Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[File:Frutta candita candied fruit market.JPG|thumb|Fruta confitada a la venda en el mercat en Itàlia]] | | [[File:Frutta candita candied fruit market.JPG|thumb|Fruta confitada a la venda en el mercat en Itàlia]] |
− | [[Archiu:Candied Fruit - La Boquería.jpg|thumb|Fruta confitada a la venda en el mercat de [[La Boquería]] (Barcelona, España).]] | + | [[Archiu:Candied Fruit - La Boquería.jpg|thumb|Fruta confitada a la venda en el mercat de [[La Boquería]] ([[Barcelona]], [[Espanya]]).]] |
| | | |
− | Es diu '''[[fruta]] confitada''' a la que se sumergix i es cuina posteriorment en [[almibre]] per a que perga la seua humitat interior, de manera que es puga [[conserva]]r sense risc de [[putrefacció]]. Les frutes confitades solen amprar-se en l'elaboració de certs [[congrets]]s, i formen part de la [[rebosteria espanyola]] típica de la [[gastronomia de Nadal|Nadal]]. | + | Es diu '''fruta confitada''' a la que se sumergix i es cuina posteriorment en [[almibre]] per a que perga la seua humitat interior, de manera que es puga [[conserva]]r sense risc de [[putrefacció]]. Les frutes confitades solen amprar-se en l'elaboració de certs [[congrets]]s, i formen part de la [[rebosteria espanyola]] típica de la [[gastronomia de Nadal|Nadal]]. |
| | | |
| == Característiques == | | == Característiques == |
Llínea 10: |
Llínea 10: |
| Les frutes confitades poden, posteriorment, ser [[glacear|glacear]] o escarchar. Abdós processos consistixen en donar un recobriment de sucre a la fruta. La glasear aporta un recobriment uniforme i pla, mentres que l'escarchar dona un aspecte de «gebre» al solidificarse el sucre sobre la fruta en forma de menuts cristals. | | Les frutes confitades poden, posteriorment, ser [[glacear|glacear]] o escarchar. Abdós processos consistixen en donar un recobriment de sucre a la fruta. La glasear aporta un recobriment uniforme i pla, mentres que l'escarchar dona un aspecte de «gebre» al solidificarse el sucre sobre la fruta en forma de menuts cristals. |
| | | |
− | Algunes frutes que solen confitar-se són els [[dàtil]]s, les [[cirera|cireres]] marrascas, les [[pinya (fruta)|pinyes]] i el [[gingibre]].<ref>{{cita web | url=http://www.answers.com/topic/candied-fruit-candied-flowers | título=Answers.com — candied fruit; candied flowers | idioma=inglés | fechaacceso=3 de enero de 2008}}</ref> | + | Algunes frutes que solen confitar-se són els [[dàtil]]s, les [[cirera|cireres]] marrascas, les [[pinya (fruta)|pinyes]], la [[taronja]], les [[pera|peres]] i el [[gingibre]].<ref>{{cita web | url=http://www.answers.com/topic/candied-fruit-candied-flowers | título=Answers.com — candied fruit; candied flowers | idioma=inglés | fechaacceso=3 de enero de 2008}}</ref> |
| | | |
− | També es conserven be els [[figa|figues]], [[bresquilla|bresquilles]], [[albercoc|albercocs]], [[pera|peres]], [[carambola|caramboles]], [[poma|pomes]] i [[cítrics|frutes cítriques]]. | + | També es conserven be les [[figa|figues]], [[bresquilla|bresquilles]], [[albercoc|albercocs]], [[carambola|caramboles]], [[poma|pomes]] i [[cítrics|frutes cítriques]]. |
| | | |
| [[Archiu:CanditiArancia.jpg|thumb|right|Clafolls de taronja en procés de confitat]] | | [[Archiu:CanditiArancia.jpg|thumb|right|Clafolls de taronja en procés de confitat]] |
| | | |
