1374 bytes afegits
, 08:50 29 oct 2016
Des d'un punt de vista semàntic, el complement indirecte '''designa un participant en l'acció verbal, com a experimentador''' (M'agrada anar a peixcar), '''destinatari''' (Lidonaren un chec per valor de cincmil euros; Li ha pintat una ralla blanca al coche) '''o terme d'un moviment o direcció''' (S'acostà a nosatros un home malcarat).
El complement indirecte va '''marcat formalment per la preposició a''', tant si fa referència a un ser animat, com no animat (Yo sempre li compre el diari al quiosquer del meu carrer; Li ha posat un titular molt bo a la notícia).
Els complements introduïts per la preposició per a no deuen ser considerats pròpiament complements indirectes, sino complements circumstancials finals o de destinatari, puix són compatibles en els verdaders complements indirectes:
Li he comprat al quiosquer (CI) una revista per a mon germà (CC).
S'ha d'observar, per tant, que un mateix complement pot ser presentat com a indirecte
(Li he comprat una revista a mon germà) o com a final (He comprat una revista per amon germà), pero si en l'oració ya hi ha un complement indirecte, passarà necessàriament a complement final:
Li he comprat al quiosquer una revista per a mon germà.
== Bibliografia ==
[[http://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/19.pdf]]
[[Categoria:Gramàtica]]
[[Categoria: Complements del verp]]