Canvis

Un '''adverbi''' és una paraula que complementa a un [[verp]], un [[adjectiu]], atres adverbis i fins i tot oracions. Els adverbis generalment expressen modo, lloc, temps, cantitat, afirmació, dubte, etc., responent a preguntes com ''¿quàn?'', ''¿on?'', ''¿cóm?'', ''¿de quina manera?'', entre unes atres. Esta funció és anomenada funció adverbial, i pot ser portada a terme per paraules aïllades (adverbis) o per grups de dos o més paraules (locucions adverbials).

Un '''adverbi''' és una paraula que complementa a un [[verp]], un [[adjectiu]], atres adverbis i fins i tot oracions. Els adverbis generalment expressen modo, lloc, temps, cantitat, afirmació, dubte, etc., responent a preguntes com ''¿quàn?'', ''¿on?'', ''¿cóm?'', ''¿de quina manera?'', entre unes atres. Esta funció és nomenada funció adverbial, i pot ser portada a terme per paraules aïllades (adverbis) o per grups de dos o més paraules (locucions adverbials).

Algunes de les paraules considerades per la [[gramàtica tradicional]] *precientífica com a adverbis poden considerar-se en categories independents. Per eixemple, els adverbis d'ubicació, modo i cantitat semblen formar una classe natural, pero atres adverbis («*epistémicos», «adverbis de negació») semblen formar des del punt de vista sintàctic una classe aparte.

Algunes de les paraules considerades per la [[gramàtica tradicional]] precientífica com a adverbis poden considerar-se en categories independents. Per eixemple, els adverbis d'ubicació, modo i cantitat semblen formar una classe natural, pero atres adverbis («epistémics», «adverbis de negació») semblen formar des del punt de vista sintàctic una classe aparte.

== Funcions ==

== Funcions ==

La paraula ''adverbi'' ve del llatí ''adverbium'', construïda en el prefix ''ad-'' («cap a», «junt»), ''*verbum'' («paraula», «verp») i el sufix nominal ''-*ium''. El terme implica que la funció principal dels adverbis és actuar com a modificadors o complements d'un verp o [[frase verbal]]. Un adverbi usat d'esta manera pot donar informació sobre el modo, lloc, temps, certea, o atres circumstàncies de l'activitat expressada pel verp o frase verbal. A continuació alguns eixemples:

La paraula ''adverbi'' ve del [[llatí]] ''adverbium'', construïda en el prefix ''ad-'' («cap a», «junt»), ''*verbum'' («paraula», «verp») i el sufix nominal ''-ium''. El terme implica que la funció principal dels adverbis és actuar com a modificadors o complements d'un verp o [[frase verbal]]. Un adverbi usat d'esta manera pot donar informació sobre el modo, lloc, temps, certea, o atres circumstàncies de l'activitat expressada pel verp o frase verbal. A continuació alguns eixemples:

*Ho deixem '''ací''' (''ací'' modifica el verp ''deixem'', indicant lloc)

*Ho deixem '''ací''' (''ací'' modifica el verp ''deixem'', indicant lloc)

*Yo vaig treballar '''ahir''' (''ahir'' modifica el verp ''vaig treballar'', indicant temps)

*Yo vaig treballar '''ahir''' (''ahir'' modifica el verp ''vaig treballar'', indicant temps)

Els adverbis també s'usen com a modificadors d'adjectius, i d'atres adverbis, generalment per a indicar grau. Eixemples:

Els adverbis també s'usen com a modificadors d'adjectius, i d'atres adverbis, generalment per a indicar grau. Eixemples:

* Esta paella està '''molt''' saborosa (l'adverbi ''molt'' modifica a l'adjectiu ''saborosa'')

* Esta [[paella]] està '''molt''' saborosa (l'adverbi ''molt'' modifica a l'adjectiu ''saborosa'')

* La meua casa està '''prou''' llunt (l'adverbi ''prou'' modifica un atre adverbi – ''llunt'')

* La meua casa està '''prou''' llunt (l'adverbi ''prou'' modifica un atre adverbi – ''llunt'')

== Definició formal ==

== Definició formal ==

És un tipo de [[paraula invariable]] que actua com [[núcleu sintàctic|núcleu]] del [[sintagma adverbial]], complementant a un [[verp]], un [[adjectiu]] o un atre adverbi.

És un tipo de [[paraula invariable]] que actua com a [[núcleu sintàctic|núcleu]] del [[sintagma adverbial]], complementant a un [[verp]], un [[adjectiu]] o un atre adverbi.

Les funcions sintàctiques de l'adverbi són, a part de la de núcleu del  [[sintagma adverbial]], les de [[complement circumstancial]] del verp, la de quantificador, grau o complement de l'adjectiu («molt bo», «recent fet») i les de quantificador d'un atre adverbi («''prou'' llunt»). Alguns adverbis poden funcionar com predicat dirigit cap a un subjecte i junt a una còpula verbal («està divinament»).

Les funcions sintàctiques de l'adverbi són, a part de la de núcleu del  [[sintagma adverbial]], les de [[complement circumstancial]] del verp, la de quantificador, grau o complement de l'adjectiu («molt bo», «recent fet») i les de quantificador d'un atre adverbi («''prou'' llunt»). Alguns adverbis poden funcionar com predicat dirigit cap a un subjecte i junt a una còpula verbal («està divinament»).

