124 718
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 1:
Llínea 1: − + − + Llínea 24:
Llínea 24: − +
sense resum d'edició
[[Archiu:Palacio de Navarra.JPG|300px|thumb|right|El [[Palau de Navarra]], també conegut com la '''Diputació''', va ser la sèu de l'institució des de la seua edificació fins a la seua conversió en el [[Govern de Navarra]] en 1984.]]
[[Archiu:Palacio de Navarra.JPG|300px|thumb|right|El [[Palau de Navarra]], també conegut com la '''Diputació''', va ser la sèu de l'institució des de la seua edificació fins a la seua conversió en el [[Govern de Navarra]] en [[1984]].]]
La '''Diputació Foral de Navarra''' va ser l'institució creada en [[1839]] per a la província de [[Navarra]] ([[Espanya]]) com a orgue representatiu de la província a la que personificava per a la seua gestió econòmic-administrativa de la seua competència en jurisdicció sobre la totalitat del territori provincial.<ref name="autogenerated1">Entrada ''Diputación'' en la Enciclopedia Ilustrada Larousse. ISBN 84-320-7370-9</ref>
La '''Diputació Foral de Navarra''' va ser l'institució creada en [[1839]] per a la província de [[Navarra]] ([[Espanya]]) com a orgue representatiu de la província a la que personificava per a la seua gestió econòmic-administrativa de la seua competència en jurisdicció sobre la totalitat del territori provincial.<ref name="autogenerated1">Entrada ''Diputación'' en la Enciclopedia Ilustrada Larousse. ISBN 84-320-7370-9</ref>
== Història ==
== Història ==
Creada inicialment en el nom de '''Diputació provincial de Navarra''', des de 1867 es va autodenominar [[fur|foral]].<ref>{{cita libro
Creada inicialment en el nom de '''Diputació provincial de Navarra''', des de [[1867]] es va autodenominar [[fur|foral]].<ref>{{cita libro
| autor = Díaz Acosta, José Manuel
| autor = Díaz Acosta, José Manuel
| capítulo = La Identidad de Navarra
| capítulo = La Identidad de Navarra
Ademés en l'artícul 13 es designa al [[Cap Polític]] com la màxima autoritat civil, com en les demés províncies.<ref>Bixente Serrano Izko. Navarra. Las tramas de la historia. ISBN 84-932845-9-9</ref>
Ademés en l'artícul 13 es designa al [[Cap Polític]] com la màxima autoritat civil, com en les demés províncies.<ref>Bixente Serrano Izko. Navarra. Las tramas de la historia. ISBN 84-932845-9-9</ref>
Com a orgue consultiu la Diputació va crear en 1898 el [[Consell Foral]], que va ser substituït pel [[Parlament Foral]] en 1979, el qual va adquirir certes facultats de control sobre la Diputació.
Com a orgue consultiu la Diputació va crear en [[1898]] el [[Consell Foral]], que va ser substituït pel [[Parlament Foral]] en 1979, el qual va adquirir certes facultats de control sobre la Diputació.
La Diputació Foral de Navarra es mantindrà des de 1839 fins a [[1984]] en que es transforma en el [[Govern de Navarra]], encara que mantenint també com a segona denominació la de '''Diputació Foral de Navarra''', despuix de l'aprovació de la [[Llei Orgànica de Reintegrament i Amejorament del Règim Foral de Navarra]] en [[1982]] despuix de negociació sense [[referèndum|refrende]] de la població. Està integrada per un [[President del Govern de Navarresa|president]] elegit pel [[Parlament de Navarra]].
La Diputació Foral de Navarra es mantindrà des de 1839 fins a [[1984]] en que es transforma en el [[Govern de Navarra]], encara que mantenint també com a segona denominació la de '''Diputació Foral de Navarra''', despuix de l'aprovació de la [[Llei Orgànica de Reintegrament i Amejorament del Règim Foral de Navarra]] en [[1982]] despuix de negociació sense [[referèndum|refrende]] de la població. Està integrada per un [[President del Govern de Navarresa|president]] elegit pel [[Parlament de Navarra]].