2744
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 7:
Llínea 7: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
Els coeficients ''c<sub>*ij</sub>'' poden ser determinats numèricament per substitució d'esta equació per la de [[Equació de Schrödinger|Schrödinger]] i l'aplicació del [[principi variacional]]. Este método es diu [[Método d'orbitals moleculars com una combinació llineal d'orbitals atòmics|combinació llineal d'orbitals atòmics]] i s'utilisa en la [[química computacional]]. Una transformació unitària adicional pot ser aplicada en el sistema per a accelerar la convergència en alguns combinacions computacionals. La teoria dels orbitals moleculars ha segut vista com a competidora de la [[teoria de l'enllaç de valència]] en els anys 1930, pero es va descobrir despuix que els dos métodos estan íntimament relacionats i que quan són estesos són equivalents.
Els coeficients ''c<sub>*ij</sub>'' poden ser determinats numèricament per substitució d'esta equació per la de [[Equació de Schrödinger|Schrödinger]] i l'aplicació del [[principi variacional]]. Este método es diu [[Método d'orbitals moleculars com una combinació llineal d'orbitals atòmics|combinació llineal d'orbitals atòmics]] i s'utilisa en la [[química computacional]]. Una transformació unitària adicional pot ser aplicada en el sistema per a accelerar la convergència en alguns combinacions computacionals. La teoria dels orbitals moleculars ha segut vista com a competidora de la [[teoria de l'enllaç de valència]] en els anys 1930, pero es va descobrir despuix que els dos métodos estan íntimament relacionats i que quan són estesos són equivalents.
== Visió general de la teoria ==
D'acort en la teoria dels orbitals moleculars, els [[enllaç covalent|enllaços covalents]] de les molècules es formen per solapament d'orbitals atòmics, de manera que els nous orbitals moleculars pertanyen a la molècula sancera i no a un sol àtom. Durant la formació d'un enllaç, els orbitals atòmics s'acosten i comencen a solaparse, lliberant energia a mesura que l'electró de cada àtom és atret per la càrrega positiva del núcleu de l'atre àtom. Quant mayor siga el solapament, major serà la solsida d'energia i, per lo tant, menor serà l'energia de l'orbital molecular. Si el procés d'aproximació dels àtoms continua, els núcleus atòmics poden aplegar a repelir-se mútuament, #lo que fa que l'energia del sistema aumente. Açò significa que la màxima estabilitat (mínima energia) s'alcança quan els núcleus es troben a una distància determinada que es coneix com [[llongitut d'enllaç]].<ref>{{cita libro|autor=Biasoli, Weitz, Chandías |título=Química Orgánica|ubicación=Buenos Aires | editorial=Kapelusz|año=1982|id=}}</ref>
Segons la teoria dels orbitals moleculars, el número d'orbitals moleculars és igual al número de [[orbitals atòmics]] que es solapen. L'orbital molecular de menor energia es forma quan es solapan dos orbitals atòmics que estan en fase. Este orbital conté als dos electrons i manté als dos àtoms units, per #lo que es denomina '''orbital molecular enllaçant'''. No obstant, es forma un atre orbital molecular, que posseïx una energia major que la suma de les energies dels dos orbitals atòmics separats. Este orbital molecular es denomina '''antienllaçant''' i és destructiu, és dir, si els electrons es trobaren en este orbital, els dos àtoms es repelirien.<ref>[http://www.ch.ic.ac.uk/vchemlib/course/mo_theory/main.html Introduction to Molecular Orbital Theory] - Imperial College London</ref>
L'orbital antienllaçant, correspon en la teoria de Lewis a l'orbital ocupat per aquells electrons que no es compartixen (cridats "parells no enllaçants" en dita teoria). Per eixemple, en el cas de la molècula d'oxigen, existixen dos parells enllaçants i quatre parells no enllaçants. Els parells enllaçants ocupen els orbitals sigma gerade i pi ungerade (en el nivell 2 d'energia), els quals són orbitals enllaçants, i els parells no enllaçants ocupen els orbitals 2s (que no es compartixen) i els orbitals pi gerade, ya que tenen menor energia (són més estables) que els *sigma *
gerade.
{{Traduït de|es|Teoría de los orbitales moleculares}}