119 717
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − El '''efecte de la Primera Guerra Mundial sobre l'economia''' és causa de múltiples polèmiques ya que, com tot anàlisis històric i econòmic, està profundament lligat a la [[ideologia]] política. En qualsevol cas, casi tot lo món coincidix que esta va ocasionar grans convulsions que marquen el final d'una época (hegemonia indiscutible d'Europa), i l'inici d'una transició cap a un nou orde mundial que es consolidaria en la [[Segona Guerra Mundial]]. Molts autors veuen en la [[Gran Depressió]] una conseqüència directa de la magnitut dels canvis que es varen produir.+ − + − +
Conseqüències econòmiques de la Primera Guerra Mundial (edita)
Revisió de 14:31 20 oct 2016
, 14:31 20 oct 2016sense resum d'edició
[[Archiu:Silver into bullets.jpg|thumb|200px|right|Cartell propagandístic en favor de la subscripció de deute públic.]]
[[Archiu:Silver into bullets.jpg|thumb|200px|right|Cartell propagandístic en favor de la subscripció de deute públic.]]
L'''efecte de la [[Primera Guerra Mundial]] sobre l'economia''' és causa de múltiples polèmiques ya que, com tot anàlisis històric i econòmic, està profundament lligat a la [[ideologia]] política. En qualsevol cas, casi tot lo món coincidix que esta va ocasionar grans convulsions que marquen el final d'una época (hegemonia indiscutible d'Europa), i l'inici d'una transició cap a un nou orde mundial que es consolidaria en la [[Segona Guerra Mundial]]. Molts autors veuen en la [[Gran Depressió]] una conseqüència directa de la magnitut dels canvis que es varen produir.
La preparació del [[conflicte bèlic]] i, especialment la seua eixecució, varen supondre un increment de les despeses militars. Les estimacions eleven la sifra de despeses entre 260.000 i 339.000 millons de dólars de l'época. Per a fer front a estes despeses extraordinàries, es va retallar el capital.
La preparació del [[conflicte bèlic]] i, especialment la seua eixecució, varen supondre un increment de les despeses militars. Les estimacions eleven la sifra de despeses entre 260.000 i 339.000 millons de [[dólar|dólars]] de l'época. Per a fer front a estes despeses extraordinàries, es va retallar el capital.
En el Regne Unit, Alemània i França la finançació de les accions bèliques no va ser coberta en els ingressos de caràcter ordinari. La gran majoria dels [[govern]]s es varen endeutar fortament, fins a extrems insospitats fins llavors, recorrent a campanyes propagandístiques de caràcter patriòtic i es varen generar fortes pressions [[inflació|inflacionistes]]. L'estratègia financera estava dirigida cap a la victòria militar que aniria seguida per indemnisacions millonàries dels derrotats.
En el [[Regne Unit]], [[Alemanya]] i [[França]] la finançació de les accions bèliques no va ser coberta en els ingressos de caràcter ordinari. La gran majoria dels [[govern]]s es varen endeutar fortament, fins a extrems insospitats fins llavors, recorrent a campanyes propagandístiques de caràcter patriòtic i es varen generar fortes pressions [[inflació|inflacionistes]]. L'estratègia financera estava dirigida cap a la victòria militar que aniria seguida per indemnisacions millonàries dels derrotats.
El teixit productiu es va orientar a la producció de [[armament]], de manera que els bens de consum varen començar a ser escassos. Tot va tindre un impacte molt negatiu sobre els estrats més pobres de la [[societat]], causant numerosos tumults, com la [[Revolució russa de 1917|Revolució russa]].
El teixit productiu es va orientar a la producció de [[armament]], de manera que els bens de consum varen començar a ser escassos. Tot va tindre un impacte molt negatiu sobre els estrats més pobres de la [[societat]], causant numerosos tumults, com la [[Revolució russa de 1917|Revolució russa]].