Canvis

Despuix de graduar-se de l'escola secundària Sweet Home, va abandonar els estudis universitaris en el Bryant & Stratton College per a treballar, entre atres coses, com a empleat d'una hamburgueseria i guàrdia de seguritat en la [[Agència Nacional de Detectius Pinkerton|Pinkerton Government Services]] de [[Búfalo (Nova York)|Buffalo]] (NY).

Despuix de graduar-se de l'escola secundària Sweet Home, va abandonar els estudis universitaris en el Bryant & Stratton College per a treballar, entre atres coses, com a empleat d'una hamburgueseria i guàrdia de seguritat en la [[Agència Nacional de Detectius Pinkerton|Pinkerton Government Services]] de [[Búfalo (Nova York)|Buffalo]] (NY).

En els seus temps lliures llegia la revista militar ''Soldier of Fortune'' i llibres d'extrema dreta que comprava per correu, tals com ''Cavalcar, disparar en tino i dir la veritat'', de l'activiste pel [[dret a posseir armes]] Jeff Cooper, i la novela distòpica del [[supremacisme blanc|supremacista blanc]] William Luther Pierce ''[[Els Diaris Turner]]''. Este llibre descriu una sanguinosa revolució [[neonazisme|neonazi]] contra un Govern federal nortamericà controlat pels [[judeus]] i motivada per l'enduriment de les lleis de [[control d'armes]], durant la qual un grup de terroristes d'ultradreta destruïxen les oficines centrals del [[FBI]] en un camió-bomba, llancen atacs nuclears contra [[Nova York]], [[Israel]] i la [[Unió Soviètica]], i someten al país a una brutal [[neteja ètnica]]. El protagoniste de la novela, el líder terroriste Earl Turner, mor en una missió suïcida en estrelar un avió equipat en una bomba atòmica contra [[El Pentágono]].

En els seus temps lliures llegia la revista militar ''Soldier of Fortune'' i llibres d'extrema dreta que comprava per correu, tals com ''Cavalcar, disparar en tino i dir la veritat'', de l'activiste pel [[dret a posseir armes]] Jeff Cooper, i la novela distòpica del [[supremacisme blanc|supremacista blanc]] William Luther Pierce ''[[Els Diaris Turner]].'' Este llibre descriu una sanguinosa revolució [[neonazisme|neonazi]] contra un Govern federal nortamericà controlat pels [[judeus]] i motivada per l'enduriment de les lleis de [[control d'armes]], durant la qual un grup de terroristes d'ultradreta destruïxen les oficines centrals del [[FBI]] en un camió-bomba, llancen atacs nuclears contra [[Nova York]], [[Israel]] i la [[Unió Soviètica]], i someten al país a una brutal [[neteja ètnica]]. El protagoniste de la novela, el líder terroriste Earl Turner, mor en una missió suïcida en estrelar un avió equipat en una bomba atòmica contra [[El Pentágono]].

En [[1987]] va ingressar en el [[servici militar]] i va entrenar primer en [[Fort Benning]]. Durant el seu servici, McVeigh va radicalisar el seu amor per les armes afiliant-se al [[Partit Republicà d'els Estats Units|Partit Republicà]] i a la [[Associació Nacional del Rifle]], i va travar amistat en [[Terry Nichols]], qui també detestava al Govern.

En [[1987]] va ingressar en el [[servici militar]] i va entrenar primer en [[Fort Benning]]. Durant el seu servici, McVeigh va radicalisar el seu amor per les armes afiliant-se al [[Partit Republicà d'els Estats Units|Partit Republicà]] i a la [[Associació Nacional del Rifle]], i va travar amistat en [[Terry Nichols]], qui també detestava al Govern.

Posteriorment va ser traspassat a Fort *Riley, junt a *Nichols i [[Michael *Fortier]], que, de la mateixa manera que *Nichols, també simpatisava en les idees de *McVeigh. Es va dedicar en passió a la seua carrera militar, al punt de tindre un uniforme i botes extres per a presentar-se impecable a l'inspecció. No obstant, *McVeigh va ser amonestat pels seus superiors per comprar una camiseta racista durant una protesta del [[*Ku *Klux *Klan]] contra la presència de *conscriptos [[afroamericans]] i supòsits simpatisants del [[*Black *Power]] en la base.

Posteriorment va ser traspassat a Fort Riley, junt a Nichols i [[Michael Fortier]], que, de la mateixa manera que *Nichols, també simpatisava en les idees de *McVeigh. Es va dedicar en passió a la seua carrera militar, al punt de tindre un uniforme i botes extres per a presentar-se impecable a l'inspecció. No obstant, *McVeigh va ser amonestat pels seus superiors per comprar una camiseta racista durant una protesta del [[*Ku *Klux *Klan]] contra la presència de *conscriptos [[afroamericans]] i supòsits simpatisants del [[Black Power]] en la base.

Despuix d'obtindre la millor puntuació del seu batalló (1.000 punts) en l'entrenament en tancs [[M2/M3 *Bradley|*Bradley]], va solicitar el seu ingrés en les Forces Especials o [[Boines Verdes]]. Abans de poder presentar-se a l'adestrament, va esclatar la [[guerra del Golf]] i el grup de *McVeigh va partir al [[Mig Oriente]].

Despuix d'obtindre la millor puntuació del seu batalló (1.000 punts) en l'entrenament en tancs [[M2/M3 Bradley|Bradley]], va solicitar el seu ingrés en les Forces Especials o [[Boines Verdes]]. Abans de poder presentar-se a l'adestrament, va esclatar la [[guerra del Golf]] i el grup de McVeigh va partir al [[Mig Oriente]].

El [[22 de febrer]] de [[1991]], durant l'[[Operació Tormenta del Desert]], la divisió de tancs a la que pertanyia McVeigh va avistar una trinchera [[Iraq|iraquí]] d'ametralladores a més d'un quilómetro i mig. Despuix d'ordenar-se-li obrir fòc, McVeigh va vore clarament cóm el seu dispar li volava el cap a un soldat iraquí a l'hora que destruïa el lloc d'ametralladores. Més tart va participar en l'assessinat massiu de presoners de guerra iraquí i va ser testic de la masacre nortamericana de soldats iraquís i militants de la [[Organisació per a la Lliberació de Palestina|OLP]] que es retiraven de [[Kuwait]] a través de la cridada ''[[autopista de la mort]]'' ([[27 de febrer]] de [[1991]]). Els horrors de la guerra li varen afectar emocionalment i va patir [[estrés postraumàtic]].

El [[22 de febrer]] de [[1991]], durant l'[[Operació Tormenta del Desert]], la divisió de tancs a la que pertanyia McVeigh va avistar una trinchera [[Iraq|iraquí]] d'ametralladores a més d'un quilómetro i mig. Despuix d'ordenar-se-li obrir fòc, McVeigh va vore clarament cóm el seu dispar li volava el cap a un soldat iraquí a l'hora que destruïa el lloc d'ametralladores. Més tart va participar en l'assessinat massiu de presoners de guerra iraquí i va ser testic de la masacre nortamericana de soldats iraquís i militants de la [[Organisació per a la Lliberació de Palestina|OLP]] que es retiraven de [[Kuwait]] a través de la cridada ''[[autopista de la mort]]'' ([[27 de febrer]] de [[1991]]). Els horrors de la guerra li varen afectar emocionalment i va patir [[estrés postraumàtic]].

== L'atentat ==

== L'atentat ==

{{AP|Atentat d'Oklahoma *City}}

{{AP|Atentat d'Oklahoma City}}

[[Archiu:Oklahomacitybombing-DF-ST-98-01356.jpg|thumb|200px|right|El [[Edifici Federal Alfred P. Murrah]] despuix de l'explosió.]]

[[Archiu:Oklahomacitybombing-DF-ST-98-01356.jpg|thumb|200px|right|El [[Edifici Federal Alfred P. Murrah]] despuix de l'explosió.]]

En [[octubre]] de [[1994]] McVeigh i Terry Nichols varen furtar d'una pedrera en Marion ([[Kansas]]) 1.800 quilos de [[nitrat d'amoni]] i vàries caixes de Tovex altament explosives, que varen combinar en tres barrils de [[nitrometano]] comprats illegalment en una pista de carreres en Texas. El [[15 d'abril]] de [[1995]], McVeigh va llogar un camió Ford F-700 de [[1993]] baix l'àlies de Robert D. Kling. Al sendemà, ell i Nichols varen transformar el vehícul en un coche-bomba a la vora del llac Geary, en [[Kansas]]. Prèviament, McVeigh va estacionar el seu mig d'escap, un automòvil Mercury Marquis de [[1977]] de color [[groc]]. En ell va posar un cartell de "no remolcar" i, en l'interior, un sobre que contenia retallades de prensa, propaganda d'extrema dreta, una còpia de la [[Declaració d'Independència d'els Estats Units|declaració d'independència]] (en el revers de la qual va escriure una amenaça contra els polítics que detestava: "Obedixquen la [[Constitució d'els Estats Units|Constitució]] i no els assessinaré") i varis escrits a on explicava els seus motius per a efectuar l'atentat.

En [[octubre]] de [[1994]] McVeigh i Terry Nichols varen furtar d'una pedrera en Marion ([[Kansas]]) 1.800 quilos de [[nitrat d'amoni]] i vàries caixes de Tovex altament explosives, que varen combinar en tres barrils de [[nitrometano]] comprats illegalment en una pista de carreres en Texas. El [[15 d'abril]] de [[1995]], McVeigh va llogar un camió Ford F-700 de [[1993]] baix l'àlies de Robert D. Kling. Al sendemà, ell i Nichols varen transformar el vehícul en un coche-bomba a la vora del llac Geary, en [[Kansas]]. Prèviament, McVeigh va estacionar el seu mig d'escap, un automòvil Mercury Marquis de [[1977]] de color [[groc]]. En ell va posar un cartell de "no remolcar" i, en l'interior, un sobre que contenia retallades de prensa, propaganda d'extrema dreta, una còpia de la [[Declaració d'Independència d'els Estats Units|declaració d'independència]] (en el revers de la qual va escriure una amenaça contra els polítics que detestava: "Obedixquen la [[Constitució d'els Estats Units|Constitució]] i no els assessinaré") i varis escrits a on explicava els seus motius per a efectuar l'atentat.