2744
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 6:
Llínea 6: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
àtoms d'hidrogen, en més, menys, i térmens d'intercanvi (bescanvi), per a formar un [[enllaç covalent]]. Va cridar al seu associat [[Fritz London]] i varen treballar els detalls de la teoria en el curs de la nit.<ref>[http://osulibrary.oregonstate.edu/specialcollections/coll/pauling/bond/people/heitler.html Walter Heitler] - Key participants in the development of Linus Pauling's ''The Nature of the Chemical Bond''.</ref>
àtoms d'hidrogen, en més, menys, i térmens d'intercanvi (bescanvi), per a formar un [[enllaç covalent]]. Va cridar al seu associat [[Fritz London]] i varen treballar els detalls de la teoria en el curs de la nit.<ref>[http://osulibrary.oregonstate.edu/specialcollections/coll/pauling/bond/people/heitler.html Walter Heitler] - Key participants in the development of Linus Pauling's ''The Nature of the Chemical Bond''.</ref>
Posteriorment, [[Linus Pauling]] va usar les idees de parells enllaçants de Lewis junt en la teoria de Heitler-London per a desenrollar atres dos conceptes claus en la teoria EV: [[resonància (química)|resonància]] (1928) i [[hibridació (química)|hibridació d'orbitals]] (1930). Segons [[Charles Coulson]], autor de l'aclamat llibre de 1952, ''Valence'', este periodo marca el naiximent de la "teoria d'enllaç de valència moderna", en contrast en les velles teories d'enllaç de valència, que són essencialment teories electròniques de [[valència (química)|valència]], expressades en térmens pre-mecànic-ondulatoris. La teoria de resonància va ser criticada com a imperfecta pels químics soviètics en la década de 1950.<ref> I. Hargittai, When Resonance Made Waves, The Chemical Intelligencer 1, 34 Rawr (HH)(1995)) </ref>
Posteriorment, [[Linus Pauling]] va usar les idees de parells enllaçants de Lewis junt en la teoria de Heitler-London per a desenrollar atres dos conceptes claus en la teoria EV: [[resonància (química)|resonància]] (1928) i [[hibridació (química)|hibridació d'orbitals]] (1930). Segons [[Charles Coulson]], autor de l'aclamat llibre de 1952, ''Valence'', este periodo marca el naiximent de la "teoria d'enllaç de valència moderna", en contrast en les velles teories d'enllaç de valència, que són essencialment teories electròniques de [[valència (química)|valència]], expressades en térmens pre-mecànic-ondulatoris. La teoria de resonància va ser criticada com a imperfecta pels químics soviètics en la década de 1950.<ref> I. Hargittai, When Resonance Made Waves, The Chemical Intelligencer 1, 34 Rawr (HH)(1995)) </ref>
== Teoria ==
Una estructura d'enllaç de valència és similar a una [[estructura de Lewis]], no obstant, poden escriure's vàries estructures d'enllaç de valència on no pot escriure's només una estructura de Lewis. Cadascuna d'estes estructures de EV representa a una estructura de Lewis específica. La combinació de les estructures d'enllaç de valència és el punt principal de la teoria de [[resonància (química)|resonància]]. La teoria de l'enllaç de valència considera que el [[solapamient]] de [[orbital atòmic|orbitals atòmics]] dels àtoms participants formant un [[enllaç químic]]. Pel traslap, és més provable que els electrons estiguen en la regió de l'enllaç. La teoria de l'enllaç de valència considera als enllaços com a orbitals dèbilment emparellats (traslap menut). Típicament, la teoria de l'enllaç de valència és més fàcil d'amprar en molècules en el [[estat basal]].
== La teoria d'enllaç de valència hui ==
La teoria de l'enllaç de valència complementa a la [[teoria d'orbitals moleculars]]. La teoria d'orbitals moleculars pot predir propietats magnètiques ([[diamagnetisme]] i [[paramagnetisme]]) d'una forma més directa, encara que la teoria d'enllaç de valència en una forma complicada genera els mateixos resultats. La teoria de l'enllaç de valència veu les propietats de [[aromaticitat]] en les molècules que la presenten com a degudes a la resonància entre les estructures de *Kekulé, *Dewar i possiblement iòniques, mentres que la teoria d'orbitals moleculars les veu com la deslocalisació dels electrons π. Les matemàtiques subjacents també són una miqueta més complicades, llimitant el tractament per mig de la teoria d'enllaç de valència a molècules relativament menudes. Per una atra part, la teoria de l'enllaç de valència proveïx una descripció més fàcil de visualisar de la reorganisació de la càrrega electrònica que té lloc quan es trenquen i es formen enllaços durant el curs d'una reacció química. En particular, la teoria de l'enllaç de valència prediu correctament la dissociació de molècules diatòmiques homonuclears en àtoms separats, mentres que la teoria d'orbitals moleculars en la seua forma simple prediu la dissociació en una mescla d'àtoms i ions.
Més recentment, alguns grups han desenrollat lo que freqüentment es dia teoria moderna de l'enllaç de valència. Esta teoria reemplaça el traslap d'orbitals atòmics en el traslap d'orbitals d'enllaç de valència que s'expandix per tota la molècula. Les energies resultants són més competitives quan s'introduïx [[correlació electrònica]] basada en les funcions d'ona de referència de [[Hartree-Fock]].
== Aplicacions de la teoria de l'enllaç de valència ==
Un aspecte important de la teoria de l'enllaç de valència és la condició de màxim solapament que conduïx a la formació dels enllaços possibles més forts. Esta teoria s'usa per a explicar la formació d'enllaços covalent en moltes molècules.
'''Per eixemple''' en el cas de la molècula F<sub>2</sub>, l'enllaç F-F està format pel solapament d'orbitals p de dos àtoms de flúor diferents, cadascun contenint un electró desapareat. Ya que la naturalea dels orbitals és diferent en les molècules d'H<sub>2</sub> i F<sub>2</sub>, la [[força d'enllaç]] i la [[llongitut d'enllaç]] diferiran en abdós molècules.
== Referències ==
<div class="references-small"><references/></div>
[[Categoria:Enllaç químic]]
[[Categoria:Teories científiques]]
[[Categoria:Ciència dels anys 1910]]
[[Categoria:1916]]
{{Traduït de|es|Teoría del enlace de valencia}}