En la [[morfologia llingüística|morfologia]] espanyola solen ser invariables o en certs [[morfema]]s. Sol afegir informació circumstancial al [[verp]], i alguns fins i tot a tota l'oració, ya siga de temps, de modo, de lloc, de dubte, d'afirmació o de negació. En eixos casos es considera que funciona com a modificador a nivell de sintagma verbal («ho vaig fer ''fàcilment''») o nivell causal («''sincerament'',...») per lo que alguns adverbis poden funcionar com [[marcadors del discurs]].

En la [[morfologia llingüística|morfologia]] espanyola solen ser invariables o en certs [[morfema]]s. Sol afegir informació circumstancial al [[verp]], i alguns fins i tot a tota l'oració, ya siga de temps, de modo, de lloc, de dubte, d'afirmació o de negació. En eixos casos es considera que funciona com a modificador a nivell de sintagma verbal («ho vaig fer ''fàcilment''») o nivell causal («''sincerament'',...») per lo que alguns adverbis poden funcionar com [[marcadors del discurs]].

Els adverbis de lloc són paraules que servixen per a indicar el lloc on es troba algun ser o objecte. I estos poden ser: ''avant, arrere, a on, ahí, ací, allí, allà, dalt, prop, davant, darrere, on, damunt, llunt'', etc.

Els adverbis de lloc són paraules que servixen per a indicar el lloc a on es troba algun ser o objecte. I estos poden ser: ''avant, arrere, a on, ahí, ací, allí, allà, dalt, prop, davant, darrere, on, damunt, llunt'', etc.

L'adverbi de modo pot formar-se per mig de la colocació del sufix ''-ment'' al final d'alguns adjectius. Per eixemple: ''ràpit'' (adjectiu) >> ''ràpidament'' (adverbi). També poden formar-se composts [[parasíntesis|*parasintéticos]] adverbials agregant el prefix ''a-'' i el sufix ''-as'': ''A gatas'', ''d'amagat'', ''a cegues''... Alguns sintagmes preposicionals aixina mateix han segut lexicalisats com a adverbis: ''a posta'' > ''aposta'', ''a penes'' > ''a penes'', etc.

L'adverbi de modo pot formar-se per mig de la colocació del sufix ''-ment'' al final d'alguns adjectius. Per eixemple: ''ràpit'' (adjectiu) >> ''ràpidament'' (adverbi). També poden formar-se composts [[parasíntesis|*parasintéticos]] adverbials agregant el prefix ''a-'' i el sufix ''-as'': ''A gatas'', ''d'amagat'', ''a cegues''... Alguns sintagmes preposicionals aixina mateix han segut lexicalisats com a adverbis: ''a posta'' > ''aposta'', ''a penes'' > ''a penes'', etc.

** '''Adverbis de temps''': abans, despuix, després, pronte, vesprada, enjorn, encara, encara, ya, ahir, hui, demà, sempre, mai, jamai, pròximament, prontament, anit, de seguida, ara, mentres, anteriorment.

** '''Adverbis de temps''': abans, despuix, després, pronte, vesprada, enjorn, encara, encara, ya, ahir, hui, demà, sempre, mai, jamai, pròximament, prontament, anit, de seguida, ara, mentres, anteriorment.

** '''Adverbis de modo''': be, mal, regular, @despacio, corrents, aixina, tal, com, apressa, aposta, pijor, millor, fidelment, estupendament, fàcilment, negativament, responsablement —totes les que es formen en les terminacions «ment»—.

** '''Adverbis de modo''': be, mal, regular, @despacio, corrents, aixina, tal, com, apressa, aposta, pijor, millor, fidelment, estupendament, fàcilment, negativament, responsablement —totes les que es formen en les terminacions «ment»—.

** '''Adverbis de cantitat''' '''o grau''': molt, poc, molt, prou, més, menys, alguna cosa, massa, casi, solament, solament, tan, tant, tot, res, aproximadament.<*ref>''Manual pràctic  de gramàtica *Larousse''. *Ed: *Eladio Pascual *Foronda. 1997</*ref>

** '''Adverbis de cantitat''' '''o grau''': molt, poc, molt, prou, més, menys, alguna cosa, massa, casi, solament, solament, tan, tant, tot, res, aproximadament.

* Adverbis que complixen la funció de '''*epistémicos''':

 

<ref>''Manual pràctic  de gramàtica *Larousse''. Ed: Eladio Pascual *Foronda. 1997</ref>

* Adverbis que complixen la funció de '''epistémics''':

** '''Adverbis d'afirmació''': sí, també, cert, certament, efectivament, clar, exacte, obvi, verdaderament, segurament, aixina mateix, etc.

** '''Adverbis d'afirmació''': sí, també, cert, certament, efectivament, clar, exacte, obvi, verdaderament, segurament, aixina mateix, etc.

** '''Adverbis de negació''': no, jamai, mai, tampoc.

** '''Adverbis de negació''': no, jamai, mai, tampoc.