libros]</ref> Es produïx una transferència electrònica total d'un àtom<ref>[https://books.google.es/books?id=rXvW2Y2130wC&pg=PA14&dq=enlace+i%C3%B3nico+transferencia+electr%C3%B3nica+total&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwip_-qGmLTMAhUCRhQKHZKRDzUQ6AEILjAD#v=onepage&q=enlace%20i%C3%B3nico%20transferencia%20electr%C3%B3nica%20total&f=false ''Química orgánica: conceptos y aplicaciones, '' pag 14 en Google libros]</ref> a un atre formant-se ions de diferent signe. El [[metal]] dona un o més electrons formant ions en càrrega positiva o [[catió|cations]] en una [[configuració electrònica]] estable.<ref>[https://books.google.es/books?id=yiY6AgAAQBAJ&pg=PA9&dq=enlace+i%C3%B3nico+metal+dona++electrones&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwiYgfrrsfrKAhUH1xQKHXsuB1wQ6AEIHDAA#v=onepage&q=enlace%20i%C3%B3nico%20metal%20dona%20%20electrones&f=false ''MÓDULO 2 FÍSICA, '' pag 9, en Google libros]</ref>
Estos electrons després ingressen en el no metal, originant un ió carregat negativament o [[anió]], que també té configuració electrònica estable. Són estables puix abdós, segons la [[regla de l'octet]] o per la [[estructura de Lewis]] adquirixen 8 electrons en la seua capa més exterior ([[capa de valència]]), encara que açò no és del tot cert ya que contem en vàries excepcions, la del [[hidrogen]] (H) que s'aplega a l'octet en dos electrons, el [[berili]] (Be) en 4, el [[alumini]] (Al) i el [[bor]] (B) que es rodegen de sis (estes últimes dos espècies formen aductes àcit-base per a aplegar a l'octet convencional de 8 electrons).
Estos electrons després ingressen en el no metal, originant un ió carregat negativament o [[anió]], que també té configuració electrònica estable. Són estables puix abdós, segons la [[regla de l'octet]] o per la [[estructura de Lewis]] adquirixen 8 electrons en la seua capa més exterior ([[capa de valència]]), encara que açò no és del tot cert ya que contem en vàries excepcions, la del [[hidrogen]] (H) que s'aplega a l'octet en dos electrons, el [[berili]] (Be) en 4, el [[alumini]] (Al) i el [[bor]] (B) que es rodegen de sis (estes últimes dos espècies formen *aductos àcit-base per a aplegar a l'octet convencional de 8 electrons).
Els [[compost iònic|composts iònics]] formen rets cristalines constituïdes per N. ions de càrrega oposta, units per forces electrostàtiques. Este tipo d'atracció determina les propietats observades. Si l'atracció electrostàtica és forta, es formen sòlits cristalins d'elevat [[punt de fusió]] i insolubles en [[aigua]]; si l'atracció és menor, com en el cas del [[clorur sòdic|NaCl]], el punt de fusió també és menor i, en general, són solubles en aigua i insolubles en líquits [[apolar]]s, com el [[benzé]] o el [[disulfur de carbono]].<ref>Jimeno, ''et al. '' 1999. ''Biología II''. Santillana, Barcelona. ISBN 84-7911-813-X</ref>
Els [[compost iònic|composts iònics]] formen rets cristalines constituïdes per N. ions de càrrega oposta, units per forces electrostàtiques. Este tipo d'atracció determina les propietats observades. Si l'atracció electrostàtica és forta, es formen sòlits cristalins d'elevat [[punt de fusió]] i insolubles en [[aigua]]; si l'atracció és menor, com en el cas del [[clorur sòdic|NaCl]], el punt de fusió també és menor i, en general, són solubles en aigua i insolubles en líquits [[apolar]]s, com el [[benzé]] o el [[disulfur de carbono]].<ref>Jimeno, ''et al. '' 1999. ''Biología II''. Santillana, Barcelona. ISBN 84-7911-813-X</ref>
[[Archiu:Sodium-chloride-3D-ionic.png|thumb|Enllaç iònic en un cristal de NaCl.]]
[[Archiu:Sodium-chloride-3D-ionic.png|thumb|Enllaç iònic en un cristal de NaCl.]]
Algunes característiques d'este tipo d'enllaç són:
* Els seus enllaços són molt forts (depén fortament de la naturalea dels ions).
* Són sòlits a temperatura ambiente i posseïxen una estructura [[cristal]]ina en el [[sistema cúbic]]. (Hi ha composts iònics que són líquits a temperatura ambiente denominats "líquits iònics" o "Ixes Derretides", en un camp d'aplicació jagantesc.)
* Alts [[punt de fusió|punts de fusió]] (entre 300&*nbsp; [[Grau Celsius|°C]] i 1000°C) i [[ebullició]] (Si l'enllaç té un caràcter covalent alt, pot ser que estos valors disminuïxquen abruptament)
* Són enllaços resultants de l'interacció entre els [[metal]]és dels [[Grup de la taula periòdica|grups]] [[Alcalí|I]] i [[*Alcalinotérreo|II]] i els no metals dels grups [[*Anfígeno|VI]] i [[Halogen|VII]].
