Canvis

==La foralitat navarresa i vasca en l'Espanya de les autonomies==

==La foralitat navarresa i vasca en l'Espanya de les autonomies==

Despuix de la restauració democràtica, la Constitució Espanyola va dotar d'autonomia a les comunitats que formaven l'unitat constitucional. Aixina es va fer en les províncies vasques de [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]], que varen perdre els seus furs despuix de la [[Guerra Civil Espanyola]], per ser considerades províncies traïdores al règim. En el cas de [[Àlaba]], esta província va mantindre els seus furs durant el franquisme, per #lo que l'estatus de foralitat simplement va ser reafirmat.

Despuix de la restauració democràtica, la Constitució Espanyola va dotar d'autonomia a les comunitats que formaven l'unitat constitucional. Aixina es va fer en les províncies vasques de [[Viscaya]] i [[Guipúscoa]], que varen perdre els seus furs despuix de la [[Guerra Civil Espanyola]], per ser considerades províncies traïdores al règim. En el cas de [[Àlaba]], esta província va mantindre els seus furs durant el franquisme, per lo que l'estatus de foralitat simplement va ser reafirmat.

En canvi, en el cas de [[Navarra]] no va ser necessari dotar-li d'eixa autonomia perque ya la tenia en virtut de la citada llegislació de 1841, quan va deixar de ser un regne <ref>[http://www.navarra.es/NR/rdonlyres/38F5ED2A-659B-4BF6-891C-7E8D14687763/34274/LeyPaccionada.pdf Texto de la Ley Paccionada]</ref> per a convertir-se en una Diputació Foral dins del [[Regne d'Espanya]]. Com ha senyalat el propi [[Tribunal Constitucional d'Espanya|Tribunal Constitucional]], es va constituir en una ''comunitat foral'' en règim, autonomia i institucions pròpies, d'acort en les traces pròpies del règim foral navarrés. Este accés a l'autonomia al marge de les determinacions del Títul VIII de la Constitució, s'amparava plenament en la Disposició Adicional primera. Açò ho confirmaria el propi artícul 2.1.

En canvi, en el cas de [[Navarra]] no va ser necessari dotar-li d'eixa autonomia perque ya la tenia en virtut de la citada llegislació de 1841, quan va deixar de ser un regne <ref>[http://www.navarra.es/NR/rdonlyres/38F5ED2A-659B-4BF6-891C-7E8D14687763/34274/LeyPaccionada.pdf Texto de la Ley Paccionada]</ref> per a convertir-se en una Diputació Foral dins del [[Regne d'Espanya]]. Com ha senyalat el propi [[Tribunal Constitucional d'Espanya|Tribunal Constitucional]], es va constituir en una ''comunitat foral'' en règim, autonomia i institucions pròpies, d'acort en les traces pròpies del règim foral navarrés. Este accés a l'autonomia al marge de les determinacions del Títul VIII de la Constitució, s'amparava plenament en la Disposició Adicional primera. Açò ho confirmaria el propi artícul 2.1.

{{cita|''Els Drets originaris i històrics de la Comunitat Foral de [[Navarra]] seran respectats i amparats pels poders públics @con arreglo a la llei de 25 d'octubre de [[1839]], a la llei *paccionada de 16 d'agost de [[1841]] i disposicions complementàries, a la present llei orgànica i a la Constitució, de conformitat en lo previst en el paràgraf primer de la seua disposició adicional primera''}}

{{cita|''Els Drets originaris i històrics de la Comunitat Foral de [[Navarra]] seran respectats i amparats pels poders públics en arregle a la llei de 25 d'octubre de [[1839]], a la llei paccionada de 16 d'agost de [[1841]] i disposicions complementàries, a la present llei orgànica i a la Constitució, de conformitat en lo previst en el paràgraf primer de la seua disposició adicional primera''}}

Les sentències del [[Tribunal Constitucional d'Espanya|Tribunal Constitucional]] 16/1984, de 6 de febrer i 104/1990, de 20 de setembre, fan referència a la via peculiar d'accés al règim autonòmic navarrés, precisament amparant-se en la disposició que s'està analisant."  

Les sentències del [[Tribunal Constitucional d'Espanya|Tribunal Constitucional]] 16/1984, de 6 de febrer i 104/1990, de 20 de setembre, fan referència a la via peculiar d'accés al règim autonòmic navarrés, precisament amparant-se en la disposició que s'està analisant."