Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
40 bytes afegits ,  10:49 23 oct 2016
Llínea 28: Llínea 28:  
En accedir [[Jaume II d'Aragó|Jaume II]] al tro d'Aragó, tindria que haver cedit el tro sicilià als d'Anjou en els quals havia firmat la pau. No obstant, el seu germà menor Federico acceptà la corona que li havien oferit els sicilians i lluità per la corona contra els d'Anjou i el seu germà. Encara que al principi Roger va recolzar a Federico, poc despuix es posà al servici de Jaume. Confiscats els seus territoris sicilians i tildat de traïdor, va véncer a l'infant Federico en Cap Orlando i Ponza. Firmada la [[Pau de Caltabellota]] ([[1302]]) entre abdós germans, Roger es retirà al seu comtat en [[Cocentaina]], a on muigué l'any 1305.
 
En accedir [[Jaume II d'Aragó|Jaume II]] al tro d'Aragó, tindria que haver cedit el tro sicilià als d'Anjou en els quals havia firmat la pau. No obstant, el seu germà menor Federico acceptà la corona que li havien oferit els sicilians i lluità per la corona contra els d'Anjou i el seu germà. Encara que al principi Roger va recolzar a Federico, poc despuix es posà al servici de Jaume. Confiscats els seus territoris sicilians i tildat de traïdor, va véncer a l'infant Federico en Cap Orlando i Ponza. Firmada la [[Pau de Caltabellota]] ([[1302]]) entre abdós germans, Roger es retirà al seu comtat en [[Cocentaina]], a on muigué l'any 1305.
   −
Fon soterrat en [[Monasteri de Santes Creus|Santes Creus]], un monasteri cistercenc, al peu del sepulcre de Pere el Gran d'Aragó.  
+
Fon soterrat en tots els honors en el [[Monasteri de Santes Creus|Real Monasteri de Santes Creus]], un monasteri cistercenc, al peu del sepulcre de Pere el Gran d'Aragó.  
    
Se li dedicà un monument al final de la Rambla Nova de [[Tarragona]], obra de l'escultor Feliu Ferrer Galzeran. La [[ciutat de Valéncia]] té un carrer al seu nom, Roger de Llòria.
 
Se li dedicà un monument al final de la Rambla Nova de [[Tarragona]], obra de l'escultor Feliu Ferrer Galzeran. La [[ciutat de Valéncia]] té un carrer al seu nom, Roger de Llòria.
26 354

edicions

Menú de navegació