− | Les frutes confitades que s'usen en [[bollería]] en general solen vindre tallades en ''[[*brunoise]]'' de 0,75 cm de costat. | + | Les frutes confitades que s'usen en [[bollería]] en general solen vindre tallades en ''[[brunoise]]'' de 0,75 cm de costat. |
| | | |
− | == Historia == | + | == Història == |
− | La conservació per mig de l'utilisació del [[sucre]] ([[mel de palma]] i [[mel d'abella]]) ya era coneguda en les antigues [[cultura chinenca|cultures de China]] i [[Mesopotamia]]. A sovint era l'únic método de conservació conegut. Els [[Roma antiga|antics romans]] també preservaven el peix sumergit en mel. No obstant, es considera com a verdaders precursors del confitat modern als [[cultura àrap|àraps]], que ya servien cítrics i roses confitades durant els seus [[convit]]s. En la dominació àrap de parts del sur d'Europa, la fruta confitada va iniciar el seu camí cap a [[cultura occidental|Occident]]. Els primers documents que resenyen l'us de frutes confitades en Europa es remonten al [[sigle XVI]]. En eixa época, les frutes confitades tenien un tractament similar al de les espècies. En [[història de la gastronomia d'Espanya|Espanya]], era molt popular el [[*diacitrón]] (que apareix en vàries [[lliteratura del sigle XVI|obres lliteràries del sigle XVI]]).<ref>Elena Varela Merino (2009), ''Els galicisme en l'espanyol dels sigles XVI i XVII'', volum 1, Madrit, [[CSIC]], pp. 517-518.</ref> En [[història de la gastronomia d'Itàlia|Itàlia]], es convertixen en l'ingredient clau d'alguns dels més famosos dolços de la seua tradició culinària: entre ells, el [[*Panettone | *Panettone Milanés]] i la [[*Cassata | Cassata Siciliana]]. | + | La conservació per mig de l'utilisació del [[sucre]] ([[mel de palma]] i [[Mel|mel d'abella]]) ya era coneguda en les antigues [[cultura chinenca|cultures de China]] i [[Mesopotamia]]. A sovint era l'únic método de conservació conegut. Els [[Antiga Roma|antics romans]] també preservaven el peix sumergit en mel. No obstant, es considera com a verdaders precursors del confitat modern als [[cultura àrap|àraps]], que ya servien cítrics i roses confitades durant els seus [[convit]]s. En la dominació àrap de parts del sur d'[[Europa]], la fruta confitada va iniciar el seu camí cap a [[cultura occidental|Occident]]. Els primers documents que resenyen l'us de frutes confitades en Europa es remonten al [[sigle XVI]]. En eixa época, les frutes confitades tenien un tractament similar al de les espècies. |
| + | |
| + | En [[Espanya]], era molt popular el [[diacitrón]] (que apareix en vàries [[lliteratura del sigle XVI|obres lliteràries del sigle XVI]]).<ref>Elena Varela Merino (2009), ''Els galicisme en l'espanyol dels sigles XVI i XVII'', volum 1, Madrit, [[CSIC]], pp. 517-518.</ref> En [[història de la gastronomia d'Itàlia|Itàlia]], es convertixen en l'ingredient clau d'alguns dels més famosos dolços de la seua tradició culinària: entre ells, el [[Panettone | Panettone Milanés]] i la [[Cassata | Cassata Siciliana]]. |
| | | |
| == Vore també == | | == Vore també == |
Llínea 31: |
Llínea 33: |
| {{commonscat|Candied fruit}} | | {{commonscat|Candied fruit}} |
| | | |
| + | [[Categoria:Aliments]] |
| [[Categoria:Preservació d'aliments]] | | [[Categoria:Preservació d'aliments]] |
| + | [[Categoria:Gaastronomia]] |
| [[Categoria:Dolços de fruta]] | | [[Categoria:Dolços de fruta]] |
| | | |
| {{Traduït de|es|Fruta confitada}} | | {{Traduït de|es|Fruta confitada}} |