1821
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «La '''soja'''(''Glycine max (L.) Merr.'' o ''Glycine soja Sieb. & Zucc.'') és una planta herbàcea de la família de les fabàcees d'orige asiàtic present a Chi...».
La '''soja'''(''Glycine max (L.) Merr.'' o ''Glycine soja Sieb. & Zucc.'') és una planta herbàcea de la família de les fabàcees d'orige asiàtic present a China, Japó, Corea i Taiwan. Actualment se cultiva en gran quantitat a tota Àsia, Estats Units i a l'oest d'Àfrica. Esta planta sol créixer en horts i camps de cultiu, tot i que algunes plantes silvestres poden créixer en prats i [[estepa (geografia)|estepes]].
== Etimologia ==
El nom que s'ha donat a la soja prové del vocable antic usat pels chinencs: sou, tal i com la denominaven antigament.
== Descripció morfològica ==
És planta [[herbàcea]] anual, el seu cicle vegetatiu oscila de tres a set mesos; se sembra en novembre, decembre i giner, i la seua época de floració és al juliol i agost.
És una herba molt alta que acostuma a superar el metro d'altura. Les fulles, el brot i els fruits són [[pubescent|pubescents]], el color dels pèls és variable, de rosa a marró grisós.
Té '''raïl''' [[axonomorfa]], la raïl principal pot arribar fins a un metro de profunditat, encara que normalment no sobrepassa els 40-50 cm. Tant a la raïl principal com a les secundàries hi ha [[nòdul|nòduls]] on s'establix relació de [[simbiosis]] entre la planta i alguns bactèries (gènero Rhizobium o Bradyrhizobium), tal com ho fan totes les plantes de la família a la que pertany la soja, això li dona la capacitat de fixar nitrogen.
El '''brot''' és herbàceu, erecte, rígit, sol ser ramificat i d'altures variables segons les varietats i condicions de cultiu. Les '''fulles''' són [[alterna|alternes]], compostes trifoliades en [[folíol|folíols]] ovalats i [[peciol|peciols]] curts, les fulles basals acostumen a ser simples. Estes són de color vert característic que es torna groc quan la planta madura, quedant finalment sense fulles.
La soja té '''inflorescències''' [[racemiforme|racemiformes]] en forma de raïm (2-4 flors roses) que naixen a l'aixella de les fulles. Les '''flors''' són hermafrodites, pentàmeres i [[zigomorfa|zigomorfes]]. La '''[[corola]]''' està formada per 5 pétals lliures que formen una estructura molt constant i característica. El pétal superior, l'estàndart, naix externament als atres pétals, ales i carena, de manera que els embolca-la, fenomen que se nomena prefloració descendent. El [[càliç (botànica)|càliç]] està format per 5 [[sépal|sépals]] soldats. L’'''[[androna]]''' consta de 10 estams, 9 estan soldats i 1 lliure; el '''[[gineceu]]''' està format per un únic ovari, monocarpelar.
La soja és una lleguminosa i com a tal el seu '''fruit''' és una llegum de fins a 7cm de llongitut en 4-5 llavors en el seu interior. Segons la varietat, les '''llavors''' poden ser de diferents colors: grogues, verdes o negres. Estes llavors generalment són esfèriques semblants a un pésol.
La part que s'utilisa medicinalment és la llavor.
Esta planta té importants aplicacions en el camp de la [[dietètica]] com a substitució de molts productes i derivats càrnics.
=== Usos medicinals ===
* Tractament del dèficit de proteïnes que pot ser causada per una dieta no adequada. Concretament un derivat de la soja, el tofu, conté tot el ventall d'aminoàcits essencials.
* Reemplaç hormonal durant la menopausa.
* Coadjuvant en processos d'osteoporosis.
* Tractament per la hipertròfia benigne de próstata.
* La lecitina de soja promou la presència de HDL-colesterol en front LDL-colesterol.