* Són [[solubilitat|solubles]] en [[aigua]] i atres dissolucions aquoses pel [[dipol elèctric]] que presenten les [[molècula d'aigua|molècules d'aigua]]; capaços de *solvatar als ions, compensant aixina l'energia de ret cristalina. (No tots els composts iònics es poden *solubilizar fàcilment en aigua, ya siga per la poca energia d'solvatació dels ions o pel caràcter covalent del compost iònic):
* Una volta en [[dissolució aquosa]] són excelents conductors de [[electricitat]], ya que llavors els ions queden lliures. (Hi ha una gran varietat de composts iònics que són poc o molt poc solubles en dissolució aquosa, també pel caràcter covalent del compost i que no permet que l'aigua separe fàcilment la ret cristalina, resultant aixina en una molt pobra conductivitat en dissolució)
* En [[estat sòlit]] no conduïxen l'electricitat, ya que els ions ocupen posicions molt fixes en la ret. Si utilisem un bloc de [[Sal (condiment)|sal]] com a part d'un circuit en lloc del cable, el circuit no funcionarà. Aixina tampoc funcionarà una pera si utilisem com a part d'un [[circuit]] una gaveta de [[aigua]], pero si dissolem sal en abundància en dita gaveta, la pera del circuit s'encendrà. Açò es deu a que els ions dissolts de la sal són capaces d'acodir al pol opost (al seu signe) de la [[Pila elèctrica|pila]] del circuit i, per això, est funciona.<ref>[https://books.google.es/books?id=fovdRFMao-AC&pg=PA107&dq=no+sigue+regla+del+octeto&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjA_Ivos_rKAhWEVhQKHfk3ADoQ6AEIJjAB#v=onepage&q=no%20sigue%20regla%20del%20octeto&f=false ''Física y Química 1º Bachillerato, '' pág. 111.] En Google Libros.</ref>
== Classificació ==
Els ions es classifiquen en dos tipos:
a) [[Anió]]: És un ió en [[càrrega elèctrica]] negativa, #lo que significa que els àtoms que ho conformen tenen un excés de [[electrons]]. Comunament els anió estan formats per [[no metal]]és, encara que hi ha certs #anió formats per metals i no metals. Els #anió més habituals són (el número entre paréntesis indica la càrrega):
* F<sup>-</sup> [[fluorur]].
* Cl<sup>-</sup> [[clorur]].
* Br<sup>-</sup> [[bromur]].
* I<sup>-</sup> [[yodur]].
* S <sup>2-</sup> [[sulfur]].
* SO<sub>4</sub><sup>2-</sup> [[sulfat]].
* NO<sub>3</sub><sup>-</sup> [[nitrat]].
* PO<sub>4</sub><sup>3-</sup> [[fosfat]].
* ClO<sup>-</sup> [[hipoclorit]].
* ClO<sub>2</sub><sup>-</sup> [[clorit]].
* ClO<sub>3</sub><sup>-</sup> [[clorat]].
* ClO<sub>4</sub><sup>-</sup> [[perclorat]].
* CO<sub>3</sub><sup>2-</sup> [[carbonat]].
* BO<sub>3</sub> <sup>3-</sup> [[borat]].
* MnO<sub>4</sub><sup>-</sup> [[permanganat]].
* CrO<sub>4</sub><sup>2-</sup> [[cromat]].
* Cr<sub>2</sub>O<sub>7</sub><sup>2-<sub> </sub></sup>dicromato ((2 àcit cròmic)-H<sub>2</sub>O)=H<sub>4</sub>Cr<sub>2</sub>O<sub>8 </sub>- H<sub>2</sub>O=H<sub>2</sub>Cr<sub>2</sub>O<sub>7</sub>=<sub> </sub>àcit dicròmic)
b) [[Catió]]: és un ió en càrrega elèctrica positiva. Els més comuns es formen a partir de metals, pero hi ha certs cations formats en no metals.
* Na<sup>+</sup> [[sodi]].
* K<sup>+</sup> [[potasi]].
* Ca<sup>2+</sup> [[calci]].
* Ba<sup>2+</sup> [[bari]].
* Mg<sup>2+</sup> [[magnesi]].
* Al<sup>3+</sup> [[alumini]].
* Pb<sup>2+</sup> [[plomo (II)]].
* Zn<sup>2+</sup> [[zinc]] (o cinc).
* Fe<sup>2+</sup> [[hierro]] (II) o ferrós.
* Fe<sup>3+</sup> [[hierro]] (III) o férric.
* Cu<sup>+</sup> [[coure (I)]] o cuprós (encara que en realitat, este ió és Cu<sub>2</sub>(2+)).
* Cu<sup>2+</sup> [[coure (II)]] o cúpric.
* Hg<sup>+</sup> [[mercurio (I)]] o mercuriós (aunque en veritat, este ió és Hg<sub>2</sub>(2+)).
* Hg<sup>2+</sup> [[mercuri (II)]] o mercúric.
* Ag<sup>+</sup> [[plata (I)]].
* Cr<sup>3+</sup> [[crom]] (III).
* Mn<sup>2+</sup> [[manganés]] (II).
* Co<sup>2+</sup> [[cobalt]] (II) o cobaltós.
* Co<sup>3+</sup> [[cobalt]] (III) o cobàltic.
* Ni<sup>2+</sup> [[níquel]] (II) o niquelós.
* Ni<sup>3+</sup> [[níquel]] (IIII) o niquélic.
* NH<sub>4</sub><sup>+</sup> [[amoni]].
== Bibliografia ==
* <small>[https://books.google.es/books?id=3l-KCAAAQBAJ&pg=PA8&dq=caracter%C3%ADsticas+de+enlace+i%C3%B3nico&hl=es&sa=X&redir_esc=y#v=onepage&q=caracter%C3%ADsticas%20de%20enlace%20i%C3%B3nico&f=false] '''''Química aplicada a la ingeniería. ''''' Escrito por Caselles Pomares María José, Gómez Antón María Rosa, Molero Meneses Mariano, Sardá Hoyo Jesús, Google libros</small>
== Referències ==
{{listaref}}
[[Categoria:Enllaç químic]]
[[Categoria:Enllaç químic]]
[[Categoria:Ions]]
[[Categoria:Ions]]
{{Traduït de|es|Enlce iónico}}
{{Traduït de|es|Enlce iónico}}