2744
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «El '''complement circumstancial''' és un complement no argumental, és dir, que '''no és seleccionat pel verp'''. Per tant, en un mateix enunciat poden combin...»
El '''complement circumstancial''' és un complement no argumental, és dir, que '''no és seleccionat pel verp'''. Per tant, en un mateix enunciat poden combinar-se diversos complements circumstancials (Juga a tenis tots els dumenges en el polideportiu municipal), a l'hora que poden suprimir-se sense que l'oració perga el sentit:
Tornaré el llibre (la semana que ve).
Semànticament, el complement circumstancial emmarca la predicació oracional en una situació concreta prenint com a referència els elements que intervenen en l'enunciació d'un discurs, com ara el temps, el lloc, la manera, la cantitat, el destinatari de l'acció verbal, els acompanyants i els instruments dels quals se servix l'agent, i la causa que motiva la seua actuació. S'originen aixina les següents '''classes de complements circumstancials''':
a) El '''CC de temps''': Ahir anàrem a visitar als yayos.
b) El '''CC de lloc''': Els dumenges celebren un mercadet molt interessant en Corbera.
c) El '''CC de manera''': Feren la faena desganadament.
d) El '''CC de cantitat, grau o distribució''': M'agrada molt viajar en tren; Els alumnesferen l'eixercici per parelles.
e) El '''CC de finalitat o destinatar'''i: Pulseu per a obrir; Comprà el diari per a son pare.
f) El '''CC de companyia''': Ahir aní en la meua dòna a vore l'última película de Woody Allen.
g) El '''CC d'instrument''': S'afaità el bigot en una navaixa.
h) El '''CC de causa''': L'investigació determinà que el coche esgarrifà per la pluja.
La funció de complement circumstancial pot ser realisada per les següents categories:
a) Un adverbi o sintagma adverbial: La mare gità amorosament a sa filla en el llit;
Feu el seu treball molt cuidadosament.
b) Un sintagma nominal: El dijous monten les paradetes en la plaça.
c) Un sintagma preposicional: Talla la carn en este gavinet.
d) Una oració subordinada relativa adverbial: Anà a on volia; Ho feu com li paregué
i li ixqué malament; Quan aplegà es prengué una bona tassa de chocolate.
== Bibliografia ==
[[http://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/19.pdf]]
[[Categoria:Gramàtica]]
[[Categoría:Complements del verp]]
Tornaré el llibre (la semana que ve).
Semànticament, el complement circumstancial emmarca la predicació oracional en una situació concreta prenint com a referència els elements que intervenen en l'enunciació d'un discurs, com ara el temps, el lloc, la manera, la cantitat, el destinatari de l'acció verbal, els acompanyants i els instruments dels quals se servix l'agent, i la causa que motiva la seua actuació. S'originen aixina les següents '''classes de complements circumstancials''':
a) El '''CC de temps''': Ahir anàrem a visitar als yayos.
b) El '''CC de lloc''': Els dumenges celebren un mercadet molt interessant en Corbera.
c) El '''CC de manera''': Feren la faena desganadament.
d) El '''CC de cantitat, grau o distribució''': M'agrada molt viajar en tren; Els alumnesferen l'eixercici per parelles.
e) El '''CC de finalitat o destinatar'''i: Pulseu per a obrir; Comprà el diari per a son pare.
f) El '''CC de companyia''': Ahir aní en la meua dòna a vore l'última película de Woody Allen.
g) El '''CC d'instrument''': S'afaità el bigot en una navaixa.
h) El '''CC de causa''': L'investigació determinà que el coche esgarrifà per la pluja.
La funció de complement circumstancial pot ser realisada per les següents categories:
a) Un adverbi o sintagma adverbial: La mare gità amorosament a sa filla en el llit;
Feu el seu treball molt cuidadosament.
b) Un sintagma nominal: El dijous monten les paradetes en la plaça.
c) Un sintagma preposicional: Talla la carn en este gavinet.
d) Una oració subordinada relativa adverbial: Anà a on volia; Ho feu com li paregué
i li ixqué malament; Quan aplegà es prengué una bona tassa de chocolate.
== Bibliografia ==
[[http://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/19.pdf]]
[[Categoria:Gramàtica]]
[[Categoría:Complements del verp]]