* Atres: per l'elaboració de farina, pa, oli, llet... També s'utilisa com a biocombustible i inclús per monocultius transgènics.
== Derivats de la soja ==
* '''[[Tempeh]]''': És un derivat fermentat, d'aspecte compacte, ric en proteïnes, greixos insaturats, vitamines del grup B (B1, B2 i B12) i minerals (calci, fòsfor, ferro).
* '''[[Tofu]]''', soja quallada o "[[formage]]" de soja: [[quallada]] de la "llet de soja", molt més digerible que esta i en el mateix valor nutritiu i proteic.
* '''[[Farina de soja]]''' o '''Kinako''': Molt rica en proteïnes. .
* '''[[Oli de soja]]''': Bona font de [[greix poliinsaturat|greixos poliinsaturats]], en especial d'[[àcit linoleic]].
* '''[[Lecitina]]''': Molt interessant en el control del [[colesterol]] en la [[sanc]] i en el [[metabolisme]] dels greixos.
* '''[[Llet de soja|Beguda de soja]]''' o "llet" de soja: La beguda comercial pot estar enriquida en [[calci]], [[vitamina B12]] i [[vitamina A|vitamines A]] i [[vitamina D|D]], aixinaí com incloure aromes ([[vainilla]], [[armela]], etcétera.) i suc, i vers la llet de [[vaca]], la llet de soja no conté ni [[lactosa]], ni vitamina B12 ni [[greix saturat|greixos saturats]], ni [[colesterol]].
* '''[[Tamari]]''', '''[[salsa de soja]]''' o '''[[shoyu]]''': Salsa que s'elabora a partir de soja, [[blat]] i [[sal comuna|sal]]. Realça el sabor de la carn, el peix i els vegetals. N'hi ha de diferents tipos, si be totes són riques en sodi i contenen gran quantitat d'àcit glutamic (aminoàcit no essencial que li conferix un gust que recorda el de la carn). La principal diferència entre el Tamari i el Shoyu és que el primer no inclou mai cap [[cereal]], i en canvi el segon sempre n'hi inclou i per això sol ser més barat.
* '''[[Brots de soja]]''' o germinats de soja: Són tendres i saborosos. S'utilisa en ensalades, triturats, etc. Són rics en [[vitamina C]] i en [[enzima|enzimes]], substàncies que faciliten la [[digestió]].
* '''[[Miso]]''': pasta procedent de la [[fermentació]] de la soja en sal, i a vegades un [[cereal]] ([[arròs]], [[blat]]...).
== Bibliografia ==
* Gran Enciclopedia de las plantas medicinales. Dr. Berdonces i Serra. Editorial TIKAL.
* Kuklinski, Claudia. Farmacognosia: estudio de las drogas y sustancias medicamentosas de origen natural. Editorial Omega, 2000. ISBN 8428211914
== Enllaços externs ==
* [http://commons.wikimedia.org/wiki/Soybean?uselang=ca commons|Soybean]
* [www.fitoterapia.net/vademecum]
* [http://thyroid.about.com/cs/soyinfo/a/soy_3.htm Soy's Thyroid Dangers](Anglés)
* [http://www.nexusmagazine.com/articles/Soy%20Allergens.html Soy Allergens](Anglés)
* [http://www.nutritiondata.com/foods-soybeans000000000000000000000.html Nutrition data](Anglés)
* [http://www.foodrevolution.org/what_about_soy.htm Evaluation of Anti-Soy Data and Anti-Soy Advocates](Anglés)
* [http://www.soyonlineservice.co.nz/ Soy Online Service](Anglés)
* [http://www.rheumatic.org/soy.htm Concerns Regarding Soybeans](Anglés)
* [http://www.soya.be Soya information](Anglés)
* [http://www.westonaprice.org/soy/index.html Soy Alert!](Anglés)
* [http://www.zmag.org/content/showarticle.cfm?SectionID=42&ItemID=10628 Argentina Soya-fication Brings serious environmental, social and economic problems](Anglés)
* [http://www.guardian.co.uk/food/Story/0,,1828158,00.html Guardian - Should we worry about soya in our food?](Anglés)
== Notes i referències ==
{{listaref}}
[[Categoria:Lleguminoses]]
[[Categoria:Plantes medicinals]]
== Etimologia ==
El nom que s'ha donat a la soja prové del vocable antic usat pels chinencs: sou, tal i com la denominaven antigament.
== Descripció morfològica ==
És planta [[herbàcea]] anual, el seu cicle vegetatiu oscila de tres a set mesos; se sembra en novembre, decembre i giner, i la seua época de floració és al juliol i agost.
És una herba molt alta que acostuma a superar el metro d'altura. Les fulles, el brot i els fruits són [[pubescent|pubescents]], el color dels pèls és variable, de rosa a marró grisós.
Té '''raïl''' [[axonomorfa]], la raïl principal pot arribar fins a un metro de profunditat, encara que normalment no sobrepassa els 40-50 cm. Tant a la raïl principal com a les secundàries hi ha [[nòdul|nòduls]] on s'establix relació de [[simbiosis]] entre la planta i alguns bactèries (gènero Rhizobium o Bradyrhizobium), tal com ho fan totes les plantes de la família a la que pertany la soja, això li dona la capacitat de fixar nitrogen.
El '''brot''' és herbàceu, erecte, rígit, sol ser ramificat i d'altures variables segons les varietats i condicions de cultiu. Les '''fulles''' són [[alterna|alternes]], compostes trifoliades en [[folíol|folíols]] ovalats i [[peciol|peciols]] curts, les fulles basals acostumen a ser simples. Estes són de color vert característic que es torna groc quan la planta madura, quedant finalment sense fulles.
La soja té '''inflorescències''' [[racemiforme|racemiformes]] en forma de raïm (2-4 flors roses) que naixen a l'aixella de les fulles. Les '''flors''' són hermafrodites, pentàmeres i [[zigomorfa|zigomorfes]]. La '''[[corola]]''' està formada per 5 pétals lliures que formen una estructura molt constant i característica. El pétal superior, l'estàndart, naix externament als atres pétals, ales i carena, de manera que els embolca-la, fenomen que se nomena prefloració descendent. El [[càliç (botànica)|càliç]] està format per 5 [[sépal|sépals]] soldats. L’'''[[androna]]''' consta de 10 estams, 9 estan soldats i 1 lliure; el '''[[gineceu]]''' està format per un únic ovari, monocarpelar.
La soja és una lleguminosa i com a tal el seu '''fruit''' és una llegum de fins a 7cm de llongitut en 4-5 llavors en el seu interior. Segons la varietat, les '''llavors''' poden ser de diferents colors: grogues, verdes o negres. Estes llavors generalment són esfèriques semblants a un pésol.
La part que s'utilisa medicinalment és la llavor.
Esta planta té importants aplicacions en el camp de la [[dietètica]] com a substitució de molts productes i derivats càrnics.
=== Usos medicinals ===
* Tractament del dèficit de proteïnes que pot ser causada per una dieta no adequada. Concretament un derivat de la soja, el tofu, conté tot el ventall d'aminoàcits essencials.
* Reemplaç hormonal durant la menopausa.
* Coadjuvant en processos d'osteoporosis.
* Tractament per la hipertròfia benigne de próstata.
* La lecitina de soja promou la presència de HDL-colesterol en front LDL-colesterol.
* Atres: per l'elaboració de farina, pa, oli, llet... També s'utilisa com a biocombustible i inclús per monocultius transgènics.
== Derivats de la soja ==
* '''[[Tempeh]]''': És un derivat fermentat, d'aspecte compacte, ric en proteïnes, greixos insaturats, vitamines del grup B (B1, B2 i B12) i minerals (calci, fòsfor, ferro).
* '''[[Tofu]]''', soja quallada o "[[formage]]" de soja: [[quallada]] de la "llet de soja", molt més digerible que esta i en el mateix valor nutritiu i proteic.
* '''[[Farina de soja]]''' o '''Kinako''': Molt rica en proteïnes. .
* '''[[Oli de soja]]''': Bona font de [[greix poliinsaturat|greixos poliinsaturats]], en especial d'[[àcit linoleic]].
* '''[[Lecitina]]''': Molt interessant en el control del [[colesterol]] en la [[sanc]] i en el [[metabolisme]] dels greixos.
* '''[[Llet de soja|Beguda de soja]]''' o "llet" de soja: La beguda comercial pot estar enriquida en [[calci]], [[vitamina B12]] i [[vitamina A|vitamines A]] i [[vitamina D|D]], aixinaí com incloure aromes ([[vainilla]], [[armela]], etcétera.) i suc, i vers la llet de [[vaca]], la llet de soja no conté ni [[lactosa]], ni vitamina B12 ni [[greix saturat|greixos saturats]], ni [[colesterol]].
* '''[[Tamari]]''', '''[[salsa de soja]]''' o '''[[shoyu]]''': Salsa que s'elabora a partir de soja, [[blat]] i [[sal comuna|sal]]. Realça el sabor de la carn, el peix i els vegetals. N'hi ha de diferents tipos, si be totes són riques en sodi i contenen gran quantitat d'àcit glutamic (aminoàcit no essencial que li conferix un gust que recorda el de la carn). La principal diferència entre el Tamari i el Shoyu és que el primer no inclou mai cap [[cereal]], i en canvi el segon sempre n'hi inclou i per això sol ser més barat.
* '''[[Brots de soja]]''' o germinats de soja: Són tendres i saborosos. S'utilisa en ensalades, triturats, etc. Són rics en [[vitamina C]] i en [[enzima|enzimes]], substàncies que faciliten la [[digestió]].
* '''[[Miso]]''': pasta procedent de la [[fermentació]] de la soja en sal, i a vegades un [[cereal]] ([[arròs]], [[blat]]...).
== Bibliografia ==
* Gran Enciclopedia de las plantas medicinales. Dr. Berdonces i Serra. Editorial TIKAL.
* Kuklinski, Claudia. Farmacognosia: estudio de las drogas y sustancias medicamentosas de origen natural. Editorial Omega, 2000. ISBN 8428211914
== Enllaços externs ==
* [http://commons.wikimedia.org/wiki/Soybean?uselang=ca commons|Soybean]
* [www.fitoterapia.net/vademecum]
* [http://thyroid.about.com/cs/soyinfo/a/soy_3.htm Soy's Thyroid Dangers](Anglés)
* [http://www.nexusmagazine.com/articles/Soy%20Allergens.html Soy Allergens](Anglés)
* [http://www.nutritiondata.com/foods-soybeans000000000000000000000.html Nutrition data](Anglés)
* [http://www.foodrevolution.org/what_about_soy.htm Evaluation of Anti-Soy Data and Anti-Soy Advocates](Anglés)
* [http://www.soyonlineservice.co.nz/ Soy Online Service](Anglés)
* [http://www.rheumatic.org/soy.htm Concerns Regarding Soybeans](Anglés)
* [http://www.soya.be Soya information](Anglés)
* [http://www.westonaprice.org/soy/index.html Soy Alert!](Anglés)
* [http://www.zmag.org/content/showarticle.cfm?SectionID=42&ItemID=10628 Argentina Soya-fication Brings serious environmental, social and economic problems](Anglés)
* [http://www.guardian.co.uk/food/Story/0,,1828158,00.html Guardian - Should we worry about soya in our food?](Anglés)
== Notes i referències ==
{{listaref}}
[[Categoria:Lleguminoses]]
[[Categoria:Plantes medicinals]]