2744
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 18:
Llínea 18: − + − + Llínea 37:
Llínea 37: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
{{AP|Aeronau}}
{{AP|Aeronau}}
En la classificació de les aeronaus segons el seu disseny apareixen:
En la classificació de les aeronaus segons el seu disseny apareixen:
* Els [[*aerodino]]s: aeronaus més pesades que l'aire i, per lo tant, les úniques capaces de generar sustentació; com el [[avió]] i el [[helicòpter]], entre atres vehículs
* Els [[aerodin]]s: aeronaus més pesades que l'aire i, per lo tant, les úniques capaces de generar sustentació; com el [[avió]] i el [[helicòpter]], entre atres vehículs
* Els [[*aerostato]]s: aeronaus més llaugeres que l'aire, per #lo que no generen sustentació; com el [[globo *aerostático]] i el [[dirigible]].
* Els [[aerostat]]s: aeronaus més llaugeres que l'aire, per #lo que no generen sustentació; com el [[globo *aerostático]] i el [[dirigible]].
També es pot classificar les aeronaus segons el tipo de càrrega que transporten:
També es pot classificar les aeronaus segons el tipo de càrrega que transporten:
|}
|}
== Servicis aéreus o aviació civil ==
{{{AP|Aviació comercial}}}
{{AP|Aviació general}}
El primer vol autopropulsado d'un aeroplà va tindre lloc en [[1903]] i va ser protagonisat pels germans [[Orville i Wilbur Wright]], considerats pares de l'aviació moderna.<ref name="WDL">{{cita web|url=http://www.wdl.org/es/item/11372/|título=Telegrama de Orville Wright (Kitty Hawk, Carolina del Norte) a su padre, en el que anuncia cuatro vuelos exitosos, 17 de diciembre de 1903|fechaacceso=21 de julio de 2013|fecha=17 de diciembre de 1903}}</ref>.
Dins de l'àmbit civil, el servici de transport aéreu inclou dos grans categories:
* [[Aviació comercial]], que pot ser regular ([[Aerollínia|llínees aérees]]) i no regular ([[vol chàrter]]). Les llínees aérees es caracterisen per estar subjectes a itineraris, horaris i freqüències, independentment de la demanda que posseïxquen. Els servicis no regulars són també coneguts com «a demanda». El sector que presta servicis de transport de passagers o càrrega és conegut en el seu conjunt com [[indústria *aerocomercial]].
* [[Aviació general]], que comprén el restant de vols tant comercials com a privats (escoles de pilots, fotografia aérea, ambulància aérea, tractaments agrícoles, extinció d'incendis...)
== Infraestructures del transport aéreu ==
{{@AP|Aeroport}}
Els [[aeròdroms]] són una part necessària per al transport aéreu. Un [[aeròdrom]] permet el [[envolament]] i [[aterrisage]] de les aeronaus.
Els aeroports de dividixen en dos parts: El costat d'aire (de l'anglés ''*air-*side''), que inclou la [[pista d'aterrisage|pista]] (per a envolament i aterrisage), les [[carrer de rodage|pistes de carreter]], els [[hangar]]és i les zones d'aparcament dels avions (zones *Apron). El costat de terra de l'aeròdrom (de l'anglés ''*land-*side'') està dedicat al [[passager]], i inclou la [[Terminal @aeroportuario|terminal de passagers]], les zones de comerç, #aduana, servicis, estacionaments i demés.
== Elements de càrrega ==
El desenroll del [[transport multimodal]] ha obligat al transport aéreu a dispondre d'equips que reduïxquen els temps de càrrega i descàrrega per a reduir el cost. La [[Associació de Transport Aéreu Internacional|IATA]] ha realisat un esforç de normalisació dels elements de càrrega i en 1969 va publicar el seu programa de «*unitización» o agrupació de les mercaderies en unitats superiors de càrrega, com el [[contenidor]] en el [[transport marítim]].
Els elements de càrrega són dispositius que s'utilisen per a contindre o subjectar la càrrega dins de l'avió. Existixen dos tipos d'elements de càrrega:
# [[Subjecció de càrrega|Elements de subjecció]] o ''tie down equipment''
# [[Element unitari de càrrega|Elements unitaris de càrrega]] o ''unit lloeu devices'', ULD.
Per una atra part l'unitat de mesura utilisada en el transport de mercaderia per avió és el «FTK» (per les inicials en [[idioma anglés|anglés]] de ''Freight tonne-kilometrar'') que representa les tonellades de càrrega transportada per quilómetro.
== Historia ==
El transport aéreu és la forma de transport modern que més ràpidament es va desenrollar. Encara que els pioners de l'aviació en Estats Units, [[Germans Wright|Orville i Wilbur Wright]], varen fer el primer vol en l'aparat més pesat que l'aire en [[Kitty Hawk (Carolina del Nort)|*Kitty *Hawk]], [[Carolina del Nort]], en 1903, no va ser fins al cap de la [[Primera Guerra Mundial]] quan el transport aéreu va alcançar un lloc destacat en tots els paisos.
Despuix de la [[Segona Guerra Mundial]] els transportistes aéreus comercials varen rebre un major impuls quan els propulsors dels avions es varen fer més grans i eficients. Un alvanç important va tindre lloc en 1958 en l'inauguració, per part de les llínees aérees britàniques i nortamericanes, del [[Avió de reacció|avió]] per al transport comercial. A part dels avions supersònics, un gran alvanç en els viages aéreus va ser l'introducció, en 1970, del [[Boeing 747]], el cridat reactor Jumbo, que pot traslladar des de 360 fins a més de 500 passagers en vols regulars.
En Espanya també té gran importància el de transport aéreu, tant per a vols nacionals com per als internacionals. El primer és bàsic per a les relacions entre els territoris insulars de Balears i Canàries en la Península; ademés, les distàncies existents en la Península entre la capital i les ciutats costeres han fet rendables els desplaçaments per avió. Els conexions internacionals s'han incrementat per la situació estratègica de la Península en el món, sobretot en les relacions entre Llatinoamèrica i els paisos europeus i al fet de que siga un gran destí turístic mundial.
També el transport aéreu ha tingut un gran creiximent en els últims 40 anys en Llatinoamèrica. Argentina, Brasil, Colòmbia, Mèxic i Veneçola són els paisos en major número de quilómetros volats en llínees aérees regulars. Les grans ciutats llatinoamericanes (Ciutat de Mèxic, Buenos Aires, São Paulo i Rio de Janeiro) són el principal punt d'orige i destí de la regió, encara que regularment les seues llínees aérees realisen vols cap a Extrem Orient, Pròxim Orient, Europa, Estats Units i Canadà. Colòmbia, en 1919, va anar el primer país que va tindre llínees aérees comercials.
=== Primers avions ===
Un dels somis més vells de l'home ha segut el de volar i és aixina com inicia una busca constant per a inventar aparats que li permeten solcar els aires. [[Otto Lilienthal|Lilienthal]], inspirant-se en els pardals, va crear un planejador en llínea aerodinàmica. També es considera a [[Leonardo da Vinci]] precursor de la creació d'aeronaus. [[Traian Vuia]] va ser un inventor rumà que va dissenyar, va construir i va conseguir fer volar el primer avió autopropulsat més pesat que l'aire. Els germans Wright havien conseguit realisar el seu primer vol el 17 de decembre de 1903, tres anys abans que Vuia pero varen amprar una catapulta per a conseguir l'envolament.
=== Globos aerostàtics ===
En 1700 es va començar a experimentar utilisant globos més llaugers que l'aire i aixina es va inventar el globo aerostàtic. Va ser tant l'auge dels globos elevats per [[hidrogen]] que es va crear un globo de passagers, pero este mig de transport en l'actualitat s'utilisa com a mig de diversió i el turisme. Va ser creat pels germans [[Germans Montgolfier|Joseph i Jacques Montgolfier]].
=== Avió d'hèliç i helicòpter ===
Sorgixen en la [[Primera Guerra Mundial]], pero en la [[Segona Guerra Mundial]] s'alcança el major desenroll dels avions propulsats per hèliç. Hui en dia ha segut substituït per l'avió propulsat en motor de propulsió a chorro.
L'helicòpter alcança el seu perfeccionament en la segona guerra mundial, ara servix com a eficaç mig de transport i servici en les grans ciutats degut a que la majoria d'edificis i hotels conten en ells.
=== Aeronaus modernes ===
L'Indústria Aeronàutica, ha conseguit alcançar una rellevància important degut a que es fabriquen avions tan ràpits com la velocitat del sò, naus exploradores de l'espai, grans naus per a passagers que donen regrés al món. Entre els avions de passagers més importants estan:
* [[Douglas DC-3]]
* [[Boeing 747|Boeing 747 (Jumbo Jet)]]
* [[Concort]]
* [[Tupolev El teu-144]]
* [[Airbus A380]]
El 4 d'octubre de 1957, Rússia mane el primer satèlit artificial de la [[Terra]] i des de llavors l'home ha buscat la manera de viajar a l'espai. El 12 d'abril de 1961, es va elevar des de la plataforma de llançament el [[Vostok 1]] i despuix d'una hora en 48 minuts va retornar despuix de donar el regrés al món en un passager, [[Yuri Gagarin]].
Aixina en l'actualitat l'home busca inventar naus que ho transporten més allà del nostre planeta.
== Vore també ==
== Vore